Somiï

(I)
escates de peix me traspúen sa pell
i me fan suar arcs de sant martins
engronsats de sal, banyats d'ones.
Com un ocell me moc entre
núvols d'altres peixos
i com fa un cangur bot
cada revinguda que me
vol retornar, sense poder,
a la vorera d'on he partit.
I esperaré que em surtin les primeres
ales per poder nedar talment un
peix de veres ho fa,
i esperaré poder respirar amb bombolles
tansparents d'aire marí i
enredar-me amb algues que em saluden
i pessigollegen la meva figura que no se sap,
ni sé, encara, si és peix, o som
sal, o som aigua o, simplement,
bombolla salada
d'aire marí…


(i II)
i surar amb gotes de Sol
que m'entelaran els
ulls i me'ls tornaran
teranyines de boires
i vents entre fulles, branquillons
i pedres de camins tortuosos i
plens de sotragades…

i volar alçat per crestes de blanques
esponges ensucrades de sal i
endormiscades de pols
de lluna platejada i
esquits brillants i
rodons…

serà el somni de ser peix que
veu i gaudeix de l'univers
en un mar ple d'estrelles
de nit i de planetes riallers
i de llunes còmplices
de tot i de tu.
De mi.
I de ningú.