La Lletra Petita

Un relat de: Ibeth
Era l’esdeveniment més esperat de l’any, totes les lletres, majúscules, minúscules, negretes, ombrejades... lluïen les seves millors gales, en aquell dia tan especial. L’immens escenari d’un blanc immaculat, donava pas a la majestuosa M daurada que presidia l’acte amb una elegància innata, sota la mirada atenta de la seva mentora, la A, qui havia presidit l’acte l’any anterior amb un gran èxit. Aquest any com a espectacle principal, havien vingut paraules cèlebres del món dels mots, per il·lustrar amb el seu significat el futur d’aquelles inquietes criatures del món de les lletres. Abans però, algunes oclusives van oferir un breu, però contundent concert de percussió, molt aplaudit i celebrat entre el públic. En acabar, la Pau, va començar el seu emotiu discurs, que va calar fons en totes i cadascuna de les lletres assistents. Bé, en totes no... n’hi havia una, tota trista i ensopida que es mirava l’espectacle amb indiferència. Després dels acalorats aplaudiments, va començar a sonar la música i algunes lletres es van enllaçar en cursiva, regalant una bonica i espontània dansa, a la que es varen anar unint, una per una, totes les lletres de la sala. Però ella, la i minúscula, no es va voler unir al grup i va sortir amb el cap cot de la sala. La Fidel F que la va veure, la va seguir, a través de sinuosos passadissos, abarrotats de pàgines en blanc, per preguntar-li que li passava, finalment la va trobar, amb la mirada perduda, guaitant per la finestra aquell blanc infinit.
-Que et passa, petita?.- Va preguntar la F amb tendresa.
La i es va sobresaltar una mica, no esperava que ningú la seguís fins allà i encara menys la Fantàstica F, possiblement la més cèlebre de les lletres.
-No se que hi faig aquí?, només sóc una insignificant i minúscula.
-Això et preocupa? Ets una i minúscula, sí. Però no ets insignificant. .- Va respondre la F
-Això m’ho diu la F de Fortuna, des de la seva grandiositat? Qui sóc jo al teu costat? Que hi faig aquí? Entre la majestuosa M o l’omnipresent A? Només serveixo per construir paraules grolleres, com Idiota o imbècil.
-O Fabuloses com Imaginació, Intel·ligència, il·lusió... .- replicà la F
-Sóc molt petita!! No tinc ni aroma, ni gust, ni color!!, no sóc ningú!! - plorava desesperada.
-Fas olor de romaní, tens gust d’anís, i amb la i de lluís omples el món de vermells somriures. Qui diu que no tens color???
La i no ho havia vist mai així, però, encara no acabava de sentir se bé. Es va girar i va emprendre el camí cap a la sala, on una ll i una l·l es disposaven a oferir un espectacle d’esgrima al il·lustre públic.
-No sóc important, perquè només sóc un estúpid pal amb barret. .- va continuà queixant-se la i
-Ets un pal amb barret, amb significat propi, ets molt important, ja que sense tu, el Pere i la Maria, no serien parella, i l’Olga i la Mireia no serien grans amigues, com podria la novel·la ser misteriosa sense una i amb punts suspensius o una i? ...Interrogadora. Tu Intrigues, qüestiones, impacientes... Converteixes allò que és real en irreal!!!! Quantes lletres poden fer tot això???

-però sóc petita... molt petita. .- va cridar la i.

-SHHHT!!!! .- és va queixar la S enfadada.

-Ser petita és un problema?.- Va dir la F, abaixant la veu .- Jo no ho veig així. El problema el tenen, els que no llegeixen la lletra petita.- Va dir rient la F

Aleshores la i no va poder reprimir un somriure, que es va acabar convertint en una sonora rialla, alhora que el públic aplaudia la fantàstica estocada final de la ll en tot el punt de la l·l. I la conversa va durar gairebé fins al final de la festa, entre acudits i frases enginyoses que acudien espontàniament a animar a la petita i, és així com la petita i va entendre, que el més important, no és tant el que ets, sinó allò que pots arribar a fer i així les dues lletres van acabar el seu recorregut per les pàgines d’aquell món màgic, xerrant, xerrant entre Filosofia i imaginació i varen arribar fins a l’últim punt d’aquesta petita història, descobrint-se a elles mateixes, d’un color daurat incandescent, com a part integrant i indispensable, d’aquest petit relat. Fi.

Comentaris

  • Imaginatiu, alegre i animador.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-05-2014 | Valoració: 10

    M'agrada el teu relat, té qualitat i imaginació, fa somiar i és entretingut.

    Ja m'agrada haver trobat un bon relat que m'ajudi a passar l'estona.

    Espero que la i no es senti tant insignificant, que no val la pena. L'abecedari la fan totes.

    Ja anirem parlant. Salut!!

  • Genial![Ofensiu]
    Ester Sense H | 20-05-2014 | Valoració: 10

    És genial , que bé que s'ho passen les lletres del abecedari!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

14 Relats

47 Comentaris

6236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nascuda al Vallès. Soc Enginyera Informàtica, Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.