Halloween versus Castanyada

Un relat de: drizzle

Ahir al vespre la meva parella, les meves dues filles i jo vam aparcar la feina i altres obligacions diàries i, vam invertir dues hores de qualitat de vida bo i celebrat la nit de tots Sants.

Vam menjar un menú típic català: pa amb tomàquet i embotit amb vi del Priorat (els adults, és clar). Per postres, panellets casolans que havien fet la iaia i les meves filles un parell de dies abans, i moniatos i castanyes que vam coure abans de sopar. A sobre la taula hi teníem dues carabasses rodones que l'avi ens havia portat del mercat. Amb molta paciència les havíem buidat i els havíem retallat un parell d'ulls, una boca i un nas, i els hi havíem posat una llàntia a dins. Les meves filles portàvem posada la disfressa que s´havien fet amb motius relacionats amb Halloween. Dies abans havíem anat a comprar la roba, fet els patrons i la iaia, amb tot el seu saber, ens la va cosir.

Pertanyo a un país amb una història i unes tradicions pròpies, però que no és immune a la força de l'onada de la globalització, que ens esquitxa vulguem o no vulguem. Per totes bandes, ens arriben tradicions foranes, que semblen competir amb les nostres. Ja no podem concebre una festa de Tots Sans sense motius de Halloween als aparadors de les botigues. Ni les festes de Nadal sense Pare Noel.

Halloween o Castanyada? Reis o Pare Noel? Cal plantejar-nos aquesta pregunta? Cal triar? Penso que el camí per preservar les nostres tradicions és substituir el "o" per un "i". Com que no podem contenir la globalització, penso que no es tracta d'escollir, sinó de sumar: mantenir les nostres tradicions i incorporar-ne de noves.

Comentaris

  • dalia | 04-11-2007

    en molts casos compartir vol dir robar... i no pas viure...

    podem adaptar altres costums pero seria bo que mai ens prenguessin l'identitat de la nostra cultura... per què si no, que ens quedarà?

  • Hi estic d'acord amb el text i les seves afirmacions[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-11-2007

    però no tot és interessant per incorporar, ni tot el que ens donen ens cal per assimilar la nostra tradició, per ser més i millor. Jo no triaria aquestes noves de segur que hi ha altres de més assimilables.

    Bons plantejaments.

    Lèvingir

  • Que mai perdem les nostres tradicions.[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-11-2007 | Valoració: 10

    Aquests records perduraran mes enllà del pas dels anys, i no es podran arrancar si no es amb l'envelliment.

    El meu país, terra de castanyers, que ara estan malalts, cada cop mes expoliats i canviats per pinedes de ràpida crescuda, de ràpid benefici, el castanyer està molt malalt i probablement desapareixerà , arrabasat per l' home com tantes altres especies, gaudin-me mentres poguem, encara som privilegiats.

    Jo només cullo aquelles de molt endins del bosc, a 5-6 km de qualsevol camí, compartint-les amb els senglars, i altres bestioles.

    També els panellets de ametlles del hort: picades, bullides, pelades, triturades i pastades, aquí si que surten bons panellets !

    No podem perdre les nostres tradicions, perdríem l'identitat, i moriríem com a poble.
    Avet_blau

  • Al.lucinació[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-11-2007 | Valoració: 7

    Tant les tradicions d'aquí com les de fora, per a la majoria, són indiferents, perque no les poden viure, i d'altres no les poden viure d'una manera digna.
    Jo sóc de classe mitjana, però no he celebrat la castanyada, ni tan sols n'he sigut conscient; ves per on, tu me l'has recordada.

  • VISCA L'ACCIÓ DE SUMAR[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-11-2007 | Valoració: 10

    M'agrada sobretot el darrer apartat del teu relat.

    Sumar. A més d'una operació aritmètica, és una acció molt positiva. Sumar és afegir. Sumar és enriquir. Castanyada + Halloween.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de drizzle

drizzle

9 Relats

40 Comentaris

11006 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Laura, del gener del 65
dona i mare
aprenent a viure en positiu

Drizzle en anglès vol dir plugim. El plugim és aquella pluja fina gairebé imperceptible, que sembla que no et mulla, però que, a poc a poc, et va calant i al cap d'una estona, quan te n´adones, et deixa xop.

Per a mi, la nostra actitud, els nostres pensaments i les nostres accions en les petites i grans coses de cada dia tenen el mateix efecte sobre la nostra vida.

Els meus escrits són reflexions breus, amb un vocabulari i una estructura senzilla. No tinc vocació de poeta ni d'escriptora; només m'agrada compartir el que penso, el que sento i el que visc.

http://unamiradaenpositiu.blogspot.com/