a tots aquells que compartim aquest vici. La deshabituació n'és impossible. És tan forta la nostra dependència que ens obliga a oblidar tota la resta, al món sencer i tot. Pequem en silenci, i en solitari o bé en grup, ens deleitem dels relats pecaminosos...

Gràcies per compartir amb mi el nostre vici en comú...
ens llegim
una abraçada literària

has conduït (mai més ben dit) el relat de realitat de dues persones desconegudes cap al desenllaç dur i trist, molt trist, que suposa la ruptura no tan sols dels somnis, sinó de dues vides. Una que estava a punt de tornar a nèixer. L'altra amb somnis i il.lusions per endavant. Malauradament la carretera ha trencat molts somnis, tant de víctimes com de tots els del seu voltant.
una abraçada literària

relat i gag breu per descriure un passatge de la humanitat. Els nostres inicis com tu molt bé fas constar en el teu títol.
ens llegim.

Primer de tot agraïr-te el teu comentari al meu relat. Espero que l'estiu hagi estat profitòs i que l'hagis gaudit plenament. Jo ho he fet completament, t'ho asseguro. Gràcies.
Respecte al teu relat, m'he sentit còmplice del moment en el que la protagonista obria calaixos i on en cadascun d'ells hi trobava un petit "tresor". Quants cops, m'he reimaginat a casa dels meus avis obrint la tauleta de nit d'una de les habitacions, on hi havia fotos, factures, cartes d'amor.. I fins i tot una col.lecció de monedes de les antigues pessetes del meu tiet (enlloc dels teus botons...jeje)
una abraçada literària i còmplice
ens llegim.

aquest és el regal que no té preu. l'amor incondiconal envers els nostres fills, com els hi dic jo els meus lladres de cor. Ells són la nostra vida i per ells tot té sentit, esperança i il.lusió. De professió....mare!!!! com diu el meu fill de 4 anys: mamma, t'espimo molt, amb p de Pau!! i jo li dic: jo també t'estimo, amb t de toni!!!

és inevitable tornar al passat. Tots tenim una història similar a la de l'àvia Cònsol, amb tardes de pa amb mantega i sucre o xocolata o el que sigui...Quants records i quants moments amb avis, pares o amics. El passat sempre hi és.
una abraçada literària

curiós, però a mi em passa tot el contrari, si sé que algú em pot estar escoltant mentre parlo pel mòbil intento ser més conscisa i respondre gairebé en monosíl.labs... El teu relat, però dóna molt a pensar i en qui pensar. Tots tenim i tenen una història que a través de la tecnologia, ens pot ser narrada en primera persona, però sense que vagi dirigida a nosaltres
salutacions literàries

serà perquè la raó no entèn de raons. De vegades actuem sense causa, sense cap motiu aparent o de vegades actuem pel tot. Perquè tot ens supera. casa,fills, feina, crisis.... La injustícia, però, dels fets dels altres, tampoc entèn a raons..
una abraçada literària

De vegades, en situacions tan quotidianes com esperar l'autobús o fer cua a la carnisseria, intentes conèixer els desconeguts, aquells estranys que com tu tenen vida, família, feina... Moltes vegades mentre espero, intento imaginar les seves vides i creo una petita història, de què deuen treballar, on viuen, perquè sembla que puguin estar tristos... es curiós el pensament humà. ...
salutacions literàries

De vegades són els millors companys. Silenci i solitud. Mar i vent. que escolten en silenci els nostres pensaments, les nostres pregàries.
relat preciós.
salutacions litaràries

les estrelles sempre brillaran i la foscor desapareixerà. Per sort, desprès d'un univers trencat, com dius tu, sempre hi haurà un univers paral.lel ple de màgia i esperança. amor i desamor. Sol i lluna. Vida i vida.
salutacions literàries

gràcies pel teu contacte. tal i com m'has aconsellat he passat pel teu relat del presoner/a de la temuda malaltia que roba identitat, vida i il.lusions. Per desgràcia, conec en primera persona tots els trets de la malaltia, donat que la meva àvia va morir fa ara un any, desprès de lluitar-hi durant més de 15 anys. Donant-se per vençuda, va decidir deixar-nos l'estiu passat.
salutacions literàries. Ens llegim.

és inevitable donar un tomb pel passat per viure el present
salutacions literàries

per desgràcia tota guerra, absurda és clar, deixa testimonis morts en vida. Que han sofert i han patit i han perdut.
salutacions literàries

entre els teus relats n'he trobat aquest i m'ha agradat molt. La teva ironia i a la vegada mig sinceritat.....m'has alegrat el dia
salutacions litaràries.