Cercador
Llista categories
Detall intervenció
EL BLUE DE L'ESPILL
Intervenció de: GeorgeSmith | 02-05-2011
BLUE DE L'ESPILL
Era negra nit,
Senyor,
quan ens vas visitar,
Senyor,
Nosaltres que érem pobres,
Senyor,
ara en hem quedat sense res,
Senyor.
El teu immens poder,
Senyor,
irat se'ns va mostrar,
Senyor,
El blau del teu cel,
Senyor,
en espill de gris es transformà,
Senyor,
pertot reflectint
Senyor,
els nostres miserables pecats,
Senyor.
Tingues pietat,
Senyor,
no ens castiguis més,
Senyor,
que ja érem pobres,
Senyor,
i ara ho som molt més. Senyor.
Respostes
-
Traducció de la lletra "grosso modo"
gypsy | 29/04/2011 a les 14:39
Què ha passat aquí, és el vent ha canviat
Núvols, des del nord, va començar a ploure
Va ploure i va ploure molt dur durant molt temps
Sis peus d'aigua als carrers d'Evangeline
El riu va créixer durant tot el dia
El riu es va aixecar tota la nit
Algunes persones es van perdre en la inundació
Algunes persones es van poder escapar
El riu s'ha trencat de socarrel des de Cleard fins a Plaquemines
Sis peus d'aigua als carrers d'Evangeline
CORS
Louisiana, Louisiana
Ells estan intentant netejar-nos
Ells estan intentant netejar-nos
Louisiana, Louisiana
Ells estan intentant netejar-nos
Ells estan intentant netejar-nos
El president Coolidge va baixar en un tren
Amb un home gros i petit amb una llibreta a la mà
El President va dir, "l'home petit i gras no és cap vergonya pel que el riu ha fet en aquesta pobra terra. "
PD:La cançó parla de la inundació que va provocar el riu a Louisiana al 1927. Va morir molta gent, va ser una catàstrofe terrible.
-
esmena
gypsy | 29/04/2011 a les 15:57
CORS
CORS
Louisiana, Louisiana
Ens volen ofegar,
Ens volen ofegar
Louisiana, Louisiana
Ens volen ofegar,
Ens volen ofegar
-
Una altra versió de la cançó
gypsy | 29/04/2011 a les 15:03
de L'Aaron Neville ( aquesta em fa plorar perquè al meu pare li agradava molt )
-
Infàmia
deòmises | 02/05/2011 a les 00:36I Will Possess Your Heart
Ben GIBBARD
Nom de rei, fam de pobre i clam de poble oprimit,
Nit perquè el flum sigui llot i mort, i plors i dissort,
I el consol és en braços de la febre i de la infàmia.
Dits i dents que s'arrapen com les urpes de la làmia
Als camps de cotó que es neguen -corona sense cor-:
L'aigua és goluda, muda gesta, la vesta fosca de la nit.
Saps on és la llar quan el riu és el tot, i el foc s'apaga?
I l'àvia i la mare, que resten soles, que perden nét i fill,
I amunteguen els records en la memòria perquè la Moira
És voraç com mai i no s'atura: el dic és runa; la vida, un fil.
Saps quin nom forja en la pell la mossegada més vil?
I l'infant que plora perquè ha estat engolit per la boira
I se l'enduu el corrent, sabrà quina fesomia té el perill
Abans que expiri, ofegat, sense repòs ni bressol ni llaga?
d.
-
Nòmades
Ogigia | 02/05/2011 a les 09:07
Estem a punt de caure,
el llot ens arriba a la gola,
i el fang dels fuets
ens ofega l’esquena.
Per on escaparem?
Quina terra ferma lluny de l’aigua
de la mort ens acollirà?
Som tan modelables
com l’argila,
el dolor ens volteja en el seu torn,
ens dóna la forma d’un déu caigut...
Però ¿hi ha un altre déu?
Aplegarem els estris,
edificarem la casa
en cors supervivents,
curarem la ferida
de viure,
sempre nòmades,
sempre la nafra oberta.
-
EL BLUE DE L'ESPILL
GeorgeSmith | 02/05/2011 a les 14:12
BLUE DE L'ESPILL
Era negra nit,
Senyor,
quan ens vas visitar,
Senyor,
Nosaltres que érem pobres,
Senyor,
ara en hem quedat sense res,
Senyor.
El teu immens poder,
Senyor,
irat se'ns va mostrar,
Senyor,
El blau del teu cel,
Senyor,
en espill de gris es transformà,
Senyor,
pertot reflectint
Senyor,
els nostres miserables pecats,
Senyor.
Tingues pietat,
Senyor,
no ens castiguis més,
Senyor,
que ja érem pobres,
Senyor,
i ara ho som molt més. Senyor.
-
Louisiana, 1927
diamant | 04/05/2011 a les 15:24
Els déus de l’Àfrica no et poden fer costat,
esclaus com tu d’uns blancs qualssevol,
i quan el riu rugeix desaforat
resten corpresos, amb un rictus d’horror.
Els déus de l’Àfrica escolten el brogit
del riu mortal arrasant plantacions,
segant d’arrel la teva terra humil,
i es desesperen a dins del calabós.
Els déus de l’Àfrica senten, esgarrifats,
el frec dels cossos arrossegats pel riu,
i armes dels blancs tornant a amenaçar
els teus fills negres, just per fer-los servir.
Els déus de l’Àfrica, vexats fins l’infinit,
encadenats, camí del paredó,
clouen el puny sagnant per fer sorgir
Panteres Negres esbotzant l’horitzó.
-
Camí del mar(Luisiana, 1927)
Englantina | 04/05/2011 a les 17:13En la nit més fosca,
a recer de la tempesta,
sento la pedra tosca
en els palmells de les mans.
I espero, igual que la resta,
al meu brillant cavaller.
Que no em vegi la pell molt fosca
i sigui ben rialler.
El riu embogit es desborda,
negres i pobres morirem
si algú no em llança una corda
hauré de resar al Suprem.
I així doncs, crido i suplico,
i ploro sense consol
i espero una mà amiga
que em tregui d’aquell bassol.
Una blanca, jove i bonica
arriba a palpentes al meu costat.
Tremola i s’acosta plorosa
i em demana ajuda, per pietat.
Blanca i negra, negra i blanca,
el color de la pell tan és.
les dues volem la vida,
la mort ni la contemplem.
En la fosca, a la deriva,
veiem el vaixell salvador!
Les onades, desbocades,
i el sergent, a babord.
El vapor ja s’apropa,
és ple de gom a gom.
L’atractiu soldat que s’estira,
i ens allarga una sola mà.
I la blanca, que és jove i esvelta,
s’hi llança sense dubtar
i deixa sola a la negra
que comença a cantussar:
Mare, jo em llanço a les aigües,
ningú no em vindrà a buscar.
Enyoro tant els teus braços
Que ja no puc esperar.
I la negra, pobra i ferida,
per l’aigua es deixa emportar
mentre el soldat torna a per ella
i només troba una rosella
que flota inert, camí del mar.
-
CORRECCIÓ DEL TÍTOL: Camí del mar (Louisiana, 1927)
Englantina | 04/05/2011 a les 17:15
-
Quan el riu dugué la mort.
Núria Niubó | 04/05/2011 a les 18:11
Més enllà dels fets,
on l’esperit és silent,
on la memòria perviu,
quedaren les seves veus.
Més enllà dels records,
en la saó de la terra,
on no hi ha espai ni temps,
suraven els sentiments.
Abatuts homes de llot s’alçaren amb somnis nous.
De sota un riu de runa renaixia l’essència d’un poble.
I el riu tornà a ser vida.
....................
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- EL SOL IX DE LA RIBERA (2 comentaris)
- Helga - Un remake (16 comentaris)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (2 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (6 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (5 comentaris)
- QUI DIU...? (12 comentaris)
- Notes sobre l'ESTIMACIO (4 comentaris)
- Demà és 28/04/2024 (1 comentaris)
- Nocturn Op. 15, núm. 2 en Fa-Sostingut Major (2 comentaris)
- La veritat (2 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23094 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (5007 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (638 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (569 lectures)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (552 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (357 lectures)
- EFECTES SECUNDARIS (312 lectures)
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts] (239 lectures)
- DESCOBRIMENT (220 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (219 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (12 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (10 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- Crim i càstig. (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- QUI DIU...? (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)
- Ells (Agrada a 2 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)