Foto de perfil de drizzle

drizzle

9 Relats, 40 Comentaris
10481 Lectures
Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Laura, del gener del 65
dona i mare
aprenent a viure en positiu

Drizzle en anglès vol dir plugim. El plugim és aquella pluja fina gairebé imperceptible, que sembla que no et mulla, però que, a poc a poc, et va calant i al cap d'una estona, quan te n´adones, et deixa xop.

Per a mi, la nostra actitud, els nostres pensaments i les nostres accions en les petites i grans coses de cada dia tenen el mateix efecte sobre la nostra vida.

Els meus escrits són reflexions breus, amb un vocabulari i una estructura senzilla. No tinc vocació de poeta ni d'escriptora; només m'agrada compartir el que penso, el que sento i el que visc.

http://unamiradaenpositiu.blogspot.com/

Últims relats de drizzle

Últims comentaris de l'autor

  • drizzle | 01-04-2008

    Fa temps, ja vaig comentar aquest relat quan només entava registrada com a lectora amb el pseudònim arual.
    Me l´he tornat a rellegir perquè algú me l´ha enviat i tornaria a escriure el mateix comentari que vaig escriure fa gairé be dos anys.
    T'envio el link d'un dels meus relats
    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=661852

  • drizzle | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Carme, gràcies pel teu escrit.
    Quina manera més bella de descriure com encares el dia a dia!
    Cada vegada que el llegeixo descobreixo nous matisos, nous elements en els qual em sento identificada.
    Quin camí més llarg has fet, hem fet, estem fet... per arribar fins aquí!
    La nostra "amiga" és al nostre costat, volguem o no volguem. Més val que li fem un lloc i aprenguem a viure amb ella.
    Ens martiritza, ens pessiga, ens fa caure... però amb el temps hem après a aixecar-nos les vegades que calgui i a tirar endavnat, i hem après a estimar-nos i a posar les nostres energies en allò que és realment important
    Quina raó tens quan parles "d'endreçar els mobles de la casa de la ment"
    Una abraçada,
    Laura

  • drizzle | 03-11-2007

    Una metàfora preciosa!
    Me´l marcaré com a relat preferit, per anr-me'l llegint de tant en tant.
    La vida barreja les cartes i nosaltres les jugem, deia el sabi. Uns neixen amb molt bones cartes, i d'altres, no. Però, al meu entendre, la diferència no la marquen les cartes sinó el joc que nosaltres li donen.

  • drizzle | 03-11-2007

    M´ha agradat això "d'escolto el meu cos i decideixo". M´ho apunto!
    Estic amb tu que dormir no és perdut, sinó un temps guanyat, guanyat per viure amb intensitat l'endemà. Per a mi la vàlua del temps no es mesura amb el rellotge sinó amb la qualitat dels moments viscuts.

  • drizzle | 27-10-2007

    Una metàfora excel.lent per descriure què fan i què podem fer amb les nostres emocions.
    Les emocions inflen el globus, pero nosaltres podem canviarla forma del globus, reduir-li el tamany i ,fins i tot, desinflar-lo.

  • drizzle | 27-10-2007

    M´ha agradat molt, molt aquest relat teu.
    Trencar esquemes és un exercici saludable, quan aquest esquemes no tenen altre sentit que la tradició, el costum, el sempre s'ha fet així.
    Descrius molt bé els sentimens de desconcert del noi quan rep el ram, el seu procés fins integrar la idea.
    Felicitats.

  • drizzle | 12-10-2007

    Segons com ho miri un No pot ser un SI. No m´ha tocat. SÍ he jugat. Sovint veiem els No i ens passen desapercebuts els SÍ.
    M´ha agradat aquesta reflexió.

  • drizzle | 09-10-2007

    Bona reflexió.
    Una abraçada és un regal. Però hi ha regals i regals; regals de comprimís, i regals que es donem de tot cor.
    M'afegeixo al que escrius en l´ultim paràgraf.
    A partir d'ara en reservaré aquest regal només per quan m´ho digui el cor.

  • drizzle | 05-10-2007

    D'entrada el final del teu relat m´ha desconcertat.
    Després me l´he rellegit i el que he vist és un nen que fa de nen, quan s'espanta d'uns cartrons que es mouen, per passar després a deixar de ser nen i a aplicar els patrons que ha aprés dels adults.
    Els nens no tenen consciència d'èxit o fracàs; son els adults els qui els inculquem els nostres models.
    Molt bon riitme. Final per reflexionar.

    M´ha agradat molt la introducció que tens a la teva biografia. M´hi sento totalment identificada.

  • drizzle | 05-10-2007

    M'ha agrat molt el relat, Joan.
    El marcaré com a preferit, per anar-lo llegint de tant en tant.
    Si no fem conscients els moments de felicitat del nostre dia a dia passaran de llarg i es dissoldran dins la rutina ,mentre nosaltres ens entossudim a anar buscat l'estat de felicitat .

  • drizzle | 05-10-2007

    Ens costa veure el que tenim, i semre ens atrau el que tenen els altres.
    En el text presentes un DIA que vol ser NIT i una NIT que vol ser DIA.
    L'alba és el moment que el dia i la nit estan satisfets ams el que tenen i tenen també allò que volen. Bona metàfora.

  • drizzle | 03-10-2007

    No va tenir cap problema, la meva filla, per entrar a l'escola. És molt pràctica. Un cop digerit l'ensurt va veure que si la bata s´havia perdur, no s´hi podia fer res.
    Li vaig dir que desfaria camí i que segurament la trobaria. I , efectivament, algú l´havia recollit de terra i l´havia penjada en una tanca.

  • drizzle | 02-10-2007

    M'agradat aquest mirall que reflecteix l'esperit.
    Jo penso que tots el tenim, aquest mirall, però que ens costa mirar-lo, perquè potser no ens agrada el que hi veiem.
    Cal tenir en compte, però, que aquest mirall no es neutre; el que s´hi veu reflectit canvia segons el nostre estat d'anim.

  • drizzle | 02-10-2007

    M´ha agradat el teu relat. M´he vist pujant al volcà i veient els munt de turistes. Bona descripció.
    Jo també vull pujat a l'Etna!!

  • drizzle | 29-09-2007

    De la teva poesia m´ha arribat un cant d'amor i respecte cap a la terra, cap a la natura, cap el nostre entorn, cap al nostre món... Que l'amor que puc sentir per la meva parella, l´he de sentir pel món que m'acull, que em dóna la vida.

    La imatge que t´he posat són dues mans entrellaçades que formen la bola de món. Jo la trobo plàsticament preciosa i quan vaig veure la imatge el missatge que em va arribar és que nosaltres, les persones "som el món". Només quan totes les mans del món col.laborin i treballin en el sentit d'estimar i respectar la terra que ens acull anirem pel bom camí.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: