Cercador
Tajabone
Un relat de: melbaTajabone...cada cop que sento aquesta cançó recordo el primer cop que els dos vàrem ser un, vàrem fer l'amor d'una manera senzilla i profunda, els nostres cossos es tractaven com si es conéixessin de tota la vida. Les primeres carícies per sota de la camisa de dormir, notar com els meus mugrons s'excitaven i es posaven com el marbre, i la pell patia una batzegada que em va fer eriçar sencera, i segon a segon em sentia més humida, desitjant que em penetrés...tenia ansies d'acariciar-lo, coneixe'l de debò sense les peces que ens tapen, d'igual a igual...i no em deixava, era tant el plaer, que m'immovilitzava de tal manera que el meu cos es movia per les descàrregues que patia, havia perdut una mica la conciència com quan acabes de fumar i sens que el teu cos flota i només sent...i va entrar dins meu, i vaig sentir que em deixava anar i entrava en el seu cos, i que ell va fer el mateix, jo vaig deixar de ser jo per ser ell, i ell sentia com jo, érem un,dos cossos, dos caps, dos cors, dos pensaments i una sola ànima, em sentia completa sense cap carència,i Tajabone, en el moment final, on els nostres cossos rebentaven de plaer, alhora, sincronitzats,i notar com les llàgrimes estaven a punt de vessar, de felicitat. Em sentia com si fós el primer cop de la meva vida, el cor no m'hi cabia dins el pit, em notava accelerada i eufórica. El vaig mirar amb els ulls cristal.lins i m'en vaig adonar que no era un somni, que el tenia al costat abraçant-me...
Tajabone, cada cop que t'escolto segueixo somiant que m'abraça i adonant-me que desperto i ja no hi és...Però qui sap, potser ara és el somni i tal volta obri els ulls i el vegi estirat al meu llit, amb canes i la pell plena de plecs i deixi de ser un somni i sigui realitat.
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
21424 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56