L'hora de dormir

Conversant amb uns companys i companyes, vaig mirar el rellotge.

- Me'n vaig ! És hora d'anar a dormir.
- Tant d'hora ? preguntà un del grup.
- El dormir no té hora ! afegir una noia molt desvetllada.
- Jo, argumentà: Tinc son. Tinc ganes de descansar.
- Tens horari per anar dormir.
- No. Escolto el meu cos.
- El teu cos mana ?
- He dit que l'escolto.... i decideixo.

Va esclatar una rialla general.

- I vosaltres no teniu son ?
- Nosaltres no tenim hora d'anar a dormir.
- Això és horari d'infants imposat per les mares.
- Jo no em sento un infant.
- Doncs estàs actuant com un infant.

Notava que la conversa volia anar més lluny del meu desig d'anar a dormir.

- Dormir és temps que no vius. És temps que perds.
- Per mi dormir és recuperar per després viure millor quan em desperto.

Va tornar a esclatar una rialla general.

- No us entenc. La Natura humana demana un temps per descansar. Us rieu d'això.
- Ens riem que tu estàs dominat per la son.
- Sabeu que hi ha molta gent que li costa dormir, el que diem "agafar la son" i ha de recorre a mitjans d'ajut gens naturals.

Aquesta vegada un silenci i unes cares de silenci em van envoltar.

- Jo administro el temps. I en aquest temps concedeixo un espai al dormir. Tant és si és l'hora d'anar a dormir o dormir... sento i respecto la meva naturalesa. I em va bé. Gaudeixo dormint.
- Vols dir que ara enlloc de xerrar amb nosaltres prefereixes anar a dormir.
- No. Administro i decideixo. No trio. No és una selecció. Simplement administro i quan ens tornem a trobar, que en tinc ganes, jo em sentiré despert i amb molta il·lusió de compartir.
- Els teus somnis....
- No ho sé. Jo m'abandono a la son i....

Un altre cop, el silenci.

I jo molt tranquil vaig dir al grup: Molt bona nit !!!