Recorda les meves paraules: MAI MÉS

Un relat de: NinniN

Tot és tant diferent, en aquesta ciutat…

No m'agrada reconeix-ho, però ha estat una altra de les meves fugides. La primera, va ser només temporal. Vaig fer d'aquesta ciutat el meu refugi. Un refugi de tu. I vaig tornar tant enamorada de tu com de la ciutat.
I m'alleuja estar lluny físicament de tu.
Perquè la distància que ens separava, quan físicament érem a prop, era molt més dolorosa.
El mateix dolor d'una pèrdua irrecuperable, d'una mort.
O per lo menys, havia mort tot el que m'agradava de tu.
El pensar que mai em feriries. Que mai em faries mal.
Estic asseguda en aquell cafè al que et vaig portar una vegada. Només una vegada.
Estic asseguda al costat del Pessoa, el de ferro, atemporal, sempre assegut al mateix cafè.
No se m'ha acudit un lloc millor per escriure't. Prenent el cafè que tant t'agrada. Només et vaig portar una vegada a aquesta ciutat. Perquè volia compartir-la amb tu. Ara em sap greu haver-ho fet, però per altra banda em va bé, perquè així em pots veure, mentre llegeixes aquesta carta.
Pots veure com somric. Encara amb tristor, però somric. Perquè t'escric per explicar-te que aquí hi estic bé.
Que aquesta vegada no tornaré.
I que segueixo enamorada d'aquesta ciutat, però ja no de tu.
Tot i que els bons records són traïdors, he parlat amb mi mateixa. I m'he fet entendre, no sense esforços, que els bons records eren mentida. Que tu eres mentida. I que el tu real, el tu que vaig conèixer fa un parell de mesos, no és el tu a qui jo estimo. Que el tu a qui jo estimo, no ha existit mai enlloc més que dins el meu cap.

Així que et demano, que no m'escriguis, que no em truquis i que no em tornis a buscar.
Perquè mai més, recorda aquestes paraules, les MEVES paraules: MAI MÉS tornaré a creure en el tu que estimava.

Desprès de llençar la carta a la bústia, amb l'adreça d'aquell piset de solter que tant m'agradava, començo a caminar sola, amb pas decidit, i somrient, dirigint-me al Castelo, per a deixar que l'aire em fuetegi la cara, que s'endugui les meves idees lluny, tant lluny com ha aconseguit fer-ho aquesta ciutat, i sentir-me lleugera, sense pesos a l'ànima que no em deixin volar pel damunt de la ciutat… una ciutat, que ara s'ha tornat més bella, més lluminosa, i més preciosa que mai per a mi.

Comentaris

  • El tema d'amistats[Ofensiu]
    elisahughes | 23-04-2020

    El tema d'amistats que es converteixen en parella i coses d'aquestes... sí, en certa manera tens raò, però la gent canvia molt (de vegades), d'amic a parella... o de conegut d'anys a parella, o de... ves a saber què a parella. download 8 ball pool apk

  • Directe i sorprenen[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 29-06-2005

    Hom pot gaudir amb tu de sentiments, de formes de pensar, de crítica social, i de imatges i paisatges, amb un tó ironic i una narrativa ben construida tot en un sol relat.

    Un altre cop et trobo directe i sorprenent. Molt bé, noia. Un altre dia un altre coment.

  • Ara a disfrutar[Ofensiu]
    AINOA | 27-06-2005 | Valoració: 10

    Es un acte de valentia dir mai més.
    I mes fer-ho, perque quant estimes costa molt i tornar els llocs a on hi han tants records es tot un repte apreciar la ciutat separant els records.
    Una abraçada i anims.

  • Quanta raó![Ofensiu]
    kispar fidu | 26-06-2005

    És ben cert el què dius de: La distància que ens separava, quan físicament érem a prop, era molt més dolorosa. Totalment d'acord! Quan veus que tens a algú a prop, però que en canvi el sents tan lluny, massa lluny; fa molt mal. Molt més mal que una gran distància us separi. Perquè sembla, que a l'estar lluny, hi hagi un altre factor que impedeix el veure-us; però a l'estar a prop, hauria de resultar més fàcil... I sovint no ho és... (per desgràcia...)

    Per cert: Ja ho pots prometre que a la foto hi surts! Oi tant! Jo t'hi veig! (bé, de fet, hi veig a una persona... tot i que no puc afirmar que siguis tu perquè no et conec! jejejeje). Però m'ho ben crec!

    Ciao! Nanit NinniN!
    Gemm@

  • Caram![Ofensiu]
    OhCapità | 11-05-2005 | Valoració: 9

    Mai més! Rotund. Un relat molt ben escrit, on els records formen part d'un passat superat, mmm, intentantt que el dolor que potser va existir fugi i no torni, mmm, ... El paràgraf en què parles que estàs prenent cafè l'he trobat interessant, m'ha agradat l'enfocament, mmm,

  • mai més[Ofensiu]
    donablanca | 15-03-2005

    has pogut oblidar-lo i necessitaves deixar-ho per escrit, perquè fos per certificar-ho, perque potser la ferida encara no està del tot cicatritzada. és així?

  • ninou | 11-02-2005 | Valoració: 10

    Bonic relat escrit de bona ploma. salutacions

  • m'ha semblat que era jo...[Ofensiu]
    melba | 08-02-2005 | Valoració: 10

    gràcies, gràcies...les teves paraules semblen arrencades de la meva ànima, però de segur que mai hagués pogut escriure-ho d'una manera tan bella, ets fantàstica, em sento tant i tant identificada, ...que desitjo, que arribi el dia en que jo trobi encara més bella del que és la ciutat on vaig imaginar una persona que m'ha demostrat que no és, que no existeix, més que en els meus somnis i els meus records, però no pas en el meu present. Gràcies Ninnin.

  • No podia rebre correus![Ofensiu]
    NinniN | 11-10-2004

    No sé perquè, perquè abans sí que en rebía, però ara no puc.

    Així que a partir d'ara, em pots trobar a ninninrelats@hotmail.com.

    Per cert!
    El tema d'amistats que es converteixen en parella i coses d'aquestes... sí, en certa manera tens raò, però la gent canvia molt (de vegades), d'amic a parella... o de conegut d'anys a parella, o de... ves a saber què a parella.
    Sorpreses grans, no te n'enportaràs, però si de petites, que fan que deixis de creure en aquell "algú" de qui t'has enamorat, no creus?

    Una abraçada,

    NinniN

  • Ooooh....[Ofensiu]
    NinniN | 11-10-2004

    Noooo, no em va arribar. Igual és que no va gaire bé, aquest correu... vaig a fer un parell de proves, i si és així, me'n faig un altre.... et dic algo, Vicenç!

    Una abraçada,

    NinniN

  • Avui dec tenir el dia[Ofensiu]

    Fa potser deu minuts que he llegit un altre relat sobre el final d'un amor, el de brideshead.
    I ara he llegit el teu contundent MAI MÉS. Jo crec que li quedarà clar.
    Suposo que quan ens enamorem creem en gran part nosaltres mateixos la persona de qui ens enamorem. I a poc a poc aquesta il·lusió es va trencant. Això potser no passa quan la persona en qüestió és algú que coneixem de fa molt de temps. Una relació d'amistat que ha passat a ser alguna cosa més.
    Per cert, ara que veig la biografia: fa temps et vaig enviar un mail; et va arribar o no?
    Una abraçada i fins aviat,

    Vicenç

Valoració mitja: 9.6