els interrogants tenen dret a viure

a vegades és millor que quedin interrogants, que ens quedi el cantó romàntic, i l'incògnita, i tal volta l'esperança de que les coses algun dia canviaran. La vida i la realitat és dura, però és com és i a vegades més val acceptar-ho, però acceptar i lluitar per les coses en les que creiem...perquè les esperances deixin de ser-ho i siguin realitats...

Eis company de la lluna!! m'ha agradat molt aquest relat (bé, com tot el que escrius, encara que a vegades no tingui paraules per desciure-ho però de moment estic sent fidel als teus relats i me'l sestic llegint tots de "cabo a rabo" jo ja t'he fet una pregunta i potser si que es veritat que no tot té una resposta... però... em picava la curiositat: realment oblidem del tot la persona de la qual em estat enamorats o ens em sentit aterts? o encara li veiem més virtuds del compte? misteris de la vida amic meu... "això amic meu tan sols ho sap el vent!"
un petonàs i una abraçada! no canviis eh!!

Sense dubtes, sense per què? Què seríem? el que passa que no tot té resposta, però sí que et diré que la teva expressió i com has lligat el poema sí que en té. És, simplemet, una bona composició.

M'agradaria expressar-te alguna cosa més, Capdelín, però cosa molt rara en mi avui no trobo les paraules adequades. Sols et dic que m'ha agradat el que dius i que hi entrat.

fins una altra i petons.

No tot té resposta científica i empírica, hi ha tantes coses de les que no en sabem la resposta realment i potser això fa el món més màgic i misteriós.
Tens raó, els interrogants tenen dret a viure.
Has fet un engranatge d'idees molt encertat, uns jocs de paraules molt suggerents, un poema original i més profund del que sembla a primera vista.
Una abraçada!