Pyramus XII (4)

Un relat de: Dorian



Una gran porta de metall. Es poden veure les manovelles connectades a un sistema electrònic que s’activen, donada l’ordre. A dalt, una llum vermella, ara apagada, s’encén per indicar l’obertura. Només una petita finestra amb forma de rombe deixa veure, a l’altra banda, l’espai. Fred en la seva immobilitat de gegant pigat. Ja fa un temps que m’aturo al davant d’aquesta porta i la contemplo per hores seguides. Fins i tot he arribat a dormir-me al terra, arraulit. En grans lletres vermelles, ho veig en somnis:


“PRESSURIZE CONTAINER. DO NOT OPEN WITHOUT FOLLOWING THE SECURITY MEASURES.

DANGER OF DEATH.”


Aquelles veus semblen haver desaparegut des de fa un temps. Exactament des del moment en que vaig adquirir la malaltissa costum d’aturar-me davant d’aquesta porta. La porta 17. Podria haver elegit qualsevol altre del munt que hi ha a la nau. Va ser d’alguna manera quelcom involuntari. Quiet aquí, confrontat amb el silenci trencat per el soroll del metall contraient-se, del distant soroll de la maquinaria i del sistema d’oxigenació, contemplo la petita obertura amb estranya fascinació. Com esperant veure quelcom. Des de fa exactament dues setmanes la nau ha sortit de l’espai explorat. Per tant, qualsevol missatge que tracti d’enviar a la terra ja no arribarà, esvaint-se, defallint, en ones de radio dissoltes. La nau també emet constantment el que es coneix com a ones “omnidireccionals”, a tots els espais propers, entenent per propers milers de kilòmetres. Per tant, aquesta és la meva única esperança. Que una nau o un robot d’exploració enviat a mapejar l’espai no explorat detecti el missatge de socors. Això o que es decideixi enviar una missió de rescat. No tinc gaire esperança en aquesta darrera opció per diverses raons: el cost de la mateixa seria immens, fins i tot si estem parlant de milers de vides, o el que a la Terra creuen ser milers de vides. La nostra nau era un dels últims projectes de l’ Agencia Espacial Internacional. De fet, probablement l’últim a gran escala. Ningú ens rescataria, i menys si coneguessin que només hi ha un únic individu. L’AEI va adquirir estatus internacional i força pressupostaria després de la dissolució de les principals Agencies nacionals, la NASA, la ROCOSMOS, la CNSA, la ESA, la JAXA i la ISRO, com un últim esforç pressupostari global. Amb la condemna d’aquesta nau segueix la condemna de la Humanitat.

I tot el que em queda es contemplar aquesta petita finestra. I fantasiejar com m’aixeco i premo el botó. Com s’activa l’alarma i la llum vermella. I finalment, com el buit m’engoleix. Com esdevinc un satèl•lit insignificant, pols del pols.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

102 Comentaris

125081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest