Sobre les Nacions Unides: comentaris rancuniosos d'un esser frustrat i mediocre (i sense autoestima)

Un relat de: Dorian

Deixeu-me parlar de les Nacions Unides. Aquesta insigne organització, filla de l'inútil Societat de Nacions i que té en els seus gens la mateixa mediocritat que la mare. (El pare, Woodrow Wilson, només era un senyor alienat mentalment, idealista que, per circumstàncies de la vida, va presidir els Estats Units). L'absència d'un Govern mundial, últim somni de Kant, pren forma en aquesta cosa estranya que apareix amb regularitat (com el defecar) a la premsa cada cop que, arreu, uns senyors maten a uns altres per raons X o alguna desgracia ocorre. Com un massiu Pepito grillo. Per suposat, Nacions Unides, o NNUU, o United Nations, o Nations Unie o UN, no només es dedica a… com ho diríem, la mediació en conflictes internacionals. No! Nacions Unides ajuda al pobre i desemparat, regula l'aviació internacional, les comunicacions mundials, la pesca, els serveis postals, la cultura, etc. a través d'una extensa gama d'agències i programes, entre d'altres, el PNUD, la OMS, el BM, l'FMI, la ILO, la FAO, la UNESCO, la ICAO, la UPU, la ITU, la WMO, la IFAD, la UNIDO, la ben coneguda per Colin Powell IAEA, i la estimada per comunistes d'arreu, OMC, com oblidar-se de l'UNPF, etc. Es a dir, en l'intent de crear la pau perpetua kantiana, trobant-nos front la crua realitat de la juxtaposició d'Estats, de l'anarquia de Morgenthau, del peix gran peix petit, del realisme de postguerra freda, en definitiva, de l'immensa merda que composa el que s'ha vingut definint des de cert temps com a "Societat Internacional", la decisió preclara fora crear aquesta extensa gama de bonics anagrames (UNESCO- CUCONES, com: mira quines sabates mes "CUCONES" diu la pija a la seva amiga) amb el seu corresponent sèquit de funcionaris.

De què va morir la mare? De dues afeccions: la primera, 1931, la guerra de Manxúria, Japó entra en una de les seves periòdiques follies imperials, l'Anschluss nipó, la Xina convulsa demana emparament a la Societat i aquesta, en la seva magna inutilitat (i l'absència d'Estats Units com a membre, paradoxalment) no fa gaire, o fa el que actualment realitza el nostre guapíssim gerro també anomenat Ministra de Asuntos Exteriores, declara que "lamenta" que "demana explicacions" i es torna a fer un cafè a la Castellana, manicura a les 12:00, Consell de Ministres a i mitja. La segona malaltia, aquest cop mortal, la va contreure a 1934, coneguda com a "cas Etiòpia": la Itàlia feixista decideix retornar als temps de la Roma Imperial i envair Àfrica. L'Europa de l'estultícia intel·lectual i moral (crec sincerament que no hem canviat gaire) s'ho mira com una concessió als -ismes que apaivagarà l'Alemanya nazi. La Societat aplica sancions econòmiques lleus, aixeca el dit i diu a Mussolini "això no es fa, caca" però després calla davant la violència del fill, calla tothom, apliquen la doctrina Chamberlain, la de que es pot parlar amb gossos rabiosos en forma d'home. La mort de la Societat de Nacions es produeix en el part d'un fill deforme, la Segona Guerra Mundial. Des de 1935 fins al 39, nou Estat Membres es retiren de la institució. Las rates abandonen el vaixell. Curiosament només es sanciona amb l'expulsió a la URSS, que va envair Finlàndia, un biaix certament curiós tenint en compte que va ser gracies a sang russa a la que es va guanyar la Guerra.

Qualsevol pot trobar molts exemples de trencament amb els principis de la Carta de Nacions Unides: 1. Igualtat sobirana, invasió d'Irak; 2. Bona fide, qui es creu que existeix la bona fe al camp internacional?; 3. No-ús de la força o amenaça d'ús de la força, realment necessito donar-te un exemple? ; 4. Suport a l'obligatorietat de les decisions de Nacions Unides, el constant "pasarse por el forro" de la MINURSO al Sàhara; 5. La no-intervenció en els assumptes interns d'altres països, les reticències a que Iran disposi d'energia nuclear.

Les Nacions Unides és un Govern, sense Parlament i oligàrquic. L'Assemblea General te la mateixa importància que un xiclet a les Rambles de Barcelona. Potser un xiclet de la grandària d'un elefant, com si fos una obra d'artista modern, però un xiclet a fi de comptes. El Consell de Seguretat fora concebut com el paladí de la pau, el mitjancer en les disputes i el poder executiu. La realitat és obvia per a qualsevol: si cinc membres permanents tenen dret a vet res es farà sense el consentiment d'aquets cinc, al contrari, tot és farà que aquets cinc vulguin. És com una gran empresa on només decideixen els accionistes majoritaris. Una altre cosa que ens pot parlar sobre aquesta institució és la vella dita de "qui paga, mana": el pressupost de Nacions Unides s'aprova per majoria de 2/3 en l'Assemblea General per períodes de dos anys. El principal contribuïdor en termes històrics ha estat Estats Units. Paradoxalment, Estats Units també es el major deutor al pressupost de Nacions Unides. El pretext nord-americà es la preponderància dels països del Tercer Mon en el sistema d'aprovació del pressupost (recordem, passa per l'Assemblea on no existeixen privilegis entre països com al Consell). La conseqüència de la falta de finançament es l'entrada de capital privat. Tothom pot preveure les conseqüències d'això en una institució pública de caire internacional. Tot i que les NU defensen l'igualtat en un pla discursiu, la pura, nua desigualtat entre Estats l'afecta fins al cor: els Estats Units tenen una delegació de 150 membres, altres països, dos o tres. Això es exactament el mateix que ocorre en una democràcia representativa: no importa que el teu vot sigui igual al dels altres, que regeixi la voluntat de la majoria, que s'apliqui l'un vot una persona... La desigualtat real, material, descarnada, contradiu constant i perpètuament tots els principis democràtics del liberalisme. Més en el cas d'Estats. D'altra banda, en les Nacions Unides ni tant sols s'aplica el principi majoritari: el principal cos, el Consell de Seguretat, es regeix per l'unanimitat dels cinc membres permanents. Al final, tot el que es fa es el que convé als interessos nacionals dels cinc grans, sense gaire sorpresa, alguns exemples:

-Xina veta l'UNPREDEP, missió de pau destinada a Macedònia, per què Macedònia reconeix a Taiwan
-Les negociacions sobre Kosovo al Consell respecte a d'imposició de sancions a Sèrbia son bloquejades per Xina i Rússia. L'OTAN acaba actuant per el seu compte sota auspicis de l'Administració Clinton
-En 2001, Estats Units veta l'enviament d'observadors a Orient Mitja
-El mateix any, Estats Units veta el comminament a Israel de retirar-se de territoris palestins
-En 2002, Estats Units impedeix la missió de pau a Bòsnia
-En 2003, Estats Units impedeix la condemna del mur de Palestina
Etc.

Les decisions de Nacions Unides tindran importància en tant en quant coincideixin amb els interessos nacionals de les potencies. Tant simple com això. Tot això no implica que la branca de les Nacions Unides destinada a l'ajuda al desenvolupament sigui menyspreable (UNICEF, WFP, UNFPA, UNDP), però ni molt menys serà definitiva per eradicar les eternes dificultats del món fora de l'Occident desenvolupat.
Hi ha coses més subtils. Com tota organització humana hi ha ampli espai per al nepotisme, la corrupció i la "sana" ambició. L'actual Secretari General, el curiós (per dir alguna cosa) Ban Ki Moon, va atorgar al seu fillastre, Siddarth Chatterjee, una suculenta posició a l'Oficina de Projectes en Serveis (que em mori si sé que vol dir i que collons fan) a Copenhaguen, nova destinació després de formar part de la missió a Irak de Nacions Unides. Curiosament Irak també va donar feina al fill de Kofi Annan, entranyable individu sense parangó moral que era erigit per els informatius diaris com a exemple a seguir: doncs resulta que l'empresa Cotecna, de la que formava part Kojo Annan, va aconseguir un contracte per valor de 4,8 milions de dòlars en el marc del programa "Petroli per Menjar".

Per cert i per acabar. Nacions Unides dona treball a 70.000 persones. No pots entrar a Nacions Unides si ets major de 32 anys. Segueix provant amb la loteria.






Comentaris

  • muneer[Ofensiu]
    muneerahmed | 05-04-2020

    I really enjoy simply reading all of your weblogs. Simply wanted to inform you that you have people like me who appreciate your work. Definitely a great post. Hats off to you! The information that you have provided is very helpful. buy neopets items

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

102 Comentaris

125083 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest