La capsa de la felicitat

Un relat de: Joan G. Pons

Un cop més, l'escola del carrer, em va oferir una sorpresa.

En Robert caminava per la vorera del carrer per on jo passejava amb una capsa mitjana a la ma.

- Hola Robert
- Hola Joan
- On vas amb aquesta capsa ?
- Va amb mi
- I què hi ha dins ?
-Vols saber-ho ?
- Per això t'ho pregunto
- És la capsa de la FELICITAT !!!

Bocabadat primer. I amb un somriure, un tant incrèdul, li vaig dir:

- La Felicitat no hi cap en una capsa.
- La teva no ho sé. La meva sí.
- T'expliques ?
- Ara no puc, Joan, un altre dia.

I marxar amb la seva capsa.

Sincerament tenia ganes de saber... Potser enlloc de demanar explicacions, li podia haver demanat que m'ensenyès la capsa.

La Felicitat és tant atractiva i dessitjada, que he llegit que mai s'arriba a aconseguir. És quelcom estimulant i un objectiu a la vegada imposible d'atrapar.

A l'endemà i al voltant de la mateixa hora, sortir al carrer a trobar al Robert i la seva capsa.

I sí, el vaig trobar. Satisfet, m'apropà i diguè:

- Bon dia, Robert !
- Bon dia, Joan !

I tot seguit, en Robert va treure de la butxaca un petit bloc i anotar... Acabada l'anotació, arrancar suaument el full i el va introduïr a la capsa.

- Què fas, Robert ?
- He anotat la sensació de la teva salutació.
- Sensació ?
- Sí
- No marxis, Robert.... m'agradaria que m'ho expliquessis.
- El teu Bon dia, Joan. m'ha arribat dins meu carregat d'amistat, amor... i he sentit felicitat i llavors ho apunto i a la capsa de la meva felicitat.
- Mira què bé. Jo col·laboro a omplir la teva capsa !
- Sí i si vols t'ho explico.
- M'has endevinat el pensament ! T'escolto.
- La Felicitat com estat permanent, com objectiu, he decidit que no existeix o que és molt, molt, molt, difícil. Llavors ho he canviat.
- Canviat ?
- Sí, Joan. He canviat FELICITAT per VIURE MOMENTS DE FELICITAT.
- I... ?
- Hi han tants... que m'agrada anotar-los i a la capsa. Al vespre obro la capsa i llegeixo i sento la felicitat que m'envolta. Meravellós !!!

En Robert amb la seva capsa s'acomiadà.

Jo completament sacsejat caminava i caminava. Un cop més, l'escola del carrer m'havia alliçonat.

La capsa de la felicitat o la capsa dels moments de felicitat ?

A casa cercar una capsa, un bloc i un boli.

Comentaris

  • La felicitat és una capsa tancada[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-01-2009 | Valoració: 10

    La felicitat és una capsa tancada.
    És més fàcil ser feliç -o tenir la sensació de ser-ho-, si no saps que ho ets. Si t'ho creus, que ho ets, comences a perdre-la.
    Mira, contempla, acaricia la capsa si vols… però no l'obris!
    - Joan -

  • Ara l'he trobat![Ofensiu]
    Queca | 16-10-2008 | Valoració: 10

    I quina alegria! Deixa'm que jo també t'ho digui: PRECIÓS. Moments de felicitat... sí, potser em quedo amb això, perquè al cap i a la fi, necessitem la... diguem-li "no-felicitat" per poder valorar la felicitat. Allò del ying i el yang, que no hi ha bé sense mal. Així doncs, em quedo amb els moments de felicitat, i saps? Tu me n'has regalat uns quants aquest matí.

    Et seguiré llegint.

    Una forta abraçada, mil i un somriures i un grapat de petons.

  • La RIQUESA dels moments[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-10-2007

    Visca !

    La paraula "PRECIÓS" ha fet un PESSIGOLLEIG molt maco dins meu. Un moment feliç. Gràcies Drizzle.

    Viure és un conjunt més o menys lligat de MOMENTS.... i molts poden ser plens de FELICITAT, sense paràmetres.

  • Preciós[Ofensiu]
    drizzle | 05-10-2007

    M'ha agrat molt el relat, Joan.
    El marcaré com a preferit, per anar-lo llegint de tant en tant.
    Si no fem conscients els moments de felicitat del nostre dia a dia passaran de llarg i es dissoldran dins la rutina ,mentre nosaltres ens entossudim a anar buscat l'estat de felicitat .

  • Quan tornis a passar....[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-10-2007

    Quan tornis a passar, comenta si fas servir la capsa.

    T'animo a experimentar-ho.

  • Meta o trajecte[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-10-2007

    Un relat curiós! Inevitablement, m'ha recordat frases i sentències que he sentit o he llegit en diverses ocasions... entre elles, aquella que diu "La felicitat no es troba al final del camí, sinó en el trajecte". Em sembla que coincideix amb el sentit que tu li dones a la teva metàfora al voltant de la capsa.

    Ha resultat interessant llegir-te. Tornaré a passar per aquí un altre dia...

    Avui t'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te com autor,
    Unaquimera