COLL DE DAMA.

Res més sensual i apetible que aquesta ofrena que el pare fa a la mare. Li presenta no sols la fruita i les verdures, és tota la feina que ell ha fet, el seu esforç barrejat amb l'estiu que tot ho fa madurar, tant els vegetals com el desig, que sura entre les línies del teu escrit.

Gràcies pel teu comentari tant brillant! doncs si que ets activa...,tres personatges en un:
Mena, youchyourbottom o Tanganika. Santisima trinitat!

Aquestes figues, segur. Jo en menjo a l'hivern, les 'pajareres', emblanquinades amb farina d'arròs, molt energètiques. Em 'pirren'. Em ve al cap que una figuera és tan aventurera, tan agosarada, en pot créixer una com si res en una esberla de la torre d'un campanar, per dir un exemple.
El que està clar, al poema, és que el pare està ben enfigat de la seva dona. I ella li ho corrobora amb el desinhibit comentari final.

Gràcies pels teus comentaris a Mena, youchyourbottom o Tanganika.


Lídia

A la meva mare li agradava molt la fruita i la verdura i especialment les figues de coll de dama. Aquest cistellet em recorda un que ella em va regalar la primer vegada i la última que va venir a veure’m a casa.meva (poc després va morir). Ara sé que aquest cistell estava ple de tendresa, com la de teu pare a la teva mare. A mi també m’ha suggerit un cert moment eròtic, no sé si també hi ha això en el poema. Però per mi les poesies són més el què m’evoquen que el què diuen les paraules.

Un plaer llegir-te. Envejo el teu llenguatge i la teva manera d'escriure.

Un bell poema tendre i casolà. Records entranyables.

Molt bon relat!

Tipic de les cases on tenen hort i l´home es el que du la collita a casa!

El meu pare fa el mateix, també du figues a la meva mare, perquè sap que li agraden!, són com un pastís, un dolç de la natura!

Estam en contacte Nil!

att: Miquel Seguí Casas

Poema bonic, senzill, visual, colorista, intimista i detallista on el pare mostra l'amor per la seva "dama" particular mitjançant l'oferiment d'un dels fruits més selectes que la natura ens ofereix.
Salutacions.

Ah! Aurora, doncs la més enhorabona per aquest llibre en pro dels presos polítics i també la teva generositat per bé de la caixa de resistència. Ja el cercaré... La poesia, és poderosa, transformadora i explosiva! Per això en alguns països son perseguits els poetes i llurs llibres cremats a la via pública. Salut, Nil.

Una escena familiar en la que el marit ofereix el producte del seu treball, conreat amb suor i esforç, a la seva muller. Molt bonic Nil, especialment el detall de les figues de coll de dama, que són les que li agraden més a l'estimada. I és que cada paraula està escollida per a fer aquest efecte tan rodó que li dones al poema.

Per cert, aquesta foto de perfil que tens ara, és d'algun parent teu? Ja fa temps que estic encuriosida per aquest detall.

I parlant d'una altra, i ja que m'ho vas comentar,, l'ANC ha publicat un llibret molt senzill de més que 40 poemes escrits durant l'any passat. He cedit els drets d'autor per a recollir diners per a la caixa de resistència. Jo ja n'havia escrit tres de llibres de poemes, però aquest és el que més il·lusió m'ha fet. És un llibret sense nom d'autor, amb una estructura molt senzilla i que es titula "Poemes des del cor( aquí hi ha dibuixat un cor) de la Paeria". Entenent que "cor" té un doble significat: corazón i coro. A la primera pàgina, només hi ha una petita ressenya de qui va escriure els poemes i el perquè. Com que volien escriure tot el meu currículum i tota la parafernàlia, vaig demanar que m'ho deixessin fer a mi . Volia posar quatre paraules perquè la protagonista del llibre no sóc jo, sinó els presos polítics i la República.

Bonic, Sara, comparar-ho amb un bodegó o natura en repòs...
Annalls, no li costava fer-se amb aquestes verdures, perquè gràcies a treballar diumenges i tot... anaven tirant.... El valor és que hi penses! Perquè amb tanta terra i treballadors i problemes que sempre surten... que nose n'oblides... Ja se sap com som els homes...

Un bodegó entranyable magníficament descrit.

Hola Nil,

Cadascú dona el que te i manifesta l'amor a la seva manera. Potser prou treball li costava aconseguir aquestes viandes i a d'altres poc o res un sopar o una entrada al teatre. Son suposicions però a vegades el que sembla més petit en realitat és més gran i tot depèn del valor que donen a les coses.

Escrius d'una manera peculiar, ens anem "veient"

Fins ara.

Maravellós l'equilibri entre conceptes, i el missatge ¡¡¡¡INCREÍBLE!!!!

Nil, m'encanta com escrius. Molt ben descrit i les paraules... algunes d'elles les havia oblidat!!!
Gràcies

Agraïda pel comentari a Luxúria i sí, van representar-ho i va ser preciós sentir les paraules que escric damunt l'escenari, el teatre és la meva altra passió i va ser com un clímax d'emocions. Una abraçada

Una delícia aquestes paraules tan ben endreçades que ens has regalat. M'encanta el pessic a la figa entremaliat del final, l'has jugat molt bé aquest text. Una abraçada!

Per la teua bona visita al meua poema espiritual, "El teu camí és perfecte" i les teues paraules que m'ha emocionat molt. Jo he tingut una base molt profunda sobre l'espiritualitat des de xicotet i sempre m'ha agradat fer-ne algun poema espiritual. Admiri molt a Santa Teresa de Jesús, San Juan de la Cruz i altres que són molt bons en poesia espiritual.
Salut i fins demà...
Perla de Vellut

Gràcies Nil, per entrar en la meua pàgina i per llegir-me el poema "L'excelsa veu", i per la teua enhorabona, que m'ha emocionat.
Un salut...
Perla de Vellut

Un poema ple de llum, de sol, de natura, d'olors i tactes. Una forma exquisida i unes explicacions lingüístiques que s'agraeixen. Una forta abraçada, Nil.

Aleix

Gràcies per llegir-me i dir-me que el trobes poètic. Primer dubtava de publicar-lo, el vaig escriure en un sol cap de setmana i en acabat no sabia si en realitat em trobava davant d'un poema o un mer un escrit... Dos companys de treball em van dir que això no era un poema... Però jo després de llegir-lo i rellegir-lo he arribat a la conclusió de que si o és. En quant al nom et diré que la mena de figa aquesta, Coll de Dama és blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixuda i la molla molt vermella i dolça. Rep diferents noms: figa de coll de senyora (Rosselló, Empordà); figa de la pera negra. Salut, Nil.

Gràcies per llegir-me i dir-me que el trobes poètic. Primer dubtava de publicar-lo, el vaig escriure en un sol cap de setmana i en acabat no sabia si en realitat em trobava davant d'un poema o un mer un escrit... Dos companys de treball em van dir que això no era un poema... Però jo després de llegir-lo i rellegir-lo he arribat a la conclusió de que si o és. En quant al nom et diré que la mena de figa aquesta, Coll de Dama és blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixuda i la molla molt vermella i dolça. Rep diferents noms: figa de coll de senyora (Rosselló, Empordà); figa de la pera negra. Salut, Nil.

Bona poesia. Sempre he pensat que "coll de dama" és un eufemisme, com "pet de monja", però no ho sé del cert.

Per llegir-me el poema de L'horabaixa, i per les teues paraules que m'ha emocionat molt.
Seguirem llegint-nos....
Perla de Vellut

En aquest relat veig a ta mare enamorada de ton pare i li agraeix molt el cistell de fruites que portal al muscle. Realment exacte, sincer i conjunyits un de l'altre.
La meua bona enhorabona: Nil.
Una salutació...
Perla de Vellut

Tal com ho dius veig el pare el cistell tot. Un deu per mi. M’ agradaria poder escriure aixi

Merces per llegir i dir la teva impressió , ho valoro molt i celebro trobis aquest relat força bo. Al comentari de la casa a mi tampoc n’ acabava de lligar di vols que digui la veritat. Repeteixo moltes gracies, voldria millorar cada dia una mica