em desperto olorant la teva pell

Un relat de: melba

Em desperto d'un somni lleuger,
oloro el gust de la teva pell,
que ha quedat al meu coixí
després de la nit passada...

Una nit d'abraçades, sensacions,
petons, gemecs....

Tanco el ulls i,
tinc la imatge nítida
dels teus ulls mentre em penetraves
...A poc a poc
noto com es va obrint,
em noto humida,
m'has fet teva
...dia a dia,
...batzegada a batzegada
...gemec a gemec....

He acariciat el teu interior
amb les meves mans
utilitzant la mirada

Recordo l'escalfor
al tenir-te dins meu,
fent-nos l'amor
com dos bojos,
m'acaricies els mugrons
mentre menjo el teu fruit prohibit
...amb deliri
...amb passió
...sense recança
...amb excitació

I a la fi obro els ulls,
...humida
...suada
...enamorada...

Comentaris

  • sensacions...[Ofensiu]
    ROSASP | 05-06-2005

    a flor de pell, impregnades fins al moll del ossos.
    Records d'imatges plenes de vida, que et fan sentir una barreja tendra i explosiva.
    M'agrada molt la força i la dolçor d'aquests versos:
    He acariciat el teu interior
    amb les meves mans
    utilitzant la mirada

    Una gran sort poder sentir així, per escriure de dins a fora i de fora a dins. Esclats preciosos.

    Una abraçada!

  • gràcies espígol[Ofensiu]
    melba | 04-06-2005

    gràcies espígol, melba no ve per l'óssa sinó per unes postres delicioses, els préssecs melba, la cuina és una altre de les meves passions. Molt agraïda al teu comentari!

  • melba com l'óssa?[Ofensiu]
    espigol | 04-06-2005

    :-) m'ha fet gràcia el pseudònim... i el relat l'he trobat molt sensual i amb molta passió, m'ha agradat força.

l´Autor

Foto de perfil de melba

melba

13 Relats

27 Comentaris

21480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Tant se val com em dic i on vaig néixer, però crec que som fruit de les nostres experiències, alegries, desenganys, els plors, les ensenyances rebudes al llarg dels moments viscuts. El que de debò fa que la vida tingui sentit és notar els raigs de llum que penetren a través de la finestra i mullen la meva galta d'energia per empendre un nou dia,n'hi ha de bons, de pitjors, però cada dia canvies una mica sense variar el teu tarannà. Em regeixo per la passió dels sentiments, sense passió estaria perduda, cada petit acte te un bri de passió...crec que a la por se la venç plantant-li cara, i que al final tot cau per el seu propi pes. No m'agrada jutjar ni ser jutjada, l'únic jutge és el temps. Hi ha molt amor a la meva vida i en tots els aspectes, em considero una persona afortunada,he caigut moltes vegades i moltes d'elles creia que no seria capaç d'aixecar-me, però al final sempre ha aparegut una mà amiga, i això no té preu. Estimar, és un verb que es queda curt alhora d'expressar el que em fa vibrar. Per últim gràcies a totes aquelles persones que comparteixen la seva vida amb mi i jo la comparteixo amb ells, sense vosaltres tot perdria sentit.No sé ben bé si és una biografia, crec que és més una radiografia de mi.Ah!el físic...m'agraden les mans diuen molt d'una persona, aqui teniu la meva...