Comiat

Un relat de: Ibeth
I finalment va marxar un càlid vespre d'estiu. Ho va fer en silenci, xino-xano. Sense pressa, sense nervis. Amb la tranquil·litat i la calma que sempre l'havien caracteritzat. No es va endur res. Va deixar les sabatilles una al costat de l'altra, fent-se companyia, sota el llit i la jaqueta curosament penjada al penjador de l'entrada. No va allargar el comiat. Va ser breu però emotiu, amb llàgrimes als ulls i nusos a la gola. No es va endur res. Ni aquell vestit blau que tant li esqueia. Res. Ni tan sols la serenor del seu rostre. Es va aturar, per mirar enrere, abans del primer revolt. Havia omplert el vell bagul de records. Alguns de bons, d'altres no tan bons i algun de tràgic. I va seguir el seu camí, a pas lent però segur. Amb la cadència d'un rellotge que no vol avançar però que no pot aturar-se mai. Amb la recança de deixar al seu darrere dolor i patiment sense poder-hi fer res. Només seguir endavant.

No es va endur res. Ni la fredor de les seves mans suaus, petites i blanques. Ni l'aroma, de flors fresques, dels seus cabells. Ni aquell cos dèbil i castigat pels anys i la malaltia. No es va endur res. Res que pesés més que l'aire que havia respirat tots aquells anys. I que havia deixat d'omplir aquells pulmons cansats. Res que fes més soroll que el batec d'aquell cor que ja descansava. Res més intens que el camí que s'obria davant seu. No es va endur res però s’ho va quedar tot: El gustos tendres, les reconfortants carícies, els fragants paisatges, aromes oscil·lants i música preciosa. Sentits i sentiments magistralment combinats de forma única i exclusiva. Només records i la satisfacció de saber que no havia deixat res a mig fer. Es va quedar amb tota una vida, la seva vida, condensada en una espurna fràgil i etèria. Tan sols una eterna espurna de vida viatjant, xino-xano, per l'espai cap a una, inquietant però tranquil·la, incertesa infinita.

Comentaris

  • Un bonic adeu![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-03-2017 | Valoració: 10

    M'ha encantat la serenor del teu relat que contrasta amb l'hagilitat de la teva escriptura. Com si una fada posés ordre amb la seva vareta màgica.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Adéu amb bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2017 | Valoració: 10

    Un comiat, un adéu, una mort, un anar més enllà, un escrit amb el cor i amb bellessa. Després de llegir-lo, malgrat tot, m'ha quedat una sensació de serenitat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Em sap greu[Ofensiu]
    Ibeth | 13-02-2017

    Ho sento Edgar, Jo també he perdut a algú recentment i el relat era per ella. Gracies pel teu comentari. Una abraçada.

  • Un mal dia[Ofensiu]
    Edgar | 13-02-2017

    El magnífic relat m'ha portat tots els records d'una amiga que ha traspassat recentment i m'ha emocionat.

  • Dolç morir...[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 05-02-2017 | Valoració: 10

    Tant de bo! tothom pogués partir així. I és que el teu relat m'ha fet remoure la consciència per totes aquelles persones que ja han marxat i tal vegada no d'aquesta bella manera com la que tu narres. Li desitjo llum i un bon despertar en la nova vida, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibeth

Ibeth

15 Relats

49 Comentaris

6718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Nascuda al Vallès. Soc Enginyera Informàtica, Sempre m'he sentit atreta per l'escriptura, tot i que mai he estat prou valenta per compartir cap dels meus escrits, perque quan els comparo amb tot el que llegeixo, trobo que els hi falta alguna cosa... però m'he animat a fer un curs i penso que la millor manera de trobar allò que falta és compartir-los i potser així algú, s'animarà a dir-me com els puc millorar...al capdevall ningú neix ensenyat. Agrairé qualsevol comentari, bo o dolent, sempre amb ànim constructiu...es clar.

Gracies per endavant.