El club reaccionari

O sigui, que res no canviï per a que tot segueixi igual, sinó sempre canvia alguna cosa i desprès una altra i i una altra fins a arribar a l’amor pels animals i el veganisme.

Relat curiós i interesant. Llegit vàries vegades. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

Sembla de veritat. No em canso de llegir els seus relats. Aquest, tan ple d'enginy i amb diverses interpretacions.
El relat presentat al Repte Clàssic "la vida", m'ha semblat espectacular.
Potser sou de terres de ponent, com jo.? Per mots com "auvelles" ..etc

...sobre l'agraït comentari de vostè. Mentre era sotmès a una trombectomia per ictus isquèmic en caràcter d'urgència, durant la intervenció amb anestesia local vaig tenir temps de fer un exercici mental pictòric passant-lo a relat escrit. Aquesta és la gènesi de l'animalada resultant. Puc però com a desgreuge i com a professor emèrit de belles arts, dir que era una tècnica sovint utilitzada per descriure sensacions conceptuals de lliure expressió tant pictòrica com literàriament. Salutacions Sr. García...

Me n'havia oblidat.

No acostumo a valorar els relats d'autor, però aquest s'ho val, i amb un 10. Després d'haver-lo llegit, amb el comentari de Kefas que el complementa molt bé, un se sent temptat de cridar "Reaccionaris de tot el món, uniu-vos!" i "Visca la Internacional Obscurantista!".

Passant a un altre relat teu, "Lo riu de la nostra vida", participant al RepteClàssic DCCLXIX, crec que hauries de fer com fem la majoria de concursants: penjar-lo a la pàgina d'autor, tant aquest com els que m'agradaria que hi seguissis enviant; d'aquesta manera el posaries a disposició de relataires que et llegeixen però que no acostumen a visitar el Fòrum.

Per cert, en "Lo riu de la nostra vida" hi ha una frase, "Mai es podrà saber com uneixen la tristor i l’alcohol", que m'ha colpit. Si un dia em sento prou valent per fer-ho, escriuré un relat biogràfic i catàrtic que bé es podria titular "Dies de vi i roses".

SrGarcia, gràcies immenses per la teva reflexió i anàlisi en el relat 'Camí d'enlloc?'. T'ho agraeixo i també t'esperono a seguir escrivint com fas. Poc a poc anem fent camí amb la nostra ploma mentre seguim el camí que ens regala la vida!

Bona setmana i ens llegim!

Cada dia escriviu millor i jo penso que cada dias ho faig pitjor.

Vaja, i, vaja! Un relat molt original que ha sortit de la teua ploma, els conceptes que descrius. M'ha costat llegir-ho dues vegades per saber el fons del "club reaccionari".
Una visió pròpia de terror, al pas del temps i també de la política, que es manifesta.

Gràcies, Sr. Garcia, per la teua opinió sobre el meu poema "Cantades del mar".

Cordialment.
Perla de vellut

Em trec el birret davant la magnificència en l'exposició del vostre relat històric. Ja era hora que algú maieutitzés la veritat.

En el temps de l'antigor, quan els habitants de la terra eren dotzena i mitja i vivien pacíficament en el respecte i gaudi de la natura, en una de les tribus més petites es va produir una mutació en un dels individus mascles. Del seu cervellet de carquinyoli, dur i de mal rosegar, va sortir una branca grisa que va recórrer bona part del cos fins a arribar als testicles. Allí es va reproduir en forma de cervellet testicular que, ben irrigat, va créixer fins a prendre possessió de tota l'estructura neuronal. Aquest individu, de pensament clarament testicular, aviat va subjugar a la resta de la tribu i la va portar a esclavitzar les tribus veïnes. Amb cada conquesta el testicle neuronal anava creixent fins que arribà a tal magnitud que l'escrot es va trencar, deixant els ous a la vista. D'aquí el mot d'Ouspelats amb què es coneixia aquesta saga. Amb el temps es varen refinar i canviaren el seu mot pel de Descrotats, del que se'n deriva la branca afrancesada Descroutins. Des de temps immemorial dominen la terra amb ou de ferro i a cada racó del planeta se'n pot trobar algun. Són molt agosarats i simpàtics i la seva capacitat de camuflatge és tan gran que gairebé només se'ls pot detectar per la seva desmesurada activitat testicular. Molt bé, SrGarcia !

..tota la ironia que desprén aquest relat. Hi ha tocs subtils que de ben segur se m'escapen. M'ha agradat molt aquest context històric fictici afrancesat que potser és més real del que pensem. Gràcies per llegir i comentar el meu relat Sr. Garcia. Cordialment, Magda

]
tapisser | 20-01-2024
No tinc coneixements ni considero que nivell, per jutjar el que escriu altri.
A mi el fet d'escriure m'ha servit com una vàlvula d'escapament, com les que tenen les olles de pressió; quan estic molt angoixat explico per escrit alguna cosa i és com si fes pffffffff i tornes a començar.
Fa moooooolts anys que soc a relats en català i sé el pa que s'hi gasta, és per això que publico esporàdicament alguna cosa i no soc un bon client de la casa.
Espero que aquestes ratlles t'hagin aclarit alguna cosa de mi.

Ninots

M’ ha agradat molt el teu escrit . Agraiexo les teves paraules al meu . Ens llegim .

Bon Relat. Jo noto inspiració per part teva. Ànim.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

No tinc coneixements ni considero que nivell, per jutjar el que escriu altri.
A mi el fet d'escriure m'ha servit com una vàlvula d'escapament, com les que tenen les olles de pressió; quan estic molt angoixat explico per escrit alguna cosa i és com si fes pffffffff i tornes a començar.
Fa moooooolts anys que soc a relats en català i sé el pa que s'hi gasta, és per això que publico esporàdicament alguna cosa i no soc un bon client de la casa.
Espero que aquestes ratlles t'hagin aclarit alguna cosa de mi.

La regressió cap a una societat quasi de l'Edat Mitjana com la reflectida en el club del relat no deixa de ser un exemple del moviment pendular que es repeteix al llarg dels temps: ara més llibertat, ara la restringim fins on puguem, ara tornem a obrir la mà, etc. Tot indica que ens estem desplaçant en la direcció repressiva que diu el text, però fins on, no ho sé. Una narrativa fluida, didàctica i que posa el dit a la llaga en certa deriva de la societat actual.

sempre hi ha un toc d'ironia en els teus relats. Malauradament anem cap aquí.

M'agrada el nom dels protagonistes, així com la llista dels rebels ( els burgesos, els proletaris, els jueus, els catalans, els bolxevics, els liberals, els ateus, els afònics, els futbolistes, els vegetarians, els patinadors, els obesos, la maleïda classe mitjana,).

Escriu mes sovint, que els teus relats son originals i fan bo de llegir.

Gràcies pels teus comentaris. He fet un aclariment en el meu poema Paraules.

El poder transforma les bones intencions altruistes en accions egoistes, el poder sempre acaba sent corrupte o almenys així ho hem vist a la història.
Gràcies per comentar el meu relat, fins a una altra.
Neus

Moltíssimes gràcies pel teu comentari en el relat 'La pobresa de l'ànima' SrGarcia i moltíssima sort amb el teu relat. No t'aturis i segueix escrivint!!! Ens anem llegint!

plena de cruesa, i d'indignació, però malauradament real. El poder és molt llaminer, i un cop el tastes no hi marxa enrere, i malgrat les protestes motivades per aquest tema, el peix gran sempre està disposat a menjar-se el petit d'una manera o d'una altra.

Molt bon relat SrGarcia, i molt agraïda pels seus comentaris als meus relats.

Rosa.

Ara he vist que no és un microrelat pel repte...

He llegit i rellegit el relat i el trobo original i creatiu, però no hi sé veure el missatge ocult. Dec ser jo...
Sort
Amb total cordialitat

He llegit i rellegit el relat i el trobo original i creatiu, però no hi sé veure el missatge ocult. Dec ser jo...
Sort
Amb total cordialitat