Em miro al mirall

On és aquest mirall? .... ÉS EN TU EN MI I EN TOTS, ........ Ell te la mirada de l'amor, la tendresa, .... ell veu la nostre nuesa, la cara solcada per el pas dels anys, i descubreix la bellesa interior, malgrat els errors, ell ens veu com un Pare, i en mirar-nos somriu amb amor, no jutge, no recrimina, observa i amb veu fluixeta a cau d'orella et diu: demà tingues compte i fes-ho millor.

però no es fòra sinó dins de nosaltres, i sovint ens costa mirar-lo, molt més que aquell que mostra el nostre exterior.
No és senzill mirar endins i veure el que hi ha, i sobre tot afrontar-ho, admetre que a més de grandeses tenim misèries. Però crec que es bo coneixe'ns, per cansat que a vegades ens pugui resultar.
M'ha agradat molt com ho has expresat.
Una abraçada

Ai ! aquests miralls que no ens enganyen, aquests miralls on , com tu dius, hi veiem l'ànima més que el cos...
Si ens hi miresim més sovint, potser ens aturariem i canviariem el ritme, deixant-nos recuperar una mica per dins, que moltes vegades ... ja ens cal, ja.

que reflecteixen el meu sentir...
Moltes vegades em sento com tu, i és que crec que quan arribes a una certa edat ja mires el passat amb enyor i voldries arreglar tots els errors que abans ni sabies que cometies...
És ben cert que amb el pas del temps estem més cansats i som més exigents amb nosaltres mateixos, penso que sóc molt millor que abans, la experiència m'ha ensenyat algunes cosetes...

Et felicito per la capacitat de transmetre'ns els teus sentiments, t'he vist al mirall i m'has agradat, igual que el teu relat.

Una abraçada!

t'emmiralles que s'asembla tant al meu?
Tens raó en el comentari que em fas en el poema "riure per viure", no coneixia les dades estadístiques, però no calen gaires estudis per veure que es riu poc.
En el meu mirall hi ric i m'hi faig ganyotes tot sovint per dir-me: ep! Què sóc aquí xato.
M'han agradat les teves reflexions poètiques.
Salut

M'agradat aquest mirall que reflecteix l'esperit.
Jo penso que tots el tenim, aquest mirall, però que ens costa mirar-lo, perquè potser no ens agrada el que hi veiem.
Cal tenir en compte, però, que aquest mirall no es neutre; el que s´hi veu reflectit canvia segons el nostre estat d'anim.

...llaços que ens omplen són aquí, tant lluny com a prop. No som dèbils, i estem units.