el compte enrere

Un relat de: melba

Comença el compte enrere...12 dies...12 dies i hauria de viure el que ja he viscut...les primeres contraccions, el dolor agut, notar el teu caparró apretant el meu baix-ventre,i, finalment...sentir com ens separem per sempre més, mai més tornaràs a moure les teves molsudetes cames dins la marona, mai et tornaré a veure, ni tocar, ni tan sols olorar...
No puc deixar-te marxar, el dolor de la teva marxa és el que tinc de tu Jan...i la teva imatge, amb els cabells bruns de nit, l'esquena ple de borrissol, el mateix borrissol que tenia la mare quan va tenir pressa a sortir...les teves menudetes mans que mai agafaré per acompanyar-te en el camí, d'aquesta vida, que sense tu, perd el sentit de la paraula.
Fill meu, has marxat massa aviat, sense que el pare i la mare et puguin acaronar, dir-te quant t'estimem...fer-te sentir la persona més estimada de les nostres vides. No hi haurà un primer aniversari on bufar les espelmes, del pastís de la Marta, però sé que estaràs amb en Martí, guarint les vostres mames...
No em podré queixar que no em deixes dormir, tot i que ja no sé anar al regne dels somnis, per que vaig oblidar el camí, en el mateix instant en el que ens vam separar...
No et veuré créixer, ni passaré nits en vetlla cada cop que surtis, ni em sentiré la persona més feliç del planeta quan et et vegi dormint en el teu llit, ara tan buit de tu...
No hi haurà cançons de cuna, ni banys d'espuma, ni macarrons amb tomàquet, ni caps de setmana amb els avis, ni vacances d'entrepans...
Sempre estarem units, per que ni tan sols la mort ens pot separar, per què Jan, sempre et duré amb mi...
Dotze dies, comença el compte enrere...i el malson no acabarà, tic-tac, tic-tac...el dia arribarà i com en el malson del qual no desperto...res no passarà

T'estimo fill meu

Comentaris

  • un relat colpidor...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-07-2010 | Valoració: 10

    cru i dur, a mi m'ha esgarbissat...

    rep la meva mà estesa
    joande

l´Autor

Foto de perfil de melba

melba

13 Relats

27 Comentaris

21427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Tant se val com em dic i on vaig néixer, però crec que som fruit de les nostres experiències, alegries, desenganys, els plors, les ensenyances rebudes al llarg dels moments viscuts. El que de debò fa que la vida tingui sentit és notar els raigs de llum que penetren a través de la finestra i mullen la meva galta d'energia per empendre un nou dia,n'hi ha de bons, de pitjors, però cada dia canvies una mica sense variar el teu tarannà. Em regeixo per la passió dels sentiments, sense passió estaria perduda, cada petit acte te un bri de passió...crec que a la por se la venç plantant-li cara, i que al final tot cau per el seu propi pes. No m'agrada jutjar ni ser jutjada, l'únic jutge és el temps. Hi ha molt amor a la meva vida i en tots els aspectes, em considero una persona afortunada,he caigut moltes vegades i moltes d'elles creia que no seria capaç d'aixecar-me, però al final sempre ha aparegut una mà amiga, i això no té preu. Estimar, és un verb que es queda curt alhora d'expressar el que em fa vibrar. Per últim gràcies a totes aquelles persones que comparteixen la seva vida amb mi i jo la comparteixo amb ells, sense vosaltres tot perdria sentit.No sé ben bé si és una biografia, crec que és més una radiografia de mi.Ah!el físic...m'agraden les mans diuen molt d'una persona, aqui teniu la meva...