tu si que has aconseguit pintar-me un bon somriure a mi...

horitzontal i ben infinit, com s'energia, podent atravessar tot quant vulguis per sentir-lo...


una besada ben sonora


avui som dimecres, tambe som dijous........

Sempre t'ho dic, pero llegir-te me fa enyorar-te mil vegades més........

Questa città è piena di verdor humida, jejeje! Piena piena, eh??? Es mel! :-)
(sa primera setmana de novembre (molts d'anys! :-p) tenc vacances, o sigui que si vols venir a comprovar-ho tu mateix... per jo encantada!!!)

Potser hi ha masses coses que no gosam tocar perquè no perdin l'encant... mal fet! A palpar-ho TOT s'ha dit, que manquen caricies i contacte en aquest mon! :-p

Res, no me mal interpretis... que ja sé que no ho fas, perquè Tu M'enTens... jo sé que tu m'entens... (he trabucat una mica)

A presto caro ragazzo!

Anche oggi ti voglio bene... lo sai! ;-)

...diria que es teus llavis son hiverns i SomRiures!

(es tema dels accents és causat pes fet que encara no control es teclats italians, mi dispiage!) Muà!!!!!

I tant tant que me'n record!

:-)

Nananananaaana! Mmmuà!

Jo també que m'hi arrossegaria, ja ho saps, i per evitar ses llàgrimes a sa boca pens que a la fonda hi podem arribar de mil i una maneres diferents... només les hem de trobar, o imaginar i (no)pintar a qualsevol tela blanca...

però p o t s e r que en passar-hi una nit, només una, una, que pot durar dies o segons, també apareixin llàgrimes, llàgrimes entre els dits dels peus, llàgrimes a l'ampit de la finestra, llàgrimes al llibre de noms..

tot plegat convertit(s) en un oceà...


p o t s e r

Que t'he enyorat de molt!

I encara!

Mmm.

Encara que me falten moltes relectures de tot això que escrius per copsar-ho del tot pens que de qualque manera m'han captivat ses teves lletres i tot el que dius, supòs que és perquè ho sent bastant proper i m'identific amb els sentiments que expresses...

Completar la realitat és engendrar la irrealitat...

Essent bruna com se'm cuina en lletra i història, en pensament i horitzó, crec que no cal dir res més...
Essent pluja de pal i dansa d'aigua amb tres eM-MMes sonant de fons, tampoc cal dir res més...
Essent reflex de rossa, blava, estel i quadre, sobra dir res més...
Essent mot endolcit, cuinat i per cuinar, rat penat, tels de ceba, ni cors ni res o tot cor i res més, taronges vora el foc o fada a aquell jardí... només necessit dir-te que llegin-te sembla que res no és finalment si no ho enllaces tu.

Gràcies!

(A part de s'ART de tot aquest text, de ser tres, que som tres, en un!)

Combina es meu somriure sempre infinit amb es pinzell que menes per escriure tot el que escrius...

Tothom té defectes...

Ja veus, de cop m'ha caigut davant els ulls aquest impactant poema...
I una mica més endins i peta els confins! ;-)

M'ha agradat molt!

Aquestes petjades perennes m'han despullat amb ocres i marrons les vessants de l'ànima per fer-me'n resseguir, ben abrigada, les gotes i els contorns enfangats d'infantesa d'un viatge que seguiex sempre endavant, pas a pas, i que ençata sensacions desitjoses de no acabar-se encara...

M'ha agradat molt, Gerard.

Quants cors, com el teu i el meu, ha parit sense descans aquesta terra... i quants més ens emplenarà veure com arriben a la llum!

Molta força, música, i com no, poesia!

Jo també hi crec...

Com si en sentís el perfum profund de l'Alzinar banyat de sal que arrela en les nostres ànimes deixant aquella lluentor als ulls, també salada, cada vegada que el record el fa present... això me transmet es teu poema. Una narració en perfecte vers, plena d'imatges intensament viscudes que demostren una gran serenor i fortalesa. I, sobretot, una gran estima.

Molta llum i molts d'ànims!

(Per cert, es nom "Aqueixa de Justsuquines" m'encanta! Molt nostro!!) :-)

Aromes de cafè i canyes de bambú... colors intensos i seductors... tanta màgia i sons orientals que penetren inevitablement dins del teu cos i et vesteix amb les seves sedes per a sempre més!

Un plaer corprenedor...

Les paraules s'enreden com besades lligades sense fí... tot amb una dolçor delicadíssima emplenant els moments d'espera, que s'endolceixen, també... tot com una sanefa de colors inventats.

M'ha encantat!

Una dolçor infinita m'embolica cada vegada que acab de llegir aquest escrit teu... i somric, horitzontalment i infinita, sabent-me estel que algú va alliberar un dia... o potser vaig ser jo mateixa qui va alliberar la meva pròpia llibertat per no tornar a fermar-la mai més, ni amb una cua de colors, per molts que en tengui...
I somric, infinitament i horitzontal, recordant aquest vol amb l'aire, aquest fer l'amor amb l'aire constant, que és com una carícia as braç esquerre, o a sa galta dreta... si véns.

Tu m'entens.