Bestial

I, malgrat aquestes incomoditats, la bellesa,la descoberta i l’aventura, s’imposen. És com la vida mateixa.

Un poema molt original, Aleix. A mi m'ha semblat una narració molt bonica i la seua redacció és sobre els animals que ens envolta, per a gaudir-lo. En llegir-lo m'ha fet sentir emocions. Tinc un relat, que pot interessar-te i que a la vegada et comente que ja me'l vas llegir, però ja me l'havies llegit, fa uns dies. Gràcies, Aleix.

Cordialment.

Molt bon Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al Relat sobre els SENTIMENTS.
Salutacions.

Una descripció de les besties, sembla que en un temps d’estiu, on la calor et fa veure les coses a poc a poc, com en càmera lenta. Fantàstic : juguen a cuit i a volar.
M’ha agradat trobar-te per Relats. Gràcies pel comentari. Espero que passis un bon estiu i que suportis bé la calor.
Abraçada

Vet ací que aquest poètic bestiari m'ha fet recordar els dibuixos animats de l'abella Maia, el que són les coses! Llur musicalitat m'ha brunzit a l'orella de forma agradable i endemés ha estat com recordar-me que a la natura cada ésser viu fa la seva funció. Excel·lent classe de ciències naturals, Aleix.

Aquesta seria una altra manera de descriure les coses que ens recorden la calor, i el neguit d'aquelles bèsties que ens envolten i que volen fer la seva, fins que s'esdevenen pols a l'aire, o potser ossos polits, que de segur, i si tu ho dius, eren d'un isard.

Que l'estiu ens deixi arribar a la tardor sans i estalvis, i no liquats!
I aleshores espero tornar a trobar-nos algun dimarts de finals de mes, quan les abelles estiguin enfeinades amb altres menesters menys molestos per a nosaltres ;-).

Ferran

Un poema que ens situa al bell mig de l'estiu i del bosc... amb tot el que té de bucòlic i també d'empipador!
Ens ho fas sentir...
Amb total cordialitat

Ja és saber-ne molt, distingir un fèmur d'isard d'un de cabra.

Fa anys vaig veure dues cabres salvatges anant de Falgars d'en Bas a la collada de Bracons, per la Serra dels Llancers, just en el collet que passa dels Cincles de Falgars, al vesant llevant, a la Fageda de la Grevolosa, al vesant ponent. Em vaig aturar a uns cinquanta metres, però fan fotre el camp. Fins llavors em pensava que el nom d'aquesta subcomarca d'Osona, Collsacabra o Cabrerès, responia a la realitat zoològica d'un segle abans, però es veu que no.

Hi ha una bèstia per a cada molèstia, deia el gran Pere (l'altre) i tu les fas avinents.
Les més gran molèstia, però, diuen, no són els animalons.

Qué ben explicat i escrit aquest bonic poema Aleix, en poques paraules, molt acurades defineixes una realitat viscuda per tots nosaltres. Ah, el bosc quantes satisfaccions ens dona , tot i que els animalets no sempre benvinguts sen's acostin, en definitiva, ells són a casa seva, els intrusos som nosaltres.

Cordialment

Rosa

Sempre penso, en entrar a un bosc, que desenes d'ulls ens observen i calculen les seves possibilitats, d'obtenir aliment, de que fem de transport per les seves larves... De la mateixa manera que la majoria de les plantes que trobem intentaran enganxar-nos la seva llavor. El bosc, la natura, va per feina. I el teu poema ho expressa molt bé, l'excursionista és un intrús i, a la vegada, la natura l'aprofita.
Bon estiu, Aleix!

M'agrada aquest breu relat. Crec que reflexa bé la relació problemàtica de l'excursionista perdut. Seria complicat dir-ho milllor.

Ens veurem per Relats. Salutacions i segueix endavant"""

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat estiuenc de platja on emfatitzes la meva empatia i final optimista.
Així mateix valoro jo el teu poema que, podent atabalar de tan bestial, sembla que hagis de simpatitzar amb la fauna que descrius tan polidament.
Un plaer.

La vista, el tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust, tots els sentits s'apleguen en un text curull de sensacions que ben segur hem experimentat alguna vegada. La gràcia és condensar-ho en unes poques línies i saber expressar-ho clar i català. En això l'Aleix és un mestre, i ens ho demostra en tota la seva producció. Felicitats, Aleix! Que per molts anys ens seguim llegint!

La vista, el tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust, tots els sentits s'apleguen en un text curull de sensacions que ben segur hem experimentat alguna vegada. La gràcia és condensar-ho en unes poques línies i saber expressar-ho clar i català. En això l'Aleix és un mestre, i ens ho demostra en tota la seva producció. Felicitats, Aleix! Que per molts anys ens seguim llegint!