Teu

en veu alta, recitades, de la teva boca... quin plaer descobrir aquest poema ahir a la nit!
Quin plaer sentir-lo, i dedicat, endur-me'l dins el cor!
I potent, la meva estrofa preferida...

"I sóc teu,
des del primer pensament
fins al renou de les sabates,
des del cel d'argent
fins a les aigües blaves."

Gràcies NiNeL per aquesta poesia i per aquestes magnífiques estones compartides!

atram

Un bon títol per a un encisador poema.

I el que m'ha agradat més ha estat la sensació que aquest "teu", aquesta ofrena vers l'altre, arriba de manera clara i explicativa en els darrers versos, però es palpa, es percep al llarg de tot el poema.

Té música, i ritme, i es fa llegir i rellegir.

Fins aviat,

LLIBRE

Preciós, preciós, preciós! M'encanta! Has sabut expresar aquest sentiment d'enamorament d'una manera molt subtil, sense caure en els tòpics. Perfecte!
Per cert!!! He lleguit la teva biografia, i jo també soc de Mallorca, de Sa Pobla, però amb el que més m'he fixat és en que poses que tens una especial debilitat per els Antònia Font. A mi m'encanta aquest grup! De fet, també els anomen a la meva biografia...jajaja
Besades!

Papallona

aquest toc especial d'una parla tant seductora com és la de ses illes...

i m'agrada també la teva biografía!

Dolça besada, te gust a que s'acaba...punt i principi de viure sense tu!

Petonets!

Combina es meu somriure sempre infinit amb es pinzell que menes per escriure tot el que escrius...

Tothom té defectes...

Si, molt bon poema ninel, on es reflexa, que et dones a aquella persona que tant estimes, que t'enregues a ella completament, que no hi ha res, ni ningu, que us ho pugui impedir, sols ella i tu. Res mes, res a pensar, res a escriure, tans sols vosaltres dos...
Si, molt bon poema m'ha agradat, et seguire llegint.
Besos*