Cançó de bressol [i de dol]

Un relat de: rautortor

Cançó de bressol [i de dol]

a la Tresa, ma mare, in memoriam

Mare, quan penso en tu, m’afiguro
que encara sóc un nen delerós de retornar
als dolços dies de bres i de criança.

Tot d’un plegat, s’acaramullen dins meu
sentiments que desvetllen records eteris
com aquells estels de canya i cartolina
que el vent s’endugué quan te n’anares.

Aquell dia, colpit pel dol, les llàgrimes,
antany dolces, amargaren rostre avall
la joia de veure’t, de mirar-te i de tenir-te
fins que et vaig retrobar en la nostàlgia.

Avui, però, assegut a l’ombra del xiprer,
l’amic lleial que tothora t’acompanya,
he recordat aquella eterna cançó de bressol,
i jo que m'adormia entre els teus braços...

21 de febrer 1987-2022

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-07-2022 | Valoració: 10

    Records d'infància, de la mare que ha marxat, però sempre resta amb tu.

    Preciós!

  • tendre[Ofensiu]
    Atlantis | 21-02-2022

    un poema tendre i bonic, bressolant la mare que sempre es troba a faltar.

  • Cançó[Ofensiu]
    Prou bé | 20-02-2022

    ...en record de la mare! Tot torna en la nostàlgia i els records! Són una sort!
    AMB total

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen