RE: Tota aquest mal rollo s'hagués pogut evitar

Oh! Dialogant! Oh! Assenyat i tranquil! Oh! Tu No-violent!, gràcies! gràcies per convertir-nos en poetes a alguns poetastres - no proetarres, eh? - com jo,..Visca l'ordre, abaix la hormona, visca la jerarquia

què faig?

ei, Santet, que això que tu vols també ho hem de votar! O no; no sé pas que diu el nostre reglament intern, constitucionalment establert, sobre aquest tema.

A més que faria la prosa sense la poesia? No arribaria gaire lluny..., en canvi la poesia no necessita per a res la prosa, jejeje

separat dels puetus?
jajajajaja, ho sentim: som la vostra ombra, la vostra consciència, les vostres hormones, la vostra passió!

Haureu de convocar un referèndum a cada poble i d'aquí a tres cents anys ja veurem...

...una veu valenta i assenyada que troba el problema (gairebé diria que el diagnostica) i hi proposa una solució.

L'altra solució, trobo la independència una mica radical, seria que els poetes fessin una reflexió i potser uns exercicis de respiració/relaxació que els apaivagués els neguits. També les dutxes fredes, molt d'exercici i una alimentació senzilla amb molts aliments vegetals i pocs refinats els ajudaria a passar aquesta sobreexcitació que pateixen.

Amb ànim constructiu i sense gens de polèmica.

Lluís

tindríeu un fòrum avorrit sense saraus. Plis Calderer, si encara us ajudem a trobar temes per als vostres relats assenyats i curosos! Podeu fer ciència ficció de la bona amb aquella màxima tan certa que diu que la realitat supera la ficció.

Va, va, no cal que ens doneu les gràcies, que sabem que sou vergonyosets alhora de mostrar els vostres sentiments. Fins i tot sabem que teniu llibres de poesia sota el llit i els llegiu d'amagat quan ningú no us veu!

gyps :D

En primer lloc, la independència dels prosistes està mal plantejada perquè, si no recordo malament, la nuriagau no proposava que els prosistes marxessin a un web propi sino que volia que ho fessin els poetes (ja que el web es deia "Relats en català", no "Poemes en català" o "Escrits en català", que acceptaria la pluralitat del web).

Per tant es tractaria no d'una independència sino d'una expulsió, una neteja com la dels Reis Catòlics amb els moriscs i els jueus. I és clar, això seria mal vist per molts i fins i tot algun prosista finolis s'hi oposaria.

Jo proposo una decisió menys dràstica. Creem algun derby "poetes vs prosistes", un esdeveniment on es pugui xiular l'himne de l'altre equip i protestar perquè l'àrbitre ha comès alguna greu injustícia.

Un repte poètico-prosaic, un combat singular de lletres on la passió poètica s'enfrontés a l'ordre tàctic de la prosa.

ei, jo m'agafo com a entrenador a en Guardiola, que és ben sabuda la seva inclinació vers la poesia... :))
Conec un altre, d'entrenador, amb molta verborrea, que us aniria la mar de bé, jijiji!!!

Un repte poètico-prosaic! seria fantàstic!

Ahh i lo de marxar els poetes de RC mai, els poetes són com la dona d'un matrimoni quan dos es casen. Quan hi han baralles, el LLIT sempre és per la dona! al sofa se'n va l'home que és més fort, més sofert, bla, bla bla.

Els poetes que som hipersensibles no podem ser foragitats, en canvi els prosistes, inventarieu un nou web, sou pràctics i ja us en sortiríeu.
Així que Relats és NOSTRE PER SEMPRE, encara que no es digui Poemes en català.

muaccSSS

el contrari. Encara que us sembli estrany en mi, he canviat. Sóc un enamorat dels prosistes. I el que ens cal és UNIR-NOS ETERNAMENT. Si, sí, sí !, el matrimoni apostòlic i romà, auspiciat en llatí, per suposat..
Després de molts anys me n'he adonat, no us penseu, m'ha costat molt i molt: els poetes són, som uns paranoics caòtics, fins i tot arribem al llindar de posar reptes i fer poemes sobre el Mou (només els/em faltava això ja...!!!).
Ens cal ordre a la vida, i aquest només el podem trobar amb la unió cristiana clar, amb els prosistes (gent seriosa, assenyada i com cal).
Ens cal gent estable i pragmàtica (en el millor sentit del mot). Si deixem els poetes sols (entre ells)..., mireu com acaben: un guirigall lamentable.
Avui i després de la "batalla" em confesso: PROSISTES, US ESTIMO !!!!, us necessito més que mai, ara que la poesia és el caos, la divisió, talment els progres o esuquerranosos de sempre que s'acaben trinxant entre ells.
Ja ho deia el més gran: DIVIDEIX I VENCERÀS !!!. Jo... no vull perdre, vull la UNIÓ FRATERNAL. I TOT DINS UN ORDRE.

Salutacions sinceres al Grup de Sants i a la resta de prosistes i de poetes!

Bona nit,

Fidel

us hauríeu de partir per la meitat: de cintura cap amunt, prosa, de cintura cap avall poesia... O era a l'inrevés? :p

es veu un tant orgiàstic, aquesta nit, el fòrum, nu? Jejerejeeee...

Un de prosa damunt d'una de poesia, una de poesia damunt de dos de prosa, els que li peguen a tot pel mig... Que bonic!

ieps! que jo parlava d'amor, no (només) de sexe. O és sense el 'només' ?
Però bé, com que un cop casats tot s'hi val, també podries incloure...
UN DE POESIA !

Unir-se amb l'enemic amb tots els sentits ! (Menys amb el Mou, clar)

F

això és una proposta seriosa? és que m'estic partint el pit de riure!!!

Si resulta que no és una conya per provocar una mica de moviment al fòrum, dialogant entre nosaltres encara que sigui d'un tema força sobat (mmm...hehehe), agafeu la meva pregunta - violenta pels prosistes i mancada de màgia pels poetes- i pengeu-la com a relat en la categoria de política, huahuahuaaaaaaaaaas.

Apa, natarda a tothom!!!!.

angie

I els prosa-poètics què??? EN UN LIMBO?

:_________________