Cercador

Tots els relats de Dorian

  • Abandoneu tota esperança, els qui entreu aquí

    Dorian - 28-01-2024 - 234 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Breu relat sobre rel.lacions tóxiques i altres criatures de la nit. més

  • Els meus veïns: els germans

    Dorian - 25-08-2018 - 401 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Conjunt de relats sobre els meus veïns. més

  • Decadència

    Dorian - 03-06-2012 - 955 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Es despertar a un nou matí. Sabia que era un nou dia perquè la dona que hi havia a la cadira era diferent a de les nits. La dona llegia alguna revista del cor. El dolor deixava entreveure les seves cruels arpes entre la plaent boira de la medicació. Va sentir el cul mullat, mullat per els seus més

  • Mare

    Dorian - 19-01-2012 - 1092 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El despertador sona a les 6.00. S'aixeca mecànicament. Realitza les tasques d'higiene automàticament. Sobretot, tracta de no fer soroll. Per no aixecar-la. A i '45 l'espera el cotxe que la portarà cap a 8 hores de neteja continua d'una fabrica de producció d'embassaments més

  • La fi dels temps

    Dorian - 14-12-2011 - 1336 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Era com qualsevol altre dia a les oficines. Saluts somorts de poques hores de son, olor a halitosis diverses, a cafè, a tabac... Les mateixes parets i la mateixa catifa, les mateixes cadires, la mateixa finestra, la mateixa taula i la mateixa pantalla d'ordinador. més

  • La Violació de Nanjing i Els Amants Suïcides de Sonezaki

    Dorian - 11-12-2011 - 1304 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Relat basat en la matança de Nanjing, en un testimoni de la BBC i en diversos documentals. http://news.bbc.co.uk/2/hi/223038.stm més

  • Brevissima historia d'una fruiteria en crisis

    Dorian - 08-10-2011 - 1110 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobes a un lloc indeterminat del mey cervell. Com aquelles plantes que s'engantxen a la roba. Indefinida. Cabell profundament negre, morena de pell, formosa, terrible. Vesties de negre, color discret que no podia amagar la teva exhuberancia. Era de les poques coses que apreciaba del cami de casa més

  • Iusnaturalisme

    Dorian - 19-05-2011 - 1201 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    “Som aquí reunits per jutjar als acusats de cometre, el 20 de Juny d’aquest any del Senyor 14** , en un lloc determinat a prop de la coneguda com a Granja Gibbs, l’assassinat de Bertrand Gibbs, de set anys, fill de la vídua Jane Gibbs, el qual, trobant-se sol al graner de casa de la citada, més

  • Fill (versió revisada)

    Dorian - 11-05-2011 - 1283 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    El Magistrat de l'Audiència Provincial de G***** Ernest C., home de recursos i prestigi, es disposava a creuar les portes dobles del centre on la Justícia era aplicada amb rigor i equitat. Parlem d’un home al cim, ratllant la seixantena i amb molts anys d’exercici, un currículum impecable i a més

  • Lloga'm

    Dorian - 22-02-2011 - 1247 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Yukio Ishimura s’aixeca al soroll del despertador que indica que son les vuit del matí. Tarda una estona en decidir sortir del llit, exactament al moment en que el seu segon despertador, a deu minuts del primer, s’activa. Posa la televisió per tenir soroll de fons. Per esmorteir el silenci. més

  • Pyramus XII (4)

    Dorian - 06-01-2011 - 1120 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Número de registre 4. 10 d’Agost de 2161. Cap de manteniment Antoine Bertier. Una gran porta de metall. Es poden veure les manovelles connectades a un sistema electrònic que s’activen, donada l’ordre. A dalt, una llum vermella, ara apagada, s’encén per indicar l’obertura. Només una més

  • Pyramus XII (3)

    Dorian - 20-12-2010 - 1113 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Numero de registre 2. 8 de Maig de 2161. Cap de manteniment Antoine Bertier És el 8 de Maig. El meu aniversari. No hi ha rés semblant a la joia al meu pit, només indiferència, apatia i tristesa. He estat tant de temps aquí. Tots els mesos passats: nits de silencis mesclats amb el soroll de més

  • L’aparca-cotxes

    Dorian - 05-12-2010 - 1166 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Era una nit freda i inhòspita d’hivern. Els seus membres és congelaven tot i els frustrats intents d’escalfar-los amb estúpids fregaments. El seu alè li passava pel davant com bafarades d’un tren de carbó d’un western. més

  • Sobre les Nacions Unides: comentaris rancuniosos d'un esser frustrat i mediocre (i sense autoestima)

    Dorian - 23-11-2010 - 1028 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Deixeu-me parlar de les Nacions Unides. Aquesta insigne organització, filla de l'inútil Societat de Nacions i que té en els seus gens la mateixa mediocritat que la mare. (El pare, Woodrow Wilson, només era un senyor alienat mentalment, idealista que, per circumstàncies de la vida, va presidir els Estats Units). L'absència d'un Govern mundial, últim somni de Kant, pren forma en aquesta cosa estranya que apareix amb regularitat (com el defecar) a la premsa cada cop que, arreu, uns senyors maten a uns altres per raons X o alguna desgracia ocorre. Com un massiu Pepito grillo. Per suposat, Nacions Unides, o NNUU, o United Nations, o Nations Unie o UN, no només es dedica a… com ho diríem, la mediació en conflictes internacionals. No! Nacions Unides ajuda al pobre i desemparat, regula l'aviació internacional, les comunicacions mundials, la pesca, els serveis postals, la cultura, etc. a través d'una extensa gama d'agències i programes, entre d'altres, el PNUD, la OMS, el BM, l'FMI, la ILO, la més

  • Papa pel Litoral (pensaments aleatoris sense ser Joyce)

    Dorian - 05-11-2010 - 1175 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Com caient amb el teu propi vòmit. Un vell cos fatigat rellisca després d'esputar. Caient. Conscient de la teva vulnerabilitat total. Plorant. Qui hi ha? Ningú. Cridant, plorant, vulnerable sense tenir en compte el dolor, cridant, picant a la paret. Algú. Si us plau. Vaig donar la meva vida als altres i ara he de caure al terra amb el meu propi vòmit sense poder aixecar aquestes extremitats afeblides per els anys. Picant, cridant. Un veí. Fins que trenquen la porta, que havia tancat amb clau per por al robatori de la meva mísera pensió, de la meva mísera vida, de la meva mísera casa plena d'objectes del passat, de ninots dels nets ja grans, de fotos del marit ja mort, de plantes, de fetitxes. Cortinetes brodades amb mans tremoloses. Olor a net. L'esperança. més

  • Barcelona, t'odio (profundament)

    Dorian - 21-10-2010 - 1326 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Barcelona és un lloc adorable. Adorable si ets un extraterrestre que creix només en llocs humits i sota-terra amb perill de mort constant per crescudes de rius de lava subterranis. més

  • Pyramus XII (2)

    Dorian - 21-10-2010 - 896 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Numero de registre 2. 4 de Gener de 2160. Cap de manteniment Antoine Bertier És curiós en el que he somiat al llarg d'aquets dos dies després de l'incident. Recordo a la meva mare allà a la terra. Recordo amb especial vivesa el banlieue on jo i els meus germans ens varem criar. Un lloc ple de gent, de classe baixa, sempre a vessar de cridòria i olor a menjars. més

  • Pyramus XII (1)

    Dorian - 07-10-2010 - 635 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Número de registre 1. 2 de Gener de 2160. Cap de Manteniment Antoine Bertier Després de tres mesos de viatge la nau va trobar una zona de forta emissió electromagnètica d'origen desconegut que la va fer esdevenir inútil i ingovernable. El que puc recordar dels instants previs a l'incident és al capità cridant a tot el personal tècnic a la sala del reactor i a la resta a les posicions d'emergència. més

  • El Coratge dels Altres

    Dorian - 10-08-2010 - 960 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La vaig conèixer mentre visitava a la meva mare a l'hospital. O per ser més exactes, em vaig retrobar amb ella. No importa el que tenia la mare, no és rellevant. El primer dia en que la vaig visitar només em vaig fixar fugaçment en aquella cara de la seva companya d'habitació. Era una cara afable, simpàtica, tranquil·la, arrugada com el paper. Com un petit llac dintre de perdudes muntanyes que mai he vist. Visitava a la meva mare cada setmana, gairebé tots els dies. Quan jo no hi anava hi anava algun familiar, la tieta o l'avia normalment. Va ser la segona o tercera setmana quan la mare, aprofitant que la companya d'habitació dormia, em va preguntar si recordava a aquella afable i callada velleta. més

  • Pilar de la Societat, Una Breu Obra Sobre Un Prohom

    Dorian - 24-05-2010 - 528 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Dramatis Personae LA PROSTITUTA PILAR DE LA SOCIETAT SENYOR JUTGE Una luxosa habitació d'hotel a mitja llum. Al gran llit, una dona nua entre sabanes. A la vora de llit, assegut, un home d'edat mitjana es posa els pantalons. No duu camisa. Parla a l'aire mes que a la dona, que es limita a assentir i a fumar una cigarreta. més

  • Prescindibles munions de gent: Part Primera

    Dorian - 12-05-2010 - 489 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    L'home, d'uns cinquanta i pocs, roman assegut a la taula d'una petita cuina, les mans al cap i una carta oberta al davant. Ha treballat durant vint i dos anys a l'empresa Carreras S.A., dedicada a l'injecció de plàstic per a l'elaboració de tot tipus de productes: des de consoladors fins a envasos de menjar per a nens petits. La carta, en un to absolutament impersonal, com si no anés amb ells i a contracor, li comunica l'inici a la seva empresa d'un expedient de regulació d'ocupació per circumstancies econòmiques i tècniques. En una llarga parrafada es fa saber als representats legals que s'inicia el procediment consultes amb els representants del treballadors, etc. Però res d'això preocupa a l'home. En el cap d'aquest només s'embrollen angoixes i pors: Qui pagarà les factures? Haurà d'enviar al seu fill a l'escola pública? Quina explicació donarà a la seva dona? Era culpa seva? Ell havia treballat igual que l'any anterior, i l'anterior, i l'anterior... Acceptant sacrificar la meitat d més

  • Versos Subliminals

    Dorian - 07-05-2010 - 845 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    [...]Imagina una fàbrica química, tots aquells tubs de totes les mides que s'entrecreuen interminablement. La vida es bàsicament aquesta amalgama de tubs, no plaent a la vista. I algun dia la fàbrica es rovellarà i els tubs començaran a caure amb el pas del temps i el verdet començarà a créixer sobre les abans polides estructures que es preguntaran amb estupor per què han perdut el temps en l'industria química. Una metàfora tant gratuïta com qualsevol altre. Si cobressin per metàfora emprada no hi hauria escriptors ni dels que cobren ni dels que no cobren. Potser quedaria J.K Rowling, capaç de pagar la taxa gràcies a la venda de la seva sobirana merda. [...] més

  • L'Olimp

    Dorian - 27-04-2010 - 490 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ara Fènix no reneix de les seves cendres sinó que es dedica a la compravenda de moneda estrangera, FENIXTRANSFERS S.A té per nom, les flamejants ales va canviar per la corbata i les divises. El Déu Sol, Phoebus, temps ençà va deixar l'enlluernador carro i els terribles animals que el conduïen per dedicar-se a produir llanternes i llums d'espectacle a una fàbrica de San Francisco, Phoebus Co. Inc. duu per nom. més

  • L'abraçada

    Dorian - 18-04-2010 - 1505 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Podia sentir el seu cos calent contra el meu, el seu perfum d'àloe, la seva respiració compassada, mecànica, temperada i apaivagadora al meu pit. més

  • Tres escenes de felicitat

    Dorian - 06-04-2010 - 557 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Primera Un home d'edat mitjana, cabell incipientment canós, vestit amb xandall amb barba de pocs dies conversa amb dues dones d'edat semblant vestides de diumenge. Parlen sobre alguna tenda que les senyores buscaven als voltants. L'home, deferent, els hi explica que la tenda es troba a uns carrers mes a dalt. Els hi indica com arribar minuciosament i quan usualment la conversa entre ciutadans respectuosos hauria finalitzat l'home continua parlant. Les dones somriuen i es miren mútuament, l'home continua parlant del cert negoci, els hi indica d'altres tendes similars a la ciutat, descriu la forma d'arribar-hi i les dones agraeixen i comencen a caminar com qui no vol la cosa. Finalment l'home s'adona i s'acomiada bruscament, tornant a casa seva que es troba al mateix carrer on ha tingut lloc la conversa. Es aquesta una llar de dues plantes, cèntrica i gran, no obstant, l'home viu sol a la planta baixa. La seva dona va morir fa uns anys i en la conversa anterior l'home només tractava de més

  • L'inefabilitat del dolor

    Dorian - 23-03-2010 - 604 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tot assegut escolto el soroll dels vòmits al lavabo proper, sense poder fer res. No es l'impotència el que m'enfonsa sinó la realitat mateixa, l'àrida, insípida i molesta realitat. Com un munt de cards que et punxen, ara més fort, ara més fluix. I miro a les coses que recorden la meva infància, un temps oblidat per a mi, aquí reviscut i present. Les meves fotos de nen no em diuen res, no em transmeten cap tipus de nostàlgia de l'estil dels melodrames amb violins de fons. La realitat no té violins de fons, te el soroll de vòmits. més

  • Soc

    Dorian - 21-03-2010 - 650 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Soc l'anticrist. Un anarquista. Un comunista. Un bolxevic. Aquil·les, Ulisses i Napoleó a Austerlitz. Soc Gorbachov, Kennedy, Delano Roosevelt i soc Secretari General de les Nacions Unides. Secretari d'Estat americà. Un best-seller, soc Maupassant, Dickens, Oller, Goncharov, Fitzgerald i Hawthorne. més

  • Xocolata amarga

    Dorian - 06-03-2010 - 805 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Era un Agost xafogós i sec a la plana andalusa als volts de 1950. En un poble miner àrid i dur com els seus habitants, de casetes petites i blanques com per a joguines destinades als treballadors, el crit d'un nen petit trenca el silenci de les hores més caloroses. De fet, és tracta d'una nena, una nounada. més

  • Breu resplendor d'obsidiana

    Dorian - 05-03-2010 - 479 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tal com baixava les escales vaig veure uns ulls blaus clars que contrastaven en un fons de pell blanca i un somriure convidant fet de delicats llavis d'un vermell coralí. I el vestit de la reina? Le rouge et le noire! Stendhal! Però, qui era la Princesa Casamassina que m'esperava al replà? Qui sap! Un altre ideal amb que alimentar la famèlica ment. més

  • Generació Res

    Dorian - 10-02-2010 - 632 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Llegia un text autobiogràfic d'un escriptor. L'autor parlava de cert Charles Stewart Parnell, nacionalista irlandès recurrent en les seves obres i que va afectar part de la seva joventut. Vaig néixer al 85, l'any del Watergate. M'agrada haver nascut l'any del declivi de Nixon. més

  • R.I.P. 5 de Febrer de 2010

    Dorian - 08-02-2010 - 468 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La vaig conèixer poc després de que els meus pares es separessin. Jo era un nen com ella. Però ella havia tingut una infància més difícil, ratllant el dickensianisme. Va ser abandonada per els seus pares a la porta d'una casa i, en ser acollida per misericòrdia a una família on ja hi havia tres com ella va rebre el menyspreu i el rebuig dels seus nous "germans". més

  • Gos

    Dorian - 05-02-2010 - 546 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    "Ara pots explicar-me aquell somni recurrent…" va dir el psiquiatre. Eren a un despatx lluminós, amb dues finestres grans que omplien l'estança de llum natural, mobles d'estil zen, parets plenes de títols i quadres de paisatges plaents. "Ah! El somni dels gossos…". Mentre el jove es disposava a relatar el somni el psiquiatre va fer-se enrere a la cadira i va preparar llibreta i bolígraf. més

  • Jack The Ripper

    Dorian - 19-01-2010 - 796 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    És un mati gris, humit i plujós que fa que la vestimenta negra dels bobbies que caminen com formigues al formiguer al voltant d' Scotland Yard sembli colorit. L'antiga residencia del rei d'Escòcia bull d'activitat a totes hores i criminals i captors s'abracen en un marejant totum revolutum. més

  • Només un instant

    Dorian - 09-01-2010 - 838 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Ven l'ànima al Diable, oferta immillorable més

  • Ollehto (Ius Connubium)

    Dorian - 01-01-2010 - 1022 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ollehto, essent el fill de Narcís i Carme, duent el nom d'algun brahmán Indi que els dos progenitors conegueren en successius viatges de plaer, de professió agent d'assegurances, arriba a casa seva. més

  • Ad Absurdum

    Dorian - 27-12-2009 - 422 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Entra el gos a l'estança, un Yorkshire al que no l'hi ha retallat mai els cabells, bola de pel, és poruc, camina amb certa dificultat. "Que tranquil és aquest gos" "M'ajuda -em respon- em fa companyia, i quan ploro em fa moixaines" I quan ploro em fa moixaines. I quan ploro. Cara marcida, ulls cansats, veu trencada. Protomàrtir. Després de tres dies vomitant veus les coses diferents. En especial el menjar. Mentre tenia febre recordava fets passats, torturant-me. "No el deixaré, m'ha donat molt humanament". més

  • Mans Netes, Mans Brutes

    Dorian - 22-12-2009 - 691 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    http://www.youtube.com/watch?v=KXMh5ysrpiE 1921, Ohio Sempre deien allà a la granja que un home havia de mantenir les seves mans sempre netes. Fins i tot després del treball al camp, de les jornades esgotadores, del sol inclement, de la sorra a la gola i a les ungles… Les mans netes. Una obsessió. "Joe, les mans netes -deia la meva mare, bona dona que feia els millors pastissos de maduixa de tot el fotut poble- o no menges!" Jo no vaig aprendre a mantenir-les netes. Per això ara em condueixen a sobre d'un burro amb les mans a l'esquena i una amorosa corda espera trencar el meu coll lligada a un arbre. Diuen que tens un erecció en trencar-se la columna. Una forma de redirigir la sang. Fenomen natural. Cap implicació sadomasoquista subjacent. Als meus ulls, una mica més de mofa per part de tot plegat, una mica menys de dignitat, si és que fora possible. Tot de fal·lus erectes en cossos morts. Depriment. Tot per tenir les mans brutes. Però hi ha taques que no marxen. més

  • Imitant a Joyce: Passeig amb bici

    Dorian - 11-12-2009 - 505 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "I swear to God, in this light and on this evening, London's become the most beautiful thing I've seen..." més

  • Isolation, Exclusion

    Dorian - 07-12-2009 - 530 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sobten les opcions d'exclusió que atorga una societat. més

  • Gaikokujin? Gaijin!

    Dorian - 01-12-2009 - 683 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Els carrers d'Edo a 1853, capital del Shogunat de Tokugawa, bullen amb l'afluència de pescadors i mariners de vaixells comerciants. Son pocs els estrangers, els gaikokujin, eminentment escocesos i holandesos que comercien a petita escala entre les escletxes del País Tancat i que destaquen entre la munió de cossos dels carrers com ossos polars al desert. A les cases dels nobles es parla del perill que la gent blanca porta a la tradició i la moral, de la corrupció estrangera. Però avui no hi ha temps ni per a converses entre te ni per a lamentacions sobre la pèrdua dels valors Tokugawa. Quelcom acumula gent al port d'Edo, munions i munions s'apleguen, parlen, criden, dirigeixen incrèdules mirades i exclamacions a l'horitzó marítim. Una figura colossal avança, una massa negra i ominosa que de sobte es divideix en tot de figures més petites, com un eixam d'abelles gegantines. Es tracta del Comodor Perry i la seva esquadra de vaixells de guerra americans. El nerviosisme entre els espectador més

  • Libèl·lula

    Dorian - 23-11-2009 - 1219 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    "Em pots dir com vulguis" més

  • Nàufrag

    Dorian - 23-11-2009 - 881 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    En tancar els ulls veig les teves imatges com Crusoe recorda tavernes londinenques en la seva cova buida d'oblit i foscor. més

  • Burke i Hare, entrepreneurs

    Dorian - 11-11-2009 - 1705 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Corria l'any 1829 a l'Edinburgh victorià, les últimes llums de l'Il·lustració il·luminaven encara Europa, i una de les llums indiscutibles radicava a l'Imperi Britànic, que es disputava el lloc amb la França de la Restauració i l'Alemanya de Goethe i el seu patètic suïcida Werther. El progrés, que a tots sobtava i esglaiava, tenia com a abanderada la Ciència: i dintre d'aquesta, la Medicina destacava, exposant a l'Univers la mortalitat i complexitat dels cossos. Edinburgh no es quedava enrere: la seva famosa Escola de Cirurgians reunia en ocasions a més de cinc-centes persones entusiasmades per el coneixement (i en cap cas per la morbositat) en les seves disseccions públiques. Però tot progrés te el seu costat fosc, la seva contrapartida, les despeses no considerades enlluernades per l'èxit: l'E=mc2 té el seu Hiroshima; el vapor té els seus vaixells de guerra, etc. més

  • Broker -Fortuna-

    Dorian - 03-11-2009 - 532 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    "Que bergants, les persones decents " -Émile Zola L'Oscar tenia vint-i-set anys i una ambició sense mesura. Havia estudiat Econòmiques a una Universitat pública i havia fet un Màster en mercats borsaris. Havent nascut en una família pobre, tenia una necessitat suprema, gairebé opressiva, que l'impel·lia a sortir d'aquella misèria diària formada per pressions constants i esforços sense retribució, per la mà ominosa de la fam a sobre del cap. Ell era el monstre i el doctor Frankenstein la societat. Estimava als seus pares però no suportava la seva eterna complaença amb el jou que els havia estat imposat, la seva resignació plena de "tot millorarà" i "demà serà un altre dia". Senzillament, volia fer-se ric. Sense cap altre consideració, ni ètica ni moral. Potser només una: la seva ambició la considerava justa. No en un sentit legal sinó material. més

  • Historia trista d'un Home-Estufa

    Dorian - 31-10-2009 - 593 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    En Miquel no es sentia gaire especial per haver nascut meitat estufa. més

  • Paraules al buit (I)

    Dorian - 25-10-2009 - 810 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Soc una carcassa buida que es mou per inèrcia. Els dies en que no treballo m'aixeco a la una o dues del migdia. No hi ha res que m'impel·leixi a aixecar-me, dormiria la resta de la meva vida. L'existència esdevé una endevinalla inexplicable sense resolució futura, l'esfinx muda no vol ni tant sols llençar el seu repte a Edip més

  • Pessimisme antropològic

    Dorian - 21-10-2009 - 889 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Guineus murris a estomacs d'ossos savis més

  • Honorable gesta d'un Guàrdia Civil

    Dorian - 14-10-2009 - 661 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    ...ens ocupa el relat dels memorables fets que constitueixen la Ascensió i Caiguda del Coronel de la Benemèrita Fernandez Grau. més

  • Bruixes

    Dorian - 28-09-2009 - 530 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    "Una bruixa és una bruixa" -Anton Chekhov, La Bruixa El jove advocat, impecablement vestit i afaitat, es planta davant la porta del primer tercera del Carrer Francesc Macià número vint de G***. Abans de picar a la porta dubta, és la primera vegada que s'encarrega d'executar un desnonament, mira al seu darrera a les dues figures que l'acompanyen de la policia judicial per donar-se confiança i pica amb els artells vigorosament a la fusta. més

  • London Calling

    Dorian - 27-09-2009 - 536 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La parada de metro de Hyde Park Corner, per la tarda. Milers de cossos difusos surten de les cavernes del tube atrafegats, aliens, corrent d'homes i dones copiats en sèrie, les venes de London obertes perpètuament esputant la seva sang humana. Just sortint, murals decoren el passadís recordant la victòria contra Napoleó i, ja a l'exterior, l'imponent estàtua del Duc de Wellington, vencedor de Waterloo, comparteix estança amb els coloms i els excrements. més

  • Affectio maritalis

    Dorian - 12-09-2009 - 788 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tot va ocórrer en uns segons. Ens varem trobar a l'hotel de sempre, a l'habitació de sempre, on tots dos érem lliures per gaudir. Només tancar la porta la vaig començar a besar, primer a les galtes, als llavis, amb delit, després al coll, prement el seu cos contra el meu, gaudia de cada tros d'aquella blanca pell. Varem acabar al llit i mentre l'hi descordava la camisa ella em va posar una mà a la galta, l'hi vaig besar els dits, un per un, i després l'hi vaig llepar la mà, inconscientment, passionalment. més

  • Boires d'Angoixa II

    Dorian - 11-09-2009 - 504 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Però tot era real, real com un cop de puny, com una mentida, com abandonar-te al plor de nen per les nits, com el silenci de la ruïna diària, com el rostre d'un noble penjat a 1789... més

  • Noies rosses de Lufthansa

    Dorian - 06-09-2009 - 856 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vides de cartró pedra paraules de polietilè més

  • Boires d'Angoixa I

    Dorian - 02-09-2009 - 486 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Havia de reunir-me amb la meva dona al nostre apartament a l'Escala. El varem comprar després de dos anys de casats, pagant-lo amb suor i llàgrimes de dos treballs que no ens permetien fruir gaire d'ell. No obstant, satisfets els clients dels treballs respectius aquell cap de setmana era per a nosaltres. Ella havia sortit abans amb el seu cotxe, comentant-me que s'encarregaria de deixar-ho tot llest i ens trobaríem allà. No em va agradar que anés sola però no l'hi vaig dir... més

  • Oda a la misèria

    Dorian - 25-08-2009 - 540 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Amb somriure incipient, l'avi cerca la joia perduda més

  • Efectes adversos

    Dorian - 23-08-2009 - 785 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Efectes beneficiosos, de vides ocioses més

  • Sincerament

    Dorian - 22-08-2009 - 412 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Els advocats que cinc minuts abans s'esgarrapaven a judici es saluden cordials a la sortida, la complicitat del profit; el cirurgià que afirma a la família que encara es pot fer alguna cosa amb el seu pare de vuitanta anys que jeu amb l'estomac obert ple de sondes a l'habitació 101; més

  • L'inquilí

    Dorian - 17-08-2009 - 514 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Acaba de veure la Piràmide -va dir Dyson-, la Piràmide de Foc" -Arthur Machen, La piràmide resplendent Tot va passar aproximadament fa un any. No apel·lo al lector a que es cregui res del que diré, pot elegir entre creure'm o no creure'm. Jo mateix, de no ser l'implicat, no ho creuria. No m'importa si es llegeix això amb un mig somriure d'escèptic, no l'hi puc retreure res, excepte assegurar-l'hi que no l'hi desitjo viure una experiència similar. Deixant la divagació, passaré als fets. més

  • La salut es el més important

    Dorian - 12-08-2009 - 777 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    M'aixeco adolorit. L'últim record que resta al meu cap es confús, i mentre recupero la consciencia pren forma: el carrer a la tarda ple de gent que va i ve, llavors una sensació desagradable, dolor, una furgoneta, veus desconegudes que parlen. Un riure. Un riure desagradable. Uns ulls que em miren darrere unes ulleres. El negre de l'inconsciència. més

  • Memòria d'un infant

    Dorian - 27-07-2009 - 494 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    No m'ho puc creure… L'he tornat a veure sortint del treball. La mateixa forma, la mateixa vestimenta i el mateix caminar pausat em donaven l'esquena. Fumava una cigarreta perquè vaig veure el fum sortint del davant. Em vaig quedar frapat, corprès enmig del carrer ple a bullir de vianants. Xocant amb els cossos que treien improperis per la meva inoportuna estupefacció. El vaig perdre en un carreró estret. El volia cridar, però com! Si ni tant sols sabia el seu nom... Tots els records de llavors es van abraonar al meu cervell, em tornava a veure a mi mateix, amb dotze anys, a aquell parc del meu poble, plorant desconsolat a un banc de fusta, i una llàgrima freda va rajar per la meva galta amb l'amarg sabor de tristeses pretèrites… més

  • Impressions d'un nounat

    Dorian - 22-07-2009 - 904 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Neixo. Tinc, segons la zona on he nascut, una esperança de vida de 77,5 anys. Em sento alleujat ja que no és Menys de Quaranta com a Zàmbia i Angola. més

  • Embadalit

    Dorian - 17-07-2009 - 543 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Devocions de cors febles i famèlics més

  • La Tomba KV64 -El Faraó Negre-II

    Dorian - 03-07-2009 - 745 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Mòmies i faraons, un clàssic com les crisis cícliques del capitalisme. més

  • La Tomba KV64 -El Faraó Negre- I

    Dorian - 03-07-2009 - 543 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Mòmies i faraons, un clàssic, com les crisis cícliques del capitalisme. més

  • Desolació (X)

    Dorian - 27-06-2009 - 630 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Reprenc -per acabar-la- una vella historia. més

  • L'aristòcrata

    Dorian - 24-06-2009 - 856 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El senyor Manel s'aixeca del seu immens llit victorià. Immediatament es posa la seva bata de seda i les seves sabates domèstiques. Aixeca les persianes, obre les finestres de doble porta i contempla, exhalant i inhalant profundament, el bosc. A la llunyania, a la fi dels seus jardins s'estenen mars d'arbres que es perden en l'horitzó. Quelcom el fa arrufar el nas. més

  • La fita última -instants misantròpics-

    Dorian - 23-06-2009 - 538 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota aquella gent que omplia la plaça semblava cercar la mateixa fita i els mateixos objectius. Em sentia com un nen petit que observa amb intencions sàdiques un formiguer en activitat. Com simis, tractaven a la seva progènie de nens i nadons riallers, últims productes de la seva ascensió social, es miraven a les dones i marits dels seus amics no deixant entreveure els seus pensaments últims d'adulteri i lascívia. Un nen em trepitja i l'hi dic al seu pare "Vigili al seu gos" No m'escolta, o si m'escolta es desentén ja que no vol brega. Es un advocat, o un funcionari, o un arquitecte, bronzejat, ulleres de sol, roba cara, somriure Profident. Em fas fàstic. Baralla't amb mi. més

  • Melangia pictòrica -Amor tràgic-

    Dorian - 20-06-2009 - 457 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    "JULIETA ¿Soroll? Serè ràpida. Punyal afortunat, t'embeinaré. Oxida't en mi i deixa que mori" -W.Shakespeare més

  • Code Duello -Andrew Jackson-

    Dorian - 19-06-2009 - 415 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    La mala llet del setè president dels Estats Units. més

  • Lírica de l'amor

    Dorian - 17-06-2009 - 550 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Edulcorat com un entrepà de xocolata i Sugus. més

  • Noia maniquí

    Dorian - 11-06-2009 - 476 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vull una noia maniquí que em digui amb veu postissa "T'estimo", que em doni petons amb gust de PVC, i que em faci l'amor com una actriu. més

  • Escòria europea

    Dorian - 11-06-2009 - 383 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, ha dit avui, dilluns 8 de Juny, en una entrevista a *** que: - Amb relació a la baixa participació (del 43,4%): "Ha estat millor del que s'esperava perquè fa un mes els sondeigs parlaven d'un 34% i ara fa una setmana fregava el 40%. Estem perdent només un punt i mig respecte a les passades eleccions." més

  • El pes de l'existència

    Dorian - 09-06-2009 - 432 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Marcir-te com una flor d'una sola temporada i sobreviure't per contemplar la teva decadència més

  • The Grapes of Wrath, John Steinbeck

    Dorian - 06-06-2009 - 699 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Abans de començar, i per no tenir que dir-ho mes, a Steinbeck l'hi van donar el Pullitzer per aquest llibre. Bravo! Els seus ossos deuen de sentir-se mes còmodes a la tomba per aquest fet. més

  • L'horror

    Dorian - 05-06-2009 - 530 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    "...stare with that wide and immense stare embracing, comdemning, loathing all the universe. I seemed to hear the whispered cry ‘The horror, the horror'" -Joseph Conrad, El Cor de les Tenebres més

  • Esfereïdor relat d'una dona i el seu gat persa II

    Dorian - 01-06-2009 - 539 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    "Pip, pip, pip, pip, pip..." sona el despertador a l'habitació de l'inspector Guillaume. S'aixeca amb recances i apaga l'aparell. 8:00 indica en colors verds lluents. Va només en calçotets i el primer que fa es recollir-se el cabell en la seva característica cua. Posa a la seva minicadena un CD, "Havent seen the sun in weeks, My skin is getting pale..." canta Jack White de The Racounters. més

  • Esfereïdor relat d'una dona i el seu gat persa I

    Dorian - 31-05-2009 - 872 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    ES TROBA UN GAT AL MICROONES 27/7/05 La policia ha obert una investigació avui després de trobar el cos d'un gat mort en un microones. La policia de Cleveland i la RSPCA foren cridats a una casa en Boxing Day* , on varen trobar el cos d'un gat femella d'un any. No s'han practicat arrests però el microones ha estat confiscat a Stockton, Middlesbrough. Un policia declara: "Oficials i la RSPCA van traslladar-se a una direcció en Stockton seguint els indicis de que un gat fora mort en un microones" "El cos d'un gat femella d'un any es va recuperar i el microones fora confiscat com a prova" -The Sun més

  • Missatge en una ampolla

    Dorian - 31-05-2009 - 479 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    T'estimo. Em vas dir una vegada. més

  • L'Home Invisible

    Dorian - 30-05-2009 - 434 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Hola…Hola. Jo, només volia dir-te que em va fer molta gracia que em saludessis l'altre dia pel carrer… Creia que mai t'havies fixat en mi. De fet, jo m'he fixat en tu des de fa molt de temps. M'agradava venir a comprar quan hi eres atenent. M'encanta quan somrius a la gent, tot i que només ho facis perquè son clients i paguen… Podria anar a un altre supermercat mes proper a casa però vinc aquí per veure't… Aquesta es la veritat. Suposo que l'empresa t'hauria de donar un sobresou. Un sobresou per tenir aquest cabell negre que, quan te'l reculls et cau en dues cortines negres i et tapen les orelles… Un sobresou per el somriure perlat. Suposo que no donen sobresous d'aquest estil… Només sobresous per hores extres, sobresous per vendes, sobresous per no agafar baixa… Fins i tot aquest horrible vestit que us fan posar et queda be. més

  • Suïcidi en grau de temptativa

    Dorian - 30-05-2009 - 389 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    My mother used to say Youre the boy that can enjoy invisibility I am a boy that can enjoy invisibility Close your eyes, make a wish Cross yourself, see yourself Feel yourself, scream once more Move yourself, across the floor Burn inside, between two walls The advertisements saying, that pleasures ever lasting Come touch me -Sonic Youth, Secret Girl més

  • The Jungle Books, Rudyard Kipling

    Dorian - 24-05-2009 - 618 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    When suddenly Johnny gets the feeling he's being surrounded by horses, horses, horses, horses coming in in all directions white shining silver studs with their nose in flames, He saw horses, horses, horses, horses, horses, horses, horses, horses. -Patti Smith, Land: Horses més

  • Besa'm a l'ombra

    Dorian - 22-05-2009 - 862 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Només un petó et demano suau com les ales d'un àngel, perdre'm en tu desitjo com Teseu sense el fil d'Ariadna, besa'm a l'ombra del món on ningú ens destorbi només l'un i l'altre Inspirat en Shadow of a Doubt de Sonic Youth. http://www.youtube.com/watch?v=iSc8957FoSQ més

  • El meu regne per una...anxova

    Dorian - 16-05-2009 - 1008 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!" -W.Shakespeare "I will let loose against you the fleet-footed vines- I will call in the Jungle to stamp out your lines!" -R.Kipling més

  • Cum Laude

    Dorian - 15-05-2009 - 509 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    "Corruption rules my soul..." -Iggy Pop més

  • L'origen de la Península Ibèrica

    Dorian - 09-05-2009 - 450 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A l'època dels Titans hi havia un d'aquesta raça al que no s'apropaven els seus iguals. Iberus l'hi deien i amb menyspreu i fàstic fugien d'ell. Habitava a una immensa esplanada rodejada d'aigua per tots els costats. Cronos, el rei dels Titans i el castrador de pares, el mes jove de tots, reunit amb els seus congèneres va exposar la favorable providència que suposava que aquell "germà bastard" visqués aïllat gracies a la Natura, opinió que tothom va lloar i compartir, per procedir a escopir al terra com a mostra de l'odi que sentien. més

  • Catalina

    Dorian - 05-05-2009 - 436 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Pal·liatius es com la barca de Caront. L'últim viatge al món dels morts. Allà i resten en espera de la seva última hora, del seu últim minut, del seu últim sospir, munts d'ancians. Tal com Hamlet en el monòleg del cementiri, aquí no importen les classes o les professions. més

  • Trobada amb un soldat -mort-

    Dorian - 02-05-2009 - 610 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    "Us he de dir, senyors, que el vostre comportament em sorprèn tant com em mortifica" va dir la mòmia. -Edgar Allan Poe més

  • Entendridora trobada: II.La Coixeta i el francès

    Dorian - 01-05-2009 - 579 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Segona part de l'epíleg a la novel·la curta l'Escanyapobres de Narcís Oller. Necessitava un epíleg? No. Però el pots llegir si et plau. I si no m'aniré a llençar per un pont. Així que no et sentis culpable per el meu suïcidi. més

  • Carruatge a Salisbury

    Dorian - 24-04-2009 - 611 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    "May I cut off the head of dead Miss Lucy?" "Puc tallar-li el cap a la morta Miss Lucy?" -Bram Stoker més

  • Bang Bang Mon Amour

    Dorian - 12-04-2009 - 489 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    "La veritat era que la vida era un absurd" -Tolstoi L'Albert va conèixer a l'Anna a la biblioteca municipal. Es difícil establir relacions a una biblioteca amb tot allò del "Si us plau silenci" però el cas es que la casualitat va venir a jugar un paper principal. Tots dos buscaven el mateix llibre, del que només hi havia un exemplar: La Papallona de Narcís Oller. més

  • Perseguint fantasmes -Girona-

    Dorian - 09-04-2009 - 3327 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    "De què nimietats fa l'amor la seva joia" -Stendhal més

  • L'últim conte de Sherezade III -Desenllaç-

    Dorian - 08-04-2009 - 462 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    Arribats a aquest punt l'hi devem al lector honestedat: Abu Hasan no era fill dels caps esclavistes d'enlloc. En acabar aquell memorable dia, que va romandre als anals de l'historia local, després de la Segona Prova, a la nit, quan el nostre heroi es replegava a una de les tendes reials posada a la seva disposició i el cel estenia el seu mantell negre motejat de blanc, amb dos esclaves al seu servei, va demanar que se l'hi preparés aigua calenta per a rebre un bany i, quan ja ho tenia tot disposat, va ordenar a les esclaves que marxessin. més

  • Puta Merda -Burning Cars-

    Dorian - 06-04-2009 - 685 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Perquè els títols curts i grollers agraden. "Si cremes un cotxe es un crim, si en cremes cent es un acte polític" -Ulrike Meinhof més

  • Propietat Intel·lectual -The Chicken of the Golden Eggs-

    Dorian - 02-04-2009 - 473 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Artículo 26. Duración y cómputo. Los derechos de explotación de la obra durarán toda la vida del autor y setenta años después de su muerte o declaración de fallecimiento. -Llei de Propietat Intel·lectual més

  • Dolça freda nevada

    Dorian - 29-03-2009 - 471 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Cauen com trossets de cel desprenent-se del sostre del món tapant de blancor la grisor de l'asfalt, il·luminant els rostres d'infants, cobrint de fred als desgraciats, amagant sota la seva glaçada carícia milers de formes i afeccions negres més

  • Bilis - Love Story-

    Dorian - 26-03-2009 - 668 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un senzill relat d'amor. més

  • L'Ocàs dels Somnis

    Dorian - 11-03-2009 - 538 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Com una visió divina vas arribar a la meva vida, com astringent per a les meves ferides et vaig somiar, com a Deessa vestida amb els colors de l'alba amb el poder de canviar el destí dels homes més

  • Entendridora trobada

    Dorian - 08-03-2009 - 417 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Aquesta es una hipotètica continuació del llibre l'Escanyapobres de Narcís Oller, que aquest em va comunicar un dia des del Estigi. més

  • La tragèdia del senyor Miquel

    Dorian - 16-02-2009 - 528 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    "[...]A més, hi ha un punt en que els infortunis i les infàmies es confonen i mesclen en una sola paraula fatal: els miserables. [....]" -Victor Hugo El senyor Miquel tenia llavors mes de seixanta anys. Vivia sol a la casa en que ell i la seva senyora es varen instal·lar poc després d'arribar a Catalunya en una de les onades migratòries del Sud. més

  • L'últim conte de Sherezade II

    Dorian - 15-02-2009 - 511 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Al matí següent, quan els galls anunciaven el nou dia i la ciutat començava a bullir d'activitat, així com s'escoltaven les pregaries sagrades entre els sorolls quotidians de la ciutat que desperta i badalla, una noticia va commocionar el regne i el campament reial ¡¡El primer triomfador de la primera prova era un criminal, un lladregot menyspreable!! més

  • L'últim conte de Sherezade I

    Dorian - 01-02-2009 - 508 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    La llum de l'alba sorprengué a Sherezade i ella va deixar de parlar. "Quina historia tan extraordinària i increïble!", va exclamar la seva germana Dinarsade. "Doncs si la pròxima nit encara continuo amb vida i sa majestat el rei m'ho permet, us explicaré la resta, que es molt mes sorprenent encara", replicà Sherezade. més

  • Yinn (Dimoni)

    Dorian - 27-12-2008 - 530 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    "Sense fe no es pot viure" Tolstoi més

  • Teràpia

    Dorian - 17-12-2008 - 530 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El jove surt despentinat del despatx. Si be es cert que en la moda i estètica actual la deixadesa artificial es molt valorada, en aquest cas, senyors i senyores, es real. més

  • Jo sóc el Fantasma que Dickens es va oblidar

    Dorian - 30-11-2008 - 585 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    "Bon Nadal!...tot idiota que va amb això de Bon Nadal en els seus llavis hauria de ser bullit amb el seu propi púding" -Charles Dickens Escric aquest text des de l'indignació mes profunda. Soc objecte, he estat objecte des de fa tants anys…Segles!! D'una indigna ofensa, d'un greuge intolerable als ulls de qualsevol. més

  • La gavina blava

    Dorian - 23-11-2008 - 569 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Déu meu! Aquesta mà. La finestra! La finestra!" -Howard Phillip Lovecraft més

  • Pare

    Dorian - 15-11-2008 - 506 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    "Vull sofrir i redimir-me amb el sofriment. Potser ho aconsegueixi, ¿no els hi sembla senyors?" -Dostoievski més

  • Autobiografia d'un gos V

    Dorian - 12-11-2008 - 494 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    On Sikes inicia la cerca de la seva llar, empatitza amb el porc De Gaulle i te una desagradable trobada. més

  • Malalties literàries greus: L'ampul·lositat

    Dorian - 07-11-2008 - 588 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Existeix una tendència molt estesa entre els escriptors, amateurs o professionals -essent la diferencia entre ambdós, no tant qualitativa, sinó quantitativa en un sentit dinerari- D'acord, he gosat afirmar que es tracta d'una infecció, d'una malaltia i que, per tant, es caracteritza per introduir-se al cos humà externament. més

  • Pares mobles

    Dorian - 03-11-2008 - 474 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Alegre relat per a temps de sotsobre. més

  • Flames

    Dorian - 31-10-2008 - 661 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    "[...] Els camins que menen a la mort son curiosos i estranys." -Edgar Allan Poe més

  • Germinar

    Dorian - 24-10-2008 - 499 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Que rancúnia i soledat siguin fèrtil terra, que les llàgrimes de milers de nits siguin dolça aigua de Maig, que els crits silenciosos del mal ja fet més

  • Arranquem les entranyes

    Dorian - 20-10-2008 - 495 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La sala era fosca, humida. Un olor va sorprendre a A***, irritant les seves foses nasals, un olor estrany, l'identificaria amb l'olor d'Hospital només per aproximació però en ell romania quelcom difícil d'identificar, fastigós, que tancava l'estomac i et feia desitjar tenir un mocador perfumat a mà. Superant la tètrica impressió inicial va avançar cap al mostrador: de fusta vella, semblava poder escoltar les termites en la seva eterna fam. més

  • Herències

    Dorian - 20-10-2008 - 541 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    "LEAR Molt bé. La teva franquesa sigui la teva dot, doncs, per la sacre claror del sol, per els ritus d'Hécate i la nit i tota l'influencia dels astres que regeixen la nostra vida i la nostra mort, renego del teu afecte patern, parentesc i consanguinitat, i des d'ara et jutjo estranya al meu esser i al meu sentir. El barbar escita, o aquell que sacia la seva fam devorant a la seva progènie, trobarà en el meu cor tanta concòrdia, llàstima i consol com tu, filla meva que fores. " -William Shakespeare més

  • Autobiografia d'un gos, IV

    Dorian - 17-10-2008 - 624 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Quart capítol més

  • El Roser

    Dorian - 05-10-2008 - 622 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Sol llueix en l'ocàs de l'Agost. El bosc comença al costat d'un hotel de formigó gris, com si ja la marca de l'home romangués indeleble en la Natura i fórem privats d'una imatge verge. més

  • He mort tres-centes vegades

    Dorian - 05-10-2008 - 620 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cadascuna de les paraules, cadascun dels silencis, cadascun dels sospirs, cadascuna de les llàgrimes, cadascuna de les mentides, cadascuna de les ombres d'aquest mon que odio i cadascuna de les essències que avorreixo: la meva mirada al mirall, més

  • Autobiografia d'un gos, III

    Dorian - 05-10-2008 - 882 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Tercer capítol més

  • Crits

    Dorian - 05-10-2008 - 441 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    "Sol, sol, sol!!" Criden les parets en ominosa cadència, els llums i les ombres participen, dansen, semblen alegre i riallera comparsa més

  • Penitència

    Dorian - 05-10-2008 - 487 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'agradaria ofegar el meu cor. Físicament, agafar-lo per el coll i fer-li engolir aigua fins que restes inert i només quedés… més

  • Autobiografia d'un gos, II

    Dorian - 02-10-2008 - 660 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Segon capítol més

  • Autobiografia d'un gos

    Dorian - 26-09-2008 - 555 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Primer capitol més

  • Germans

    Dorian - 07-09-2008 - 543 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    "[...] Si us sóc avorrit, no em llegiu." Dostoievski Viel M. remou el cafè que té al davant. Es troba a una cafeteria cèntrica de B***, a la taula hi ha un diari obert, només fullejat, que denota cert temps d'espera. En efecte, Viel espera a algú des de fa una estona. No s'estranya de l'impuntualitat de la seva cita. més

  • Terra erma

    Dorian - 02-09-2008 - 715 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    I. 2009, França Julien, jove periodista d'un diari local de M***, població del Sud de França, avança per un carrer empedrat del poblet. Te cara de preocupació, com també denota el seu front frunzit i sembla cavil·lar qüestions serioses. Duu penjat el seu portàtil i una llibreta -mai es pot preveure quan fallarà la tecnologia- i a una mà encara te el mòbil. més

  • Fill

    Dorian - 26-08-2008 - 1252 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    "Si, aquesta era Katiusha." Tolstoi El Jutge del Jutjat Penal de G*** Ernest C., home de recursos i prestigi, es disposava a creuar les portes dobles del centre on la Justícia era aplicada amb rigor i equitat. Parlem d'un home al cim, ratllant la seixantena i amb molts anys d'exercici, un currículum impecable i participacions en diversos llibres doctrinals: la seva eminència era inqüestionable. Era respectat i temut, els seus vincles socials de pes i influents, en esferes polítiques i econòmiques. Sempre que lluïa la seva calba pol·lïda els funcionaris abaixaven el cap deferencialment preparant un salut que provoqués bona impressió a l'il·lustríssim. més

  • L'Il·luminat , Un conte surrealista rus

    Dorian - 20-08-2008 - 570 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 27 minuts

    "[...] I tu mateix, tu vell Papa, ¿Com encaixa amb tu el que adoris d'aquesta forma aquí a un burro com si fos Déu? Oh Zaratustra, respongué el Papa, perdona'm, però en assumptes de Déu jo soc més il·lustre que tu. I això es just. ¡És preferible adorar a Déu sota aquesta forma que sota cap![...]" -Nietzche més

  • Fosca fiblada

    Dorian - 20-08-2008 - 1168 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tristor. més

  • Udol nocturn

    Dorian - 20-08-2008 - 1121 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Son les dues de la nit. Martí te insomni. Es quelcom patològic. De vegades creu que mai va superar les pors nocturnes de quan era un nen. Els hipnòtics no l'hi fan res, el deixen estabornit. més

  • El Lament

    Dorian - 10-08-2008 - 826 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    mai… més

  • Avi ?

    Dorian - 06-08-2008 - 983 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    "[...]Només un punt lluminós, allà lluny, al començament de l'existència; i desprès tot es fa negre, sempre més negre, i més ràpid, sempre més ràpid. En raó inversa del quadrat de la distancia de la mort. " -Tolstoi més

  • Roig i Blau (corregit i complert)

    Dorian - 02-08-2008 - 475 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 31 minuts

    Un jove camina sota un sol que fa cridar a les cigales. Voreja un gran riu que, sota la llum solar, emet reflexes cristal·lins com si fos de plata. Va taral·lejant una cançoneta amb veu dolça, duu posada una gorra de camperol i res faria destorbar a l'observador excepte el rifle que porta a l'esquena. més

  • El Jorn dels Miserables

    Dorian - 31-07-2008 - 649 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Eugeni N. havia desenvolupat amb el temps una sensació d'aversió extraordinària. Era especial en tant que la resta de persones, o com a mínim les que ell coneixia, no la vivien o experimentaven. Aquest sentiment havia anat creixent en ell des de petit, com un cuc que, en un principi es només una taca carnosa al terra -podent ser esclafat amb el mínim esforç per la sabata- però que amb el temps esdevé un immens monstre tip, gras, que ejacula rots de sacietat constantment. més

  • Roig i blau III

    Dorian - 31-07-2008 - 452 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    9 d'Agost de 1938 Després d'uns dies de romandre entre cases derruïdes, sota el bombardeig constant de l'artilleria republicana, i sense encara haver divisat a cap enemic més que les bombes que queien, en Francesc es trobava en un estat d'excitació constant. més

  • Roig i blau II

    Dorian - 31-07-2008 - 403 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    29 de Juliol de 1938 El viatge d'en Francesc fora absolutament esgotador. Perdut en reflexions, sense ven bé saber el que passava, el comboi es va aturar a uns kilòmetres de Gandesa per fer el primer i últim descans i reparar alguns vehicles. En sortir del camió, com si sortís d'una cova, el sol el va reconfortar però va tenir que tapar-se els ulls. A banda i banda de la carretera la divisió de Navarra s'estenia: els soldats, estesos a terra, bevien aigua i reien. més

  • Roig i Blau I

    Dorian - 24-07-2008 - 431 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    24 de Juliol de 1938 Un jove camina sota un sol que fa cridar a les cigales. Voreja un gran riu que, sota la llum solar, emet reflexes cristal·lins com si fos de plata. Va taral·lejant una cançoneta amb veu dolça, duu posada una gorra de camperol i res faria destorbar a l'observador excepte el rifle que porta a l'esquena. No es un caçador ja que aquell rifle ha estat produït per a matar homes. Quan ja ha fet una bona distancia algú, des d'un petit bosc que defensa del calor asfixiant, el crida. Ell fa un gest de desídia amb la mà i comença a caminar lentament cap els arbres. Allà es troben tres personatges de l'estil, estesos a l'ombra, mig adormits, amb caixes plenes del que sembla munició i rifles. Parlen durant una estona al que ha arribat, aquest s'asseu a terra i, tots quatre, s'adormen per efecte de l'estiu. més

  • Fluir

    Dorian - 20-07-2008 - 678 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Com el pastor contempla, jaient, el riu, el devenir de les hores flueix dolçament i m'omple el cor de melangia. més

  • Un crim ordinari

    Dorian - 19-07-2008 - 718 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    La senyora Ramona havia arribat feia més de 30 anys a Catalunya. Mai havia aprés el català principalment perquè no gaudia de cap tipus d'educació i en l'època d'arribada al país això de l'acollida lingüística brillava per la seva absència, si es que es podia parlar d'acollida en cap cas i fora més adequat definir-ho com rebuda hostil o com a mínim freda. més

  • Oda a Santa Maria d'Iquique (definitiu)

    Dorian - 19-07-2008 - 499 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    Petit homenatge a la tragèdia chilena. més

  • Helena envermellint

    Dorian - 18-07-2008 - 519 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Julieta, Helena, Climenestra, Desdémona... més

  • Les Erínies

    Dorian - 16-07-2008 - 810 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 19 minuts

    La culpa. més

  • L'estrany (definitiu)

    Dorian - 12-07-2008 - 615 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    El record del teu passat s'estén davant teu com doloroses i punxants imatges de malestar, agonia i desesperació. Ets a un recinte tancat, poc il·luminat, de decoració barroca i sobrecarregada pel que pots intuir entre siluetes informes. T'adonés de que et trobes estes a un petit llit, brut de taques d'origen indeterminat, potser sang, la teva pròpia sang. Et trobes nu però la teva vista flaqueja per moments i no arribes a divisar el teu cos per comprovar el seu estat. Cap dolor, no obstant, sembla afectar-te excepte per un general malestar pesat, constant. L'ansietat i la teva respiració compulsiva, la vista borrosa, no t'impedeix aixecar-te i divisar certes formes indefinides, vials o material mèdic d'utilitats inversemblants, abans de desmaiar-te al terra del recinte. més

  • L'historia del vell Turgenev (definitiu)

    Dorian - 11-07-2008 - 518 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 19 minuts

    Revolució, amor i mort. més

  • La llibertat de Sísif

    Dorian - 10-07-2008 - 549 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ¿Comptes les passes que et queden per a complir la teva condemna; mires, potser, el terra que trepitges, fastigós i immutable, que s'inclina eternament; ja de segur no penses en l'odiós trafegar infinit, en el fred contacte marmori, en l'empenta interminable, en les forces que defalleixen? més

  • Megaptera

    Dorian - 05-07-2008 - 669 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Megaptera Megaptera. Zool. Genere de cetaci dintre de la família dels Balenoptèrids i del subordre dels Mistocets caracteritzat per ser el mamífer vivent de major grandària podent oscil·lar entre els 30 metres i els 150. "[...]Si...I el perseguiré al llarg de Bona Esperança, el Cap de Forns, el Maelstrom noruec, i a traves de les flames de la Perdició abans de donar-me per vençut." -Capità Ahab, Moby Dick més

  • El vol d'Ícar

    Dorian - 05-07-2008 - 759 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Oh Ícar! Paradigma per a generacions mortals; Que sentires en aquell instant sublim, quan la lluent bola de foc et tragué de les advertències de Dèdal? més

  • El talp

    Dorian - 05-07-2008 - 739 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Els ulls de l'ànima esdevingueren els d'un talp acostumats a la foscor de l'interminable sot, però una flama portentosa va irrompre a la nit subterrània, els ulls encegats la reberen com el tro d'estiu: fulgurant efígie d'esperança més

  • La torre

    Dorian - 24-06-2008 - 555 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una torre s'erigeix prominent i altiva entre les runes de la meva vida: el cel l'il·lumina i no projecta ombres, enaltida figura de blanc marmori, més

  • Refugi

    Dorian - 24-06-2008 - 634 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb tu sento el mon esvair-se amb totes les seves indignitats, tots els seus dolorosos sorolls, els seus nauseabunds i amargs sabors, grotesques cares i riures estentoris més

  • Indeleble

    Dorian - 22-06-2008 - 537 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Tal si fossis calç viva cremant la meva ment, com si totes les formes recordessin el teu rostre i totes les veus cridessin el teu nom així totes les lletres l'escriguessin i el mateix udol del vent el proclamés romans indeleble en la meva ànima més

  • Erm

    Dorian - 20-06-2008 - 535 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Temps ençà, el delit de provar els teus fruits fora el centre dels meus pensaments Temps ençà, insaciable fora la meva gola i de tu vaig menjar sense descans més

  • Tu II

    Dorian - 17-06-2008 - 636 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els sàdics somriures deífics s'esvaeixen, i resto al terra, i miro al voltant, moll per la rosada de la meva tristor, i m'adono de la meva follia, perquè resto sol, entre les conegudes i odiades estances buides més

  • Tu

    Dorian - 14-06-2008 - 622 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    T'estimo, t'enyoro, i ploro per tu Et desitjo, reina del meu cor, sobirana, monarca absolut dolç àngel, paradís efímer més

  • Eterna

    Dorian - 25-05-2008 - 590 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Sempre al meu costat, tendre en la teva fredor, cínica amb el teu somriure, abraç gèlid de les meves nits, ombra inabastable que tot ho omple, predomini dolorós del meu record, cascada freda que, en constant degoteig esmussa la meva ànima: soledat. més

  • L'home del barret verd

    Dorian - 05-05-2008 - 541 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    L'Imma sortia del centre d'estètica on treballava. L'última client l'hi havia repassat la seva desgraciada existència i com la Providència semblava estar obsessionada amb ella per fer-la sofrir. Tot per el preu d'un pentinat. M'entre baixava les escales que donaven al carrer va treure el mòbil del bosso. Un missatge de la seva companya de pis que l'invitava a sopar amb uns "nanos interessants" es reflectia sota un fons blau. M'entre responia, aplanant-se a la proposta de la seva amiga, caminava per el carrer empedrat que donava a la plaça major. En estar capficada al missatge no s'adonà i xocar amb algú. Un noi jove, amb motxilla, es va disculpar enrogint. Ella l'hi digué que no passava res, però, abans de retornar a teclejar va divisar fugaçment un punt d'un verd intens entre la munió de gent que passejava per la plaça. El va tractar de cercar amb la vista. Finalment va divisar en la llunyania algú que duia un estrany barret, propi del segle dinou, d'un verd intens i captivador que a més

  • Un Nou Mon de Prosperitat i Goig

    Dorian - 21-04-2008 - 496 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    El cap d'en Salvador tocava de forma intermitent contra el mirall del tren produint-l'hi mal de cap. Després de vuit hores empaquetant perfums la testa semblava a punt d'esclatar-l'hi. Tenia com a consol que aquelles fragàncies serien venudes a preus estratosférics a imbecils disposats a pagar-les. Dos jovenetes, que probablement consumien aquell perfum, parlaven de banalitats, cotxes i "novios" i reien, no deixant-lo dormir. Finalment arribar mig adormit a la seva destinació. S'aixeca sobreposant-se a la pesadesa que semblava oposar-l'hi la realitat. Ja era de nit, la filera de llums del carrer s'interrompia en un punt per una farola gastada. El seu trist edifici s'erigia contra la lluna com una pedra a un cementiri. La bústia era plena de publicitat i rebuts. Els agafar tots i els llançar a una paperera al costat de l'ascensor. més

  • Desolació (IX)

    Dorian - 14-04-2008 - 538 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Extractes del diari de Selena Mann. Tercer fragment La catàstrofe ha sobrevingut a la nostra colònia: sembla que l'ésser humà mai podrà reconciliar-se amb si mateix ni tan sols sotmès a la confrontació de la seva pròpia extinció. Homo homini lupus. La vella utopia de l'unió de les races i els individus només serveix com a recurs literari de religiosos, socialistes i altres cecs. Com ja he citat en aquest diari que reflexa el periple dels últims europeus, sortirem de Berlín tres-cents individus amb l'intenció de residir durant la temporada d'estiu al nord del continent, lluny de la fúria del carro de foc que recorre el cel i la Plaga. La decisió fou presa per els nostres Patriarques. ¿Qui son els Patriarques? Senzillament dos persones que han mantingut la calma front aquesta dantesca i horrible situació, l'antitesis potser dels Decebuts, l'únic vestigi de Raó entre un munt de desesperança i catatonia. Fins a on recordo crec que ells dos eren parella abans d'aquells terribles dies de més

  • L'abisme (III)

    Dorian - 04-04-2008 - 492 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    No recordava com vaig arribar a casa. Només sabia del cert que vaig ser pres d'un esgotament terrible i vaig caure en una profunda son. El dia següent era Diumenge. La realitat em va despertar amb tota la seva cruesa. Les imatges d'aquell homicida demanant la clau anglesa, els cops contra el guarda, la brutalitat de la mirada del foll tot sortint de la cabina, ensangonat i cridant-me. Vaig mirar al meu voltant trobant el quotidià desordre de la casa, encara duia la roba posada. En un impuls vaig sortir corren del llit, agafant les claus de casa i hem dirigir al carrer en estat d'angoixa extrema. Un sol ja càlid acaronava l'asfalt i la pell. Caminava sense rumb fins que una punxada a la meva consciencia hem van fer reconduir les passes fins a un quiosc. Vaig comprar tres diaris, dos nacionals i un de local. Al banc d'un parc proper on les famílies havien sortit amb els nens a fruir del dia de festa vaig repassar àvidament tots els titulars. Aquí!!. "ASSASSINAT Y ROBATORI AL CIRCUIT DE M més

  • L'abisme (II)

    Dorian - 23-03-2008 - 517 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La següent passa fou decidida de forma fortuïta. Dies després de conèixer al meu psicòpata en les carreres. Ell em va trucar al mòbil. Jo era al despatx i l'adrenalina em pujar com si aquella mateixa trucada em delates davant del mon. Vaig parlar fluix fins que a l'altra banda del telefon l'home va cridar "Perquè coi parles com si estiguessis a la fotuda opera!". Em vaig relaxar i em dirigir a fora de l'oficina. Finalment semblava que aquell brutal individu també conservava, per la meva estupefacció, el seu intel·lecte. Em va dir que, ja que volia robar un banc, necessitaria a algú que s'encarregués de la seguretat i es donava la feliç circumstancia de que ell coneixia a certa persona. Em va passar a relatar la seva particular i mediocre historia: resultava que per certa injustícia del sistema ell havia trepitjat la garjola abans i, en el seu temps a l'ombra va conèixer a un individu amb una capacitat gairebé innata per a "sotmetre" qualsevol tipus de caixa forta o pany. L'hi deien l'A més

  • Desolació (VIII)

    Dorian - 23-03-2008 - 595 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Extractes del diari de Selena Mann. Segon fragment Crec que en aquest punt he de relatar l'historia dels Decebuts, com foren batejats. Front la caiguda de la civilització els grupuscles de supervivents tractaren de refugiar-se al Nord d'Europa, cercant el clima fred i la fugacitat de l'estiu que portava amb ell l'acarnissament de la Plaga en el cos humà. De Berlín sortirem uns tres-cents, seguint els designis dels Patriarques dels que parlaré en un altre moment. Certs individus caigueren en l'apatia i no semblaven reaccionar, no els culpo. Entre aquests començaren a sorgir predicadors de la Decepció de tota mena i tipus, recorrent a les mes diverses catàstrofes teològiques de qualsevol signe que, en definitiva, comparteixen la mateixa lògica malaltissa però que en aquells moments on la Natura es cobrava la seva venjança esdevenien difícils de contradir per la Raó. Predicaven la negació i la follia. L'abraçada conscient de la bogeria i de la misèria. Sentíem rumors de bandes cada veg més

  • L'abisme (I)

    Dorian - 08-03-2008 - 479 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Per on començar... Ara mateix soc a una cel·la. La llum del sol entra per una petita finestra, ferida ridícula feta al munt de formigó que esdevé la meva tomba. Només tinc un llit, una taula de ferro, on escric, i el lavabo. De fet no se'm presenta tant dessolat com ho és el meu cor, front això tot intent de la realitat d'imitar el que sento es mostra superflu i fins i tot amable. M'he perdut per un moment mirant el raig de sol i la pols que flota a l'ambient. Hem fa fàstic. Aquesta pols, aquesta llum, aquesta cel·la, aquest braç que sosté la ploma, aquest paper que conté el meu vòmit en paraules... Aquest estat es el que, de fet, hem va dur aquí. El fàstic. Fa ja una setmana que hi soc. La Núria no ha vingut a visitar-me des del judici. Suposo que es una reacció comprensible. Qui vol cercar la companyia d'un ésser com jo?. Sobretot després del que he fet. Els altres, els meus companys de fàstic... No els he vist des d'aquell dia. Un es mort, això es segur. La resta deu ser en cel·les més

  • Desolació (VII)

    Dorian - 06-03-2008 - 1078 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Primer fragment. Avui he decidit emprendre aquest diari amb l'intenció bàsica d'alliberar-me de la càrrega a la que estic sotmesa. En Herman es capaç de consolar-me momentàniament i l'Edward i la seva beneïda innocència infantil, alhora que les seves necessitats, hem deslliguen d'aquest terrible sofriment que aquí tractaré d'exposar. Com començar el relat de la nostra situació?. Que es el que hem motiva a exposar quelcom que saps del cert no arribarà a ningú, que no serà sotmès a l'escrutini de caps ulls, perquè la teva es l'única consciencia sobrevivent de la raça?. Potser la nostre cada dia mes reduïda colònia aconseguira d'alguna forma, gracies als nostres Patriarques, arribar a l'anhelat refugi natural... Llavors aquest diari podrà ésser estudiat per generacions futures mes afortunades, i aprendre en la seva lectura que els seus predecessors sofriren per ells i el seu benestar cercant la terra que ara trepitgen al llarg d'un món devastat i erm. més

  • Adolf i Iosif

    Dorian - 25-02-2008 - 803 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Una llarga cua de gent, immensa, que sembla no tenir aparent fi es perd en la llunyania d'un terreny erm on no creixen mes que certs matolls de color negrenc i malaltissos. Tot i que no es divisa la figura rodona del sol enlloc, l'aspecte es propi d'un capvespre roig. Columnes de fum d'origen indeterminat s'eleven cap al cel conformant formes torbadores. En apropar-nos a la cua, veiem que aquesta esta formada d'individus heterogenis de totes les classes i condicions. Aquí i allà trobem cercles d'aquests que han iniciat conversa en la seva espera. Podem veure uns homes ben plantats, amb vestit impecable i corbata, que semblen discutir quelcom m'entre riuen de forma grotescament ostentosa. més

  • Catalunya triomfant? Le jour de gloire est arrivé?

    Dorian - 21-02-2008 - 716 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Himne dels Segadors ha esdevingut quelcom certament ridícul en el context actual: reduït a ser tocat una vegada a l'any en una anodí cerimonial funcionarial amb menys sentiment que Adolf Hitler en un sopar amb el Diable. No obstant, no es una qüestió d'himnes o de cerimònies. Es una norma històrica que qualsevol lluita político-social adopta les antigues i pretèrites insígnies, símbols i estendards a fi de justificar la seva pròpia importància. Trobem, seguint aquesta norma, que la citada lluita político-social esdevindrà mes ridícula i buida de contingut quan mes tendeix a fer referència al seu passat i a memòries idealitzades, en comptes de reivindicar per sobretot un present, una lluita present justificada en necessitats presents, i no erigir cadàvers passats. En certa forma, Catalunya constitueix una excepció en el sentit de que aquella lluita del Corpus de Sang, aquell moment d'exaltació nacional i social pot tenir certa relació amb el present, de forma que les lluites del prese més

  • El conte de Jürgen Gynt

    Dorian - 17-02-2008 - 595 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Jürgen Gynt era l'home mes respectat del poble de Cristiania. Era tingut en consideració per tothom, rebia saluts afables (que mai contestava), els mercaders l'hi feien regals en ocasions puntuals i fins i tot l'alcalde l'hi retia homenatge en els seus discursos en vers als ciutadans com a exemple a seguir. No obstant i el seu caràcter taciturn i malcarat, el seu caminar silenciós i posat fosc, el seu rostre obscur i melancòlic amagat entre els seus cabells negres, podrien dur a un estranger a veure'l com un ésser tancat i fins i tot agressiu, la gent del poble, i sobre tot els mes ancians, coneixien la seva historia. Aquesta es de fet la seva historia. més

  • Desolació (VI)

    Dorian - 13-02-2008 - 574 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Les passes de l'exercit desconegut semblaven haver-se aturat a pocs metres de les parets de l'església i es va instaurar un estat de tensió i expectativa. Els refugiats s'abraçaven, alguns tancaven els ulls, d'altres ploraven m'entre consolaven als companys per tranquil·litzar-se a ells mateixos. Tal com va poder apreciar en el primer cop d'ull a l'entrar al recinte soterrat, en Roger era l'únic noi jove, la resta eren mares que devien cuidar als seus fills petits i quatre ancians. També va adonar-se ràpidament de que els quatre ancians eren reverenciats: no obstant la por i l'angoixa la resta mantenia sempre cert posat de respecte i subordinació en dirigir-se a ells. Dos d'aquests venerables eren parella subjectes d'especial admiració. Una dona que, tot i les marques del temps, conservava un quelcom d'autoritat en les seves formes i la seva veu que, si bé en Roger no entenia, era evident que contenia ordres per a la resta. L'home que l'hi donava la ma, calb i amb una barba prominent, més

  • L'Infern (III)

    Dorian - 10-02-2008 - 506 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una anciana, amb un abrig de pell ja desgastat, un bastó, la cara solcada per arrugues i taques a la pell avança lentament entre la munió de persones d'un carrer comercial concorregut, com una fulla caiguda ja de l'arbre per la glaçada de l'hivern sobre un riu d'ànimes, fora ja de tot temps. Du una bossa de plàstic a la ma amb un contingut desconegut i la bossa, de pell negra, penjada del braç esquerra. El seu pas es tediosament lent i contrasta amb la resta de gent, que riuen, parlen, en definitiva, viuen. Sembla, no obstant, tenir un destí. Després d'una estona arriba a ell, una farmàcia. Atenen al públic una dona operada, amb uns llavis prominents i grotescos, que probablement doní consells d'estètica a les clientes desprevingudes i un home amb cabell ja canós i afable rostre. El recinte es força concorregut però la dona no fa cua i avança amb el seu ritme tediós a una banda de la gent que espera fins arribar al mostrador. més

  • Desolació (V)

    Dorian - 08-02-2008 - 603 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    L'imponent església d'estil neogòtic sobresortia front les restes de ciutat com una illa rodejada d'un mar de misèria. Fins i tot un ateu veuria quelcom romàntic en la situació. Quan eren a pocs metres en Roger va adonar-se de l'anormalitat de l'estructura. Les portes havien estat canviades per d'altres de metall i unes ranures destinades a que els ocupants poguessin veure l'exterior, com a les presons, romanien obertes. En Herman va picar a la gran porta central cridant i realitzant moviments convulsos amb la mà assenyalant la direcció d'aquell terrible individu foll. La noia, la Selena, es situava darrera del jove i amb gest protector encerclava amb les mans al nen, corprès per una excitació tremenda. En Roger només mirava cap al seu darrere intentant divisar d'un moment a un altre aquell cos nu i escorxat abraonant-se sobre ells. En un moment donat, despistat per l'irrealitat de tot plegat, els crits d'en Herman i els plors del nen, una figura blanca va caure sobre seu portant a amb més

  • Interferències de vida i mort

    Dorian - 06-02-2008 - 552 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Un saló. Senzill i poc pretensiós. Ben il·luminat per la llum d'un matí clar. Un home jove resta a un sofà m'entre fuma una cigarreta. Una dona d'en peus mira el carrer des de les grans finestres. Clara- No ho entens... No es una qüestió de necessitat maternal que m'hagi envaït de sobte com un atracador a les Rambles. Es per nosaltres. Si, d'acord, es per pur egoisme. Peró, nosaltres hem de ser diferents de la resta?. Reconeixem-ho llavors. Som uns hipòcrites, uns fariseus. Tota la vida criticant les actituds dels altres i ara necessitem mes que mai culminar el somni burgés. Fill, casa i piscina. Ho vull tot!. L'Infern blanc de Camus! Roger- No t'excitis amor... Ets tremenda quan et poses existencialista. D'un cinisme aclaparador per altre banda. No, no em miris així de fredament. Ets tu qui m'ha inclòs en aquest quadre bucòlic essent el pare afable que donaria allò que mai va rebre. Peró m'uses com a una titella de teatre bunraku japonès. No vull un nen. Ho saps. Ho sabies des del més

  • Desolació (IV)

    Dorian - 05-02-2008 - 668 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Era de bocaterrosa. El terra era ple de pols i va començar a tossir tant bon punt com s'adona de les intrusions al seu nas i la seva gola. S'aixeca donant-se empenta amb els braços. M'entre s'alçava va veure com el seu braç havia estat perfectament embenat i deduïa que cosit amb extrema eficiència i pulcritud. No hi havia restes de sang, només conservava la seva camiseta interior i els seus pantalons texans. La resta de roba i la bossa de treball no hi eren al recinte. El recinte en qüestió semblava el típic loft de ciutat però amb una absoluta absència dels fetitxes propis dels seus banals propietaris. Només hi havia unes cadires, una cuina buida i unes grans finestres que l'hi deixaven veure amb plenitud la tètrica ciutat. En una de les cadires hi havia roba negra: pantalons, una jaqueta llarga i unes bambes. Es va treure les seves pertinences i es va enfundar en aquella roba de funeral, que no obstant s'integrava a la perfecció amb el desolador i mòrbid entorn. Va donar unes passes més

  • Desolació (III)

    Dorian - 30-01-2008 - 615 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Finalment, després d'hores d'esforç, de trencar la precària serra i de moments de desesperació o desídia va aconseguir obrir un forat suficientment gran a la porta per a poder passar el seu cos a ran de terra. Va sortir amb esforç i va fer-se un profund tall al braç que sagnava profusament. Va pensar en tornar a cercar quelcom per a fer-ne compressió però desistir empés per la pressió i la necessitat de sortir, de trobar un altre ésser de la seva especie. Calculava que ja portava a aquella estació isolada mes de dotze hores. Les escales eren estretes i la paret estava despullada veient-se els maons vermells. En mirar cap a dalt no va divisar mes llum que la que sorgia del forat de la porta provinent del recinte que acabava de deixar. Fins a on divisava només veia graons d'escala. Després de pujar tres graons va repensar-s'ho i va tornar a l'estació. Agafant la bossa del seu treball i buidant-la d'inutilitats la va omplir de xocolates i ampolles d'aigua de la màquina. També va conservar més

  • Desolació (II)

    Dorian - 26-01-2008 - 571 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    En Roger havia realitzar mes de la meitat del camí de retorn a l'estació. Com a mínim això es el que calculava ja que, l'absència d'elements identificadors del paisatge l'hi feien difícil aproximar cap distancia. En un moment la llanterna va començar a fer pampallugues per finalment expirar. La va deixar a terra i continuar el seu fatigós periple en la mes absoluta obscuritat. En un principi va sentir por i avançava lentament. En comprovar que cap monstre infantil romania entre la foscor va avançar amb pas mes decidit. Finalment va divisar a la llunyania la llum provinent de l'estació. Tenia molta sed. Primer va decidir satisfer aquesta necessitat natural per tornar a reflexionar sobre la seva increïble situació. Perdut. Isolat. Aquestes paraules començaven a formar-se en la seva ment però les va tractar de liquidar amb l'immediatesa de la seva carència d'aigua. Ja havia sortit de la foscor del túnel i es trobava sota la blanca llum dels florescents. El panorama no havia canviat. El se més

  • Desolació (I)

    Dorian - 25-01-2008 - 1006 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En Roger havia tingut un dia terrible a l'oficina. Els papers semblaven reproduir-se per efecte de quelcom sobrenatural i en enllestir uns apareixien uns altres. De camí cap a l'estació de Sants va comprar un menú al primer fast-food que va trobar (la qualitat no variava d'un a l'altre, aquesta era la virtut d'aquest tipus de tendes, havien creat una homogènia categoria de menjars insípids), caminant, va obrir la bossa i el seu estomac famèlic no va atendre a raons dietètiques i ho va engolir sense compassió. Ja es trobava esperant al seu tren i una son sobtada el va embolcallar. Va posar-se l'mp3 amb punk dels 80 per a no perdre el tren. Ja veia els dos ulls de llum que s'apropaven, mirar el rellotge i va sorprendre's per la poc usual puntualitat. El tren era estranyament buit per l'hora que era i va seure's estirant les cames al seient de davant. La veu de Rotten emprenia el God Save the Queen i en Roger creia que aquest era el veritable himne nacional dels britànics. Amb la digestió més

  • Les intimitats del senyor Cardona (VI, Desenllaç)

    Dorian - 25-01-2008 - 590 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un soroll lleu va fer-la despertar. No sabia quan de temps va restar dormida però el que era segur es que l'home que l'havia rescatat la nit anterior, en Julià (aquest era el seu nom segons recordava en intermitents imatges del passat recent) ja no hi era. Es trobava a les fosques, semblava que sobre una gran taula de fusta. El lleu soroll no provenia d'aquesta estança hi semblava originar-se en una habitació propera a la seva. La seva ment el va assimilar al soroll d'algú menjant, el soroll del metall contra el plat era evident. Els ulls van acostumar-se a l'absència de llum i va adonar-se, amb sorpresa i horror equivalent, que reconeixia el lloc on es trobava. Era la casa del seu tiet! El maleit infern de fusta i pedra, l'espantós objecte de la seva desgracia!. Potser tot havia estat un somni?. Peró no. Mirant-se els seus peus amb fang ressec, petits talls de córrer sense calçat per el bosc, el tros de camisa esgarrada per a fer de venatge al ferit... Si, tot semblava correspondre am més

  • Les intimitats del senyor Cardona (V)

    Dorian - 20-01-2008 - 580 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    El cotxe, un tot-terreny de color negre, va frenar amb distancia suficient per evitar endur-se a l'Alícia a les aigües de l'Estigi. El conductor, astorat per la visió d'una dona, en plena nit i sota la pluja, sense calçat ni roba adient i per aquella zona perduda, va dubtar durant uns segons si baixar a auxiliar-la o fugir i cercar l'ajut d'algú. Finalment va decidir baixar del cotxe, prèviament posant-se la caputxa de l'abrig per evitar l'aigua. "Es troba bé?". La dona semblava plorar i en un instant va caure de genolls a terra, agafant-se amb les mans el cap. El conductor va observar els voltants, cercant indicis d'un accident. La carretera i el bosc del voltant eren nets de tota sospita de col·lisió. Va acostar-se lentament fins a posar una temorosa ma al muscle de la víctima, repetint la mateixa pregunta. Ella va reaccionar dirigint una mirada desesperada i, amb el seu ajut, va incorporar-se. "Ha tingut un accident? On es el seu cotxe?". La resposta va arribar sobtadament amb mes més

  • Les intimitats del senyor Cardona (IV)

    Dorian - 19-01-2008 - 553 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Alícia corria amb dificultat, entrebancant-se aquí i allà per culpa de sots coberts d'aigua que no veia. El vent posseïa una força imponent i l'hi costava avançar. La pluja no remetia, al contrari, semblava prendre força amb la tenebrosa escena que estava visquen. Les llàgrimes de dolor i angoixa es mesclaven amb les gotes de pluja sobre el rostre d'ella. La llanterna que havia agafat de l'habitació l'hi era de poca utilitat. Quan ja havia aconseguit arribar a la barrera que donava pas a la propietat de la mansió i intentava deslligar la corda que la tancava va dirigir una rapida mirada al darrera. Les mans restaren immòbils, caigué la llanterna, el rostre de l'Alícia va quedar paralitzat de terror absolut. Podia divisar quelcom sorgint de les portes de la casa. No era en Pere. Un ésser de constitució i talla humana, embolcallat de blanques robes que rememoraven els antics vestits de nit que semblaven podrides, avançava amb pas lent i no coordinat, com si no veies el que hi havia al més

  • Les intimitats del senyor Cardona (III)

    Dorian - 18-01-2008 - 554 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Alícia va obrir lentament els ulls. Es trobava al seient del cotxe però ja no estava encerclada per els braços del seu marit. Ja era nit fosca i continuava plovent, en aquest moment amb mes intensitat. Mirava l'hostil bosc i la mes hostil casa, objecte de la seva profunda aversió. Va adonar-se que de la mansió provenia una tènue llum. L'indecisió va prendre possessió de la seva ment: esperar al seu marit o aventurar-se a aquell monstre de fusta i pedra. Finalment va aconseguir reunir la força necessària i d'una carrera ja es trobava al hall de la casa. Va cridar tímidament al seu marit i, precedit per la llum d'una llanterna va apareixer d'una de les portes del pis d'adalt. "Sento haver-te deixat però vaig creure mes adequat que descansessis una estona". Es van fondre en un abraç en mig de les escales. Ell la va informar que, després del seu xiscle el mòbil va caure al fang i havia quedat inservible. Ja que ella mai portava mòbil (cadena d'esclaus els definia), s'havia decidit per en més

  • Les intimitats del senyor Cardona (II)

    Dorian - 17-01-2008 - 704 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Per entre les fulles dels arbres s'erigia aquell monòlit de pedra i fusta, en Pere conduïa per el camí que es dirigia cap a la casa heretada i l'Alícia va tenir una petita tremolor en veure l'objecte de les seves angoixes, erigit imponent entre la natura que semblava defugir la construcció. El dia era encapotat i una fina pluja vessava del cel intermitentment, donant a la imatge un aspecte encara mes fantàstic i sinistre. Van ser informats de que una persona enviada per l'advocat encarregat de l'herència els esperaria a la porta de la casa i els faria entrega de les claus. Quan el cotxe enfilava les immenses portes dobles van veure que un home, un pagès de cabells cans els esperava amb un gos llaurador al costat. L'Alícia va sortir primera del cotxe i va dirigir-se amb un somriure afable al senyor. L'home la va rebre amb certa fredor i el gos va emetre un lleu grunyit que va ser immediatament calmat per la ma del seu amo. Les claus van ser rebudes i l'home va entendre que el seu compro més

  • Les intimitats del senyor Cardona (I)

    Dorian - 14-01-2008 - 973 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Alícia Cardona havia rebut una noticia que trencava l'anodinitat de la setmana. Segons l'informava una carta formal escrita per un advocat, que ara mateix llegia, havia rebut per herència d'un tiet llunya una casa a la comarca d'Osona. Recordava vagament aquest tiet seu. Era un excèntric. També recordava diverses visites amb els seus pares a aquella casa d'estil barroc enmig del no-res, rodejada per una immensa proporció de bosc propietat del mateix parent que ara l'hi cedia. Recordava haver jugat per aquells boscos, l'actitud isolada del seu tiet, que segons sabia vivia recluit en la mansió rodejat de records del seus ascendents nobles. Particularment, tenia viva en la memòria una situació concreta: havent estat deixada sola per els seus pares a la casa en qüestió, va començar a inspeccionar-la amb curiositat infantil. més

  • L'estrany

    Dorian - 13-01-2008 - 1141 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El record del teu passat s'estén davant teu com doloroses i punxants imatges de dolor, agonia i desesperació. Ets a un recinte tancat, poc il·luminat, de decoració barroca i sobrecarregada. T'adonés de que et trobes estes a un petit llit, brut de taques d'origen indeterminat, potser sang, la teva pròpia sang. Et trobes nu però la teva vista flaqueja per moments i no arribes a divisar el teu cos per comprovar el seu estat. L'ansietat i la teva respiració compulsiva, la vista borrosa, no t'impedeix aixecar-te i divisar certes formes indefinides, vials o material medic d'utilitats inversemblants, abans de desmaiar-te al terra del recinte. més

  • Santa Maria d'Iquique

    Dorian - 11-01-2008 - 477 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    1 de Desembre de 1907, Concepción, Chile En Guzmán es dirigeix sota una fina pluja a la "pulpería" de l'explotació minera on treballa i viu. En ella els treballadors poden intercanviar els txecs rebuts com a salari per béns de consum. M'entre avença per un precari carrer empedrat i fangós es creua amb dos companys que discuteixen sobre la mísera paga rebuda a canvi del seu suor i la seva vida mal arraserada sota un sostre i unes parets precàries on les seves famílies es veuen calades fins al moll de l'ós per el fred. Espolsa un lleu sospir m'entre obre la porta i entra a la petita tenda, plena de gent, saludat per l'olor a suor i estancament. M'entre fa cua se l'hi apropa un company, en Miguel, "El Valiente" l'hi deien. Estava ficat en política, en Guzmán no sabia res de política però si sabia que des de feia dos anys els txecs eren cada vegada menys valuosos i que el seu fill tenia febre i el metge que visitava setmanalment els treballadors no havia aparegut aquella setmana. En Migue més

  • L'últim dia de Willi Schmidt

    Dorian - 05-01-2008 - 722 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Willi es troba endinsat en el Parsifal de Wagner delectant a les poques il·lustres orelles que l'escolten al piano. Ha aconseguit que alguns comensals, aquells que aprecien mes l'oïda i l'art que l'estomac i el menjar, s'aturin en el seu endrapar i el mirin. Dues mirades d'entre totes l'hi fan mal, les nota com el soldat amenaçat per foc de l'enemic. Provenen de la millor taula, una taula per a quatre persones ocupada per dos, dos oficials de les Schutzstaffeln. Les seves insígnies amb la calavera llueixen com posseïdes per el foc de l'Infern. Un lleu somriure als rostres dels dos homes confirma que donen el vist i plau a l'interpretació. Willi escomet les últimes notes i s'escolta silenci. Els dos homes de gris aplaudeixen i la resta de comensals els segueixen. Willi els respon amb un somriure i una deferència amb el cap. S'aixeca i, en el seu camí cap al bar per recompondre's es interromput per el maitre. "Señor Schmidt, aquells dos oficials hem preguem que s'apropi per a que puguin més

  • El teorema del gos

    Dorian - 03-01-2008 - 744 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'estupidesa d'una societat donada es pot analitzar per el comportament de l'ésser humà respecte l'ésser gos o can, i la fauna en general. Divisem una senyora amb un fidel can, passejant-lo, no obstant, ràpidament ens adonem de certs elements completament aliens a la mera domesticació: l'animal porta un "jersei" vermell, la corda i la corretja son probablement mes cares que la roba que alguns pares han de comprar als seus fills i, per últim, veiem com la senyora entra a un recinte que es complau d'anunciar-se com a "perruqueria canina". més

  • Temps difícils

    Dorian - 02-01-2008 - 552 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Oscar te dotze anys. Ha canviat en dues ocasions de col·legi perquè es un accessori mòbil del treball del seu pare (la família sencera ho és, es a dir, mare, Oscar i la germana d'aquest, un bufó àngel de set anys de nom Helena). Evidentment, sense aquest treball la família no seria, senzillament, res, així que no hi ha lloc a la queixa o el compadiment i s'ha assumit el paper de circ ambulant (sense tanta xerinola com al circ, segons l'Oscar). Avui es el primer dia al nou col·legi. L'Oscar es retingut per la tutora a la porta de la seva nova classe. Finalment, quan el professor de matemàtiques, un curiós personatge gras i amb olleres negres, els informa de la bona nova, la tutora i l'Oscar fan la seva aparició estel·lar. més

  • Un dissabte qualsevol

    Dorian - 27-12-2007 - 620 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La llum del sol traspassa les persianes de l'habitació d'en Josep conformant una munió de puntets lluminosos sobre el seu cobrellit. Un d'ells encertar de ple a l'ull del dorment i lentament l'arrenca de l'inconsciencia del somni. Encara al llit dirigeix una mirada mandrosa al rellotge. Un 10:03 de color verd florescent sobre fons negre l'informen. "Merda, havia quedat amb el Manel a dos quarts d'once". Tot estirant-se es desfà de l'abraç del llit i es posa les sabatilles. Un cop fet el protocol·lari pas matinal per el bany, dutxa inclosa, es preparar un cafè i mira el rellotge ciclopeic de la cuina. 10:25. M'entre deixa el cafè agafa el telefon i marca un número. "Escolta Manel...si ho sé...m'he aixecat fa poc així que hem tindràs que esperar al camí de sempre...si...abans del pont...vinga nano...fins ara...". Fet l'esmorzar tornar a la seva habitació i lleva les persianes tot obrint la finestra i saludant el fred d'hivern. El cel es blau. Avui farà un dia esplèndid. més

  • B737, o les Parques del Destí

    Dorian - 15-12-2007 - 653 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Avui es un dia corrent. Anodí en la seva anodinitat. El carrer comença a omplir-se d'individus a les set del matí. Llums de cotxes com eixams d'insectes fluorescents passegen entre carrers fatigats. Seguim a un d'ells. Un utilitari comú, comú com el seu propietari, en Bernat. Es dirigeix a la seva feina a la metròpoli via autopista col·lapsada. Avui, no obstant, el col·lapse es de proporcions dantesques. No s'avença i ni tan sols ha arribat a l'entrada de l'A-7. "Fantàstic", pensa el Bernat, "M'impedeixen arribar a la feina...quina bona gent aquests d'infraestructures i mobilitat...". Tot pensant agafa el mòbil (cosa prohibida, però s'arriscarà ja que dubta que qualsevol policia pugui apropar-se a reprovar-lo entre aquell munt de ferro inamovible) "Hola Miquel... mira, et truco des del cotxe...si, encertes, això esta impossible, arribaré quan pugui...fins després." més

  • Hugo Chávez, o Llucifer

    Dorian - 09-12-2007 - 629 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Abans de començar m'agradaria confessar-me pro-chavista. No s'ofengui si es un demòcrata convençut, honrat defensor de la Llibertat, i prossegueixi la lectura siusplau. Es extremadament senzill criticar des de l'opulència occidental (opulència classista) al senyor Chávez. Si ens deixem emportar per les opinions dels mitjans hegemònics, que en teoria representen les opinions majoritàries de la ciutadania, o com a mínim s'atribueixen aquesta opinió amb total alegria, Chávez es la reencarnació de Satanás. Tots els diaris de tots els signes de parcialitats critiquen lliurement a l'home en qüestió, però aquesta crítica "racional, intel·ligent i constructiva" sembla esvair-se en arribar a la nostra pròpia comparsa de senyors representants. El fenónem Chávez s'ha d'examinar des de la perspectiva llatinoamericana, de tradició populista (populisme que aquí s'empra sense vergonya, no considerant-se populisme ja que els seus actors no vesteixen de vermell ni utilitzen histrionismes ), i contex més

  • Ave, Caesar imperator, morituri te salutant

    Dorian - 05-12-2007 - 584 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    2007, Irak En Mike es troba entre la multitud reunida fora dels barracons. Un gran desplegament de forces de la policia militar encercla l'atri des d'on el Secretari de Defensa, amb cara somrient i segut al costat del sergent, deu parlar dels detalls del viatge amb aquest. "El menjar era fred..." o "A Washington estan contents amb el seu treball aquí", qualsevol intranscendencia de l'estil. El rostre del sergent era del tot diferent. Després de tres mesos a Irak el seu rostre havia perdut la vitalitat dels dies de West Point. Els KIA ( Killed In Action, morts en acció) eren gravats a cadascuna de les seves arrugues facials. El somriure amb el que condescendia amb el seu amic de Washington era ben forçat, tant que semblava que algú invisible subjectes els seus queixos... més

  • L'Infern (II)

    Dorian - 04-12-2007 - 775 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ets a un paratge inhòspit i dessolat, enfront d'unes escales que descendeixen cap a una foscor material, substancial...bafarades d'olors surten del sot on et disposes a introduirte amb passes indecises. Comences el descens fins arribar al que sembla la fi de les escales i trepitjar terreny pla. Perceps moviments al teu voltant, entre la foscor. més

  • Nyarlathotep

    Dorian - 29-11-2007 - 681 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Oriol es va llicenciar fa tres anys en psicologia. Després del primer any d'adaptació al mercat laboral dels llicenciats (es a dir, després de la seva caiguda al buit) va tenir l'immensa sort de conèixer, per vies inversemblants, al director d'un sanatori mental de recent creació que cercava professionals joves i disposats a implicar-se en el nou projecte. El currículum de l'Oriol era impecable i, d'altra banda, va realitzar una tesis sobre malalties mentals poc conegudes. De fet, va ser aquesta última dada la que va determinar la seva elecció d'entre els altres candidats, igualment preparats (un d'ells als EEUU). Recordava l'estrany èmfasis que va posar el director, des de la seva gran taula a la seva ostentosa oficina, per els trastorns de "poca transcendència social". més

  • La veu de la follia

    Dorian - 22-11-2007 - 661 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Joana duu una vida estereotípica. Ha tingut parelles mes o menys remarcables, amics mes o menys confiables i una família que l'hi serveix de refugi, consell, model i estimació. Ja ronda els trenta, esta ben posicionada laboralment, sense pretensions inaccessibles i amb un futur plàcid però no anodí. Fins un dia de Febrer... més

  • La venjança del mariner (de l'original The Mariner's Revenge Song)

    Dorian - 20-11-2007 - 632 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "Som dos mariners...tancats aquí en aquesta estranya cel·la formada per l'estomac d'una balena gegant. La nostra presó es composa de costelles, dents i carn. Quin infortuni!... Potser no t'hen recordés de mi, jo era el tercer de tres fills quan tu eres un noiet de divuit. Jo et recordo i et relataré com les nostres histories s'entrecreuen. Passaves el temps jugant timbes, de bar en bar, tractant amb expertes dames de la nit. En aquells dies vas conèixer a la mare, va quedar frapada pel teu encant... més

  • L'historia del vell Turguenev

    Dorian - 16-11-2007 - 576 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Hi havia una casa al poble de Kolia que ressaltava especialment. Es trobava situada damunt d'una petita muntanya en el que es considerarien les afores de la ciutat, des d'on controlava la resta del poble. A l'hivern, amb les neus, la peculiar caseta sofria un estrany fenomen: la neu semblava fugir d'ella. més

  • De desafeccions i altres eufemismes

    Dorian - 12-11-2007 - 628 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El senyor Montilla ( el president d'algú segons tinc entès) ha estat últimament vitorejat per els mitjans d'opinió hegemònics a aquestes contrades. La raó d'aquests afamats afalacs es una mísera frase component d'un discurs de tretze pagines on el senyor en qüestió afirma que el poble (poble davant del qual no es digna a parlar, ja que la seva audiència directa en aquell moment eren il·lustres empresaris, que no nego que siguin poble...però no tant poble [ per a mi, no per a les classes polítiques] com el pastisser del barri...) pateix de desafecció respecte a les classes polítiques i que aquestes han de tractar de cercar l'empatia amb els seus governats. més

  • Vladimir Ulianov i el gos

    Dorian - 11-11-2007 - 585 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    1917, Rússia, Moscou Lenin s'aixeca del seu escó a la Duma. "Maleit Kerenski!" pensa m'entres avança entre passadissos atapeïts de burgesia liberal, tots ells engalanats amb hipòcrites somriures que no amaguen la tensió dels moments, fins a divisar el seu guardaespatlles que amb un lleu gest entén que avui passejara una estona pels gèlids carrers de la capital. més

  • L'Infern (I)

    Dorian - 09-11-2007 - 582 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'Infern es quelcom real. Ens envolta a diari. Jo l'he contemplat i la meva anima ha quedat esgarrifada. L'Infern es a una oficina d'hisenda: els mateixos cartells anuncien amb les mateixes anodines paraules la mateixa cantarella eterna de contribuents i recaptadors... més

  • Absències

    Dorian - 09-11-2007 - 588 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Molt prolífic sentiment el de l'absència. Font d'inspiració de tot tipus d'individus: des de famèlics lletristes, esclaus de figures del pop, fins a profundament afectats cantautors; des de publicistes mercenaris dels sentiments que apel·len al cor per la compra d'un cotxe absolutament necessari, absència del qual deuria provocar el suïcidi del consumidor, fins excelsos poetes plens d'admirables reflexions i mes admirables frustracions... més

  • La consciencia d'Occident

    Dorian - 09-11-2007 - 534 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La quotidianitat es plena d'abstraccions. El capitalisme, l'economia de mercat, el treball en si mateix... son abstraccions normalitzades i acceptades tal com en una comunitat rural s'accepten determinades costums que potser per un forani semblarien estúpides o fútils. Vull parlar d'aquell lloc (enteneu-me, no físic) on es dipositen totes aquelles abstraccions: la Consciencia d'Occident. Es possible que aquesta sigui determinada per les consciencies individuals de tots els occidentals, que alhora queden supeditades a multitud de factors...superestructura i estructura marxista a banda. Llavors ens trobem amb aquesta "cosa" palpitant, aquesta gegantina consciencia producte de segles, erigida sota milers de milions de vides, transfigurada per infinits conflictes...Se sent culpable? Es creu absolutament innocent? Te, de fet, nocions de culpabilitat e innocència? O resta perpètuament altiva front la resta? Potser es creu l'única consciencia possible? Recorda altres temps? Recorda? Escolta? més

  • Vladimir Ulianov i el gos

    Dorian - 09-11-2007 - 603 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Lenin s'aixeca del seu escó a la Duma. pensa m'entres avança entre passadissos atapeïts de burgesia liberal, tots ells engalanats amb hipòcrites somriures que no amaguen la tensió dels moments, fins a divisar el seu guardaespatlles que amb un lleu gest entén que avui passejara una estona pels gèlids carrers de la capital. més

  • Et parlo a tu

    Dorian - 05-11-2007 - 620 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et parlo a tu terra estimada. Horitzons dentats de muntanyes reials embafades de la seva pròpia majestuositat. A vosaltres, místics boscos homogenis emergents de catifes de fulles caigudes...quietud aparent i vida amagada. Peró no et parlo a tu ciutat burgesa, no et parlo a tu capital de l'imperi, ni a vosaltres petits clons de la metròpoli: hem feu mal a la vista, talleu el fluir de bellesa que m'enamora, talleu la terra amb la vostre obscena i grotesca decadència, sense pietat. ¿Catalunya?. No, no l'hi parlo a Catalunya, Catalunya es a l'imaginari de xarlatans fariseistes que no m'estimo. Et parlo a tu... més

  • Piràmides i faraons

    Dorian - 03-11-2007 - 745 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mirtham s'aixeca amb el soroll infernal de les trompetes. Els crits del capatàs ressonen fora de la precària tenda dels esclaus com si fossin alarits del mateix Semerketh que reclama les seves ànimes. Ràpidament, l'amalgama d'homes estesos al voltant de Mirtham desperta i es prepara per visitar l'Infern. La mateixa tensa monotonia de sempre: carregament dels blocs fins a la base de la piràmide, un infinit recorregut de dues direccions, blocs i piràmide, blocs i piràmide...tot això amenitzat per els crits del capatàs i la refulgent mirada de Ra que feia caure a aquells amb mes debilitat física...fins a deixar l'apreciat tros de pedra als altres companys, que s'encarregarien d'elevar-los a un pla superior mitjançant les rampes...evidentment el procés comportava la mort de molts germans de fatigues. No obstant, Mirtham es considerava afortunat, coneix com estalviar esforços, economitzar aigua i posicionar-se en els millors llocs per moure els blocs de pedra...els companys de les rampes es més

  • La Tercera Guerra Mundial

    Dorian - 01-11-2007 - 613 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Avui desitjo desaparèixer arrasat i engolit per la guerra. Sumir-me a una llaçada i esvair-me entre les seves calmades aigües sense mes commoció que les lleus bombolles del meu expirar. Ser endut per l'espessa boira de l'oblit absolut. Arrencar-me, com una insignificant hortalissa, de la terra que hem dona vida. Despullar-me del dolor punxant que tenalla cada instant. Ésser oblidat, ésser efectivament rés. Tornar l'espatlla al tortuós e incert camí de la vida i allunyar-me'n amb un somriure als llavis. Abraçar amb amor el buit existencial... més

  • Copròfag

    Dorian - 29-10-2007 - 764 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En Marc s'aixeca a les set del matí, ha d'agafar el tren de les vuit i s'ha de preparar l'esmorzar (si es que te el privilegi d'esmorzar)...abans acostumava a veure els informatius, creia que era necessari veure els informatius, conèixer el que passa al mon. Fa tres anys que no veu la televisió. No entén com la resta de classes mitges i proletaris poden aixecar-se a aquelles hores i ser capaces d'empassar-se aquell espectacle obscè, aquell continuum infinit de problemes, frívols i tractats amb una complerta manca d'escrúpols i objectivitat. més

  • Bellesa i carta d'amor

    Dorian - 27-10-2007 - 968 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hem vas fascinar des del primer cop que els meus ulls es posaren en tu. No hem malentenguis, hem vaig enamorar de tu temps després, el primer cop que sofrir la meva anima fou aquella absoluta fascinació...per la teva bellesa. més

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139062 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest