Un quart d´hora

Un relat de: drizzle

El despertador ha sonat. La meva ment em diu que és hora d'alçar-se, que ja m´he de llevar. Però el meu cos es nega a moure's, a sortir de sota la protecció i escalfor dels llençols del llit. Cinc minuts més em diu! Però aquest cinc minuts esdevenen deu, i quan ja gairebé ha passat un quart d´hora em llevo d'una revolada i començo a córrer.

Despertar les nenes, esmorzar, planxar la peça de roba que falta, preparar entrepans per a l'escola, dutxa... és el rosari de cada matí. "Va! Vinga! Que es fa tard! Mireu quina hora és! Ara no és hora de jugar!" són les paraules que em sento dir.

El "Va! Vinga! Que es fa tard!" té com a rèplica: "És que tinc son! No m'estic entretenint! Vull jugar una mica!" I al final, per una qüestió de retroalimentació dels estats d'ànim, el matí queda impregnat per la tinta del mal humor.

A peu, de camí cap a l'escola ens relaxem, parlem, gaudim del paisatge... però sento el regust amarg de les corredisses del matí: un quart d´hora de mandra no compensa en absolut el temps de qualitat que se m´ha escolat entre les mans.

Comentaris

  • la primera hora ![Ofensiu]
    Avet_blau | 29-10-2007 | Valoració: 10

    Aquesta primera hora del matí es increïble,
    un ball de corredisses , i crits,
    posar en marxa l' engranatge de una casa amb fills, es lent i costos.
    Cal aixecar-se abans i tenir-ho tot a punt,
    calculant una dosi de mandra,
    i també imponderables .
    Amb corredisses de darrera hora, sempre !
    Però al final s' arriba i tothom es a lloc;
    uf! , per poc !
    Avet_blau.

  • canvi de tinta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-10-2007 | Valoració: 8

    Molt ben descrita una realitat quotidiana.

    Llàstima la taca de tinta del mal humor.

    El mateix escrit ja apunta solucions. Ara només cal "comparar" la tinta de l'aplicació.

l´Autor

Foto de perfil de drizzle

drizzle

9 Relats

40 Comentaris

12697 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Laura, del gener del 65
dona i mare
aprenent a viure en positiu

Drizzle en anglès vol dir plugim. El plugim és aquella pluja fina gairebé imperceptible, que sembla que no et mulla, però que, a poc a poc, et va calant i al cap d'una estona, quan te n´adones, et deixa xop.

Per a mi, la nostra actitud, els nostres pensaments i les nostres accions en les petites i grans coses de cada dia tenen el mateix efecte sobre la nostra vida.

Els meus escrits són reflexions breus, amb un vocabulari i una estructura senzilla. No tinc vocació de poeta ni d'escriptora; només m'agrada compartir el que penso, el que sento i el que visc.

http://unamiradaenpositiu.blogspot.com/