descans

Un relat de: quinohiveu

Vaig arribar a casa baldat.
Em vaig despullar, em vaig banyar...
Escoltava els orgues d'en Bach.
Vaig aprofitar per pelar-me-la
amb un condó de colors estriat...
Quan vaig acabar,
ja ben relaxat, i amb el barnús posat,
vaig treure la coctelera de vidre.
Hi vaig posar força glaçons.
Un rajolí de vermut,
només per trencar el color
-ho vaig remenar diversos cops-,
i un quart de ginebra
-ho vaig tornar a remenar un altre cop.
Tot tret del congelador.
Amb el colador vaig emplenar unes quantes copes glaçades.
Em vaig posar un glaçó perfumat de vermut a la boca,
només per fer temps.
Va esclafir.
Vaig anar a la tauleta de nit
a buscar l'estoig metàl·lic.
Vaig treure la xeringa, hi vaig posar l'agulla
i va xuclar de la coctelera estant.
Aquest cop no em vaig atrevir a tant.
Vaig agafar la goma elàstica
que penja amb els estris de la cuina
i fins que no vaig palpar la vena
no vaig deixar de tamborinar al braç.
Trempava de nou
mentre a la xeringa es barrejava
la sang amb el dry.
Mentre premia i solcava el braç
em sentia déu.
Unes quantes copes després,
sobre el sofà, amb el cap que no sabia on estava,
mentre la Sunset feia de les seves a la televisió
i els seus udols es confonien al meu cervell
amb els crits d'en Bennett a l'aparell,
tenia orgasmes sense ejacular
que em feien estremir sense veure
clarament on era i,
evidentment, qui sóc.

Comentaris

  • quina càrrega eròtica, o millor dit sexual[Ofensiu]
    melba | 02-02-2005

    m'ha agradat força la manera i la forma en com descrius el plaer...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

quinohiveu

96 Relats

61 Comentaris

72363 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50

Biografia:
QUI NO HI VEU és un projecte poètic que s'ha desenvolupat en la xarxa per mitjà de l'edició en aquest web, i que es continua desenvolupant en http://www.lamevaweb.info/quinohiveu.

Tots els poemes publicats en aquest web han estat extrets de "teoria del fracàs" i "nu dry" i fragmentàriament de "no et preocupis pas, que em moriré".

Altrament, l'acció segueix la seva via --altres vies-- amb altres reculls, com per exemple amb els ja publicats "per al meu amic", "nu dry (boadas mix)", "lubricidi" (editat a: http://www.valladolidwebmusical.org/escritos/lubricidi) i algun altre que veurà la llum o la fi ben aviat o ben tard.