Por i Il·lusió

Un relat de: drizzle

Por i il·lusió és el que he sentit avui quan he acompanyat les meves filles en el primer dia d'escola d'aquest curs.

La mateixa por i la mateixa il·lusió que veia reflectida als seus ulls: por a allò desconegut que els portarà el nou curs; il·lusió per retrobar els amics i viure noves experiències.

Elles ho viuran a l'escola. Jo ho viuré a "l'escola de la meva vida". La meva por és cap allò que em portarà el futur i la meva il·lusió és per al començament d'un nou cicle.

Per a mi, l'any com a cicle de la vida, comença al setembre - després del renaixement que es viu a les vacances- i no al gener com marca el calendari.

Comentaris

  • Barreja[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-10-2007 | Valoració: 8

    Per què barrejem el futur amb el present ?

    El futur és un terreny a explorar, quan vulguis, tot i sabent, que aquesta exploració aporta il·lusions i expectatives. Mai realitats que puguis o hagis de viure i decidir.

    Un CURS ESCOLAR. Temps determinat. Temps de present. I el que cal, és restar a l'aguait de les sensacions, de present, que t'expliquin, de present, a la tornada.

    Important, de present, el primer dia d'inici de CURS, per la filla i per la mare i per la mestre i per molta gent semblant.

    Important l'acollida, de present, quan la reculls de l'escola o arriben a casa. I escoltes.

    El primer dia i els altres. Són present amb por i il·lusió concretes.

  • Tens molta raó...[Ofensiu]
    MarBlava | 04-10-2007 | Valoració: 10

    el setembre, després de vacances s'inicia un nou ciicle, els que tenim nens ho notem molt més.
    El meu fill aquest curs ha començat a una escola nova, a una nova ciutat i ha passat (i ens ha fet passar) un estiu terrible, doncs no volia deixar els seus amics de sempre, no volia anar a l'escola nova, ni tan sols volia sentir-ne parlar. El segon dia d'escola ja estva content...quina capacitat d'adaptació que tenen!
    És una època d'exitació, cansament, il·lusió i atabalamenta....Totrs sembla per estrenar, però alhora es dur i costa tornar a agafar el ritme.
    M'ha encantat la teva frasse "aprenent a viure en positiu", tens raó la vida és una escola que no acaba mai....
    Una abraçada ben positiva!

  • L'escola de la Vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-10-2007 | Valoració: 9

    l' escola de la vida
    es ben diferent per cadasqú,
    la meva es guarir ,ajudar ,aconsellar ,
    en la salut, en la malaltia,
    i mai en sé prou,
    i sempre tinc que escoltar i aprendre més.

    ja n'aprens amb els anys,
    però mai en saps prou, i en reconeixer-ho
    cal ser humil.

    no s' esgota l' il.lusió
    quan el pacient millora
    ni el desengany , quan es mora,

    La meva vida comença l' abril
    amb les primeres fulles,
    i les darreres neus.

    Avet




  • L'any comença a setembre[Ofensiu]
    Nubada | 29-09-2007

    Per a mi també comença a setembre! Tota la raó. El meu cicle de vida, i també el dels meus fills, va de curs a curs. L'agenda que em compro cada any es basa en el curs escolar i no en l'any natural.

    A setembre, després de la pausa de les vacances d'estiu, tot es torna a posar en marxa i tornem a emprendre el dia a dia. Com bé expliques, amb por i il·lusió.

  • la por[Ofensiu]
    ANEROL | 21-09-2007 | Valoració: 8

    que ens motiva i incita a continuar, a avançar i vencer els obstacles
    Endavant

  • Endavant amb les il.lusions ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 20-09-2007

    Quedar-se en lo conegut per por , és estar viu , però no és VIURE , la por ens allunya dels somnis i de les il·lusions, VIU-LES !!

    Veig que fa poc que publiques, endavant ja has entrat a la gran família de relataires, és molt gratificant compartir sentiments i rebre comentaris, de ben segur que t'agradarà.

    Felicitats pel teu relat és molt emotiu.


Valoració mitja: 8.75

l´Autor

Foto de perfil de drizzle

drizzle

9 Relats

40 Comentaris

12671 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Laura, del gener del 65
dona i mare
aprenent a viure en positiu

Drizzle en anglès vol dir plugim. El plugim és aquella pluja fina gairebé imperceptible, que sembla que no et mulla, però que, a poc a poc, et va calant i al cap d'una estona, quan te n´adones, et deixa xop.

Per a mi, la nostra actitud, els nostres pensaments i les nostres accions en les petites i grans coses de cada dia tenen el mateix efecte sobre la nostra vida.

Els meus escrits són reflexions breus, amb un vocabulari i una estructura senzilla. No tinc vocació de poeta ni d'escriptora; només m'agrada compartir el que penso, el que sento i el que visc.

http://unamiradaenpositiu.blogspot.com/