Foto de perfil de melba

melba

barcelona,

13 Relats, 25 Comentaris
18931 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Tant se val com em dic i on vaig néixer, però crec que som fruit de les nostres experiències, alegries, desenganys, els plors, les ensenyances rebudes al llarg dels moments viscuts. El que de debò fa que la vida tingui sentit és notar els raigs de llum que penetren a través de la finestra i mullen la meva galta d'energia per empendre un nou dia,n'hi ha de bons, de pitjors, però cada dia canvies una mica sense variar el teu tarannà. Em regeixo per la passió dels sentiments, sense passió estaria perduda, cada petit acte te un bri de passió...crec que a la por se la venç plantant-li cara, i que al final tot cau per el seu propi pes. No m'agrada jutjar ni ser jutjada, l'únic jutge és el temps. Hi ha molt amor a la meva vida i en tots els aspectes, em considero una persona afortunada,he caigut moltes vegades i moltes d'elles creia que no seria capaç d'aixecar-me, però al final sempre ha aparegut una mà amiga, i això no té preu. Estimar, és un verb que es queda curt alhora d'expressar el que em fa vibrar. Per últim gràcies a totes aquelles persones que comparteixen la seva vida amb mi i jo la comparteixo amb ells, sense vosaltres tot perdria sentit.No sé ben bé si és una biografia, crec que és més una radiografia de mi.Ah!el físic...m'agraden les mans diuen molt d'una persona, aqui teniu la meva...

Últims relats de melba

Últims comentaris de l'autor

  • melba | 12-04-2008

    molt plena tota la poesia. plena de sentiments,de goig, alegria...m'has agradat molt...felicitats!!

  • melba | 04-06-2005

    gràcies espígol, melba no ve per l'óssa sinó per unes postres delicioses, els préssecs melba, la cuina és una altre de les meves passions. Molt agraïda al teu comentari!

  • melba | 23-03-2005 | Valoració: 9

    m'ha fet tibar la pell de l'emoció, és molt bo, amb molt sentiment...m'he quedat sense paraules...

  • melba | 15-02-2005

    consegueixes arribar, té músia i et mou, senzillament fantàstic, l'enhorabona capdelín, continua aixi!!!

  • melba | 12-02-2005

    a vegades és millor que quedin interrogants, que ens quedi el cantó romàntic, i l'incògnita, i tal volta l'esperança de que les coses algun dia canviaran. La vida i la realitat és dura, però és com és i a vegades més val acceptar-ho, però acceptar i lluitar per les coses en les que creiem...perquè les esperances deixin de ser-ho i siguin realitats...

  • melba | 11-02-2005

    hola bonica, sabia que eres tu abans de llegir-lo, t'entenc molt millor del que creus, no van ser 5 mesos i mig, però si 7 setmanes, entenc el teu dolor, els teus ulls que albiren al passat i de la pèrdua que notes dia a dia, i a vegades et preguntes com seria si tot no s'hagués esguerrat, però no estàs sola, en el llarg camí que és la vida tens al teu abast moltes mans que t'agafaran per besar les teves llàgrimes i gaudiran del teus somriures, no perdis mai la innonència que et caracteritza ni deixis de regalar-nos moments de felicitat, i deixe'ns compartir els teus dolors a través de les teves paraules i lletres, i no oblidis mai, que tot arriba.

  • melba | 09-02-2005 | Valoració: 10

    Com a poble i nació tenim una història que no s'ha d'oblidar, i gràcies a persones com tu i molts altres relatistes d'aquesta fantàstica pàgina no oblidarem i farem que el català, i Catalunya no caiguin mai en l'oblit.

  • melba | 08-02-2005 | Valoració: 10

    gràcies, gràcies...les teves paraules semblen arrencades de la meva ànima, però de segur que mai hagués pogut escriure-ho d'una manera tan bella, ets fantàstica, em sento tant i tant identificada, ...que desitjo, que arribi el dia en que jo trobi encara més bella del que és la ciutat on vaig imaginar una persona que m'ha demostrat que no és, que no existeix, més que en els meus somnis i els meus records, però no pas en el meu present. Gràcies Ninnin.

  • melba | 08-02-2005

    Aquesta rondalla o fabula l'haurien de llegir molts pares per entendre que a vegades, estar junts no és sinònim de fer feliços als fills. Gràcies per aquesta meravella, per què tot passa per què ha de passar, i forçar les coses l'únic que fa és empitjorar, ets meravellosa, i els teus fills unes personetes molt afortunades

  • melba | 02-02-2005

    estic vivint una situació semblant, on amago que la nostra amistat es això una amistat, però cada cop que el veig recordo com hem fet l'amor o les paraules a cau d'orella, i tots dos sabem que algun dia n'haurem de parlar, pero de moment, el silenci és el més fàcil i alhora el més cobard.

  • melba | 02-02-2005

    m'ha agradat força la manera i la forma en com descrius el plaer...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: