Barcelona, t'odio (profundament)

Un relat de: Dorian

Barcelona és un lloc adorable. Adorable si ets un extraterrestre que creix només en llocs humits i sota-terra amb perill de mort constant per crescudes de rius de lava subterranis. De fet no és tant horrible. Una mica com "Paris sans les françaises". Barcelona sense barcelonins ha de ser maca. Poder entrar al MNAC sense ser aixafat per una de les periòdiques estampides de turistes i gaudir d'un quadre sense por a xocar amb el cos d'un altre individu. Crec que haurien de donar reflectants a tots els museus de Barcelona, per així evitar xocs desagradables entre desconeguts, ja sian turistes o pedants que es creuen l'hòstia, o snobs, o... imbècils anti-socials. De fet haurien de donar reflectants a tota la ciutat. Seria bonic de veure des del Google Maps. Una altre cosa merveilleuse de Barcelona es passejar per els seus carrers absolutament idíl·lics, fins a tal punt agradables als sentits que gairebé recorden l'ascens al Cel de Dante a la Divina Comèdia. Gens abarrotats, gens bruts, gens desagradables. El gaudi de gaudir d'una passejada per les Rambles, aquets extraordinari bulevard, aquesta 5th Aveneu nostra, monument a la... monument sens dubte. Constitueix una experiència d'un altre món, passejar amb calma, sense por (en absolut) de ser robat, enpés de forma grollera, fins i tot, i amb sort, rebre un bon insult. "Va te faire cuire un ouef!!" Graciés, amable turista francès. Com és el francès... idioma sensual i perfecte. Segur que m'haurà dit una cosa maca aquest amable pensionista del país veí que em mirava amb ulls injectats en sang. I és que Barcelona, en la seva grandeur, greatness, transforma a la gent. Els peregrins d'arreu es tornen màgicament en cívics individus comparables al millor prohom de la Grècia clàssica. Jo gairebé aturo a un japonès que feia fotos a aquelles horribles escales de Plaça Catalunya (si, hi son, entre els coloms i els sense sostre, monument a Macià) doncs, com deia, em vaig haver de refrenar per no parar a l'amable nipó i parlar amb ell de Les Metamorfosis d'Ovidi, ja que era convençut de que el nipó, en trepitjar la nostra insigne Metròpoli, s'havia empeltat ipso facto d'un civisme, d'una cultura, d'unes maneres... Hi ha moltes Barcelones. Tantes com grans de sorra així que no es prengui aquest escrit com tota la platja. Per la meva part, Barcelona, biggest city in the world, biggest dump fallen out of the ass of a donkey the size of Gargantua, com deia (l'emoció de pensar en aquesta la nostra Babel em fa parlar en llengües estranyes), Barcelona té racons inoblidables, especialment a les nits, quan el jovent surt en actitud modèlica a parlar sobre Habermas prenent un refresc. Un d'aquets racons és aquest gran lavabo, aquest immens urinari, aquets dodottis de pedra: el Carrer Marina. Lloc de reunió del jovent intel·lectual, que em recorda en tot al Cercle de Viena. He de confessar a l'estimat lector que jo també he participat en la micció massiva, en el tsunami d'excrescències col·lectiu, però he de reconèixer i dir en la meva defensa amb honestedat que sempre he tractat de fer-ho contra la roda d'un cotxe, cobrint d'oprobi al propietari particular, cosa que preferia, que a Barcelona com a col·lectivitat, espai profundament estimat. Abans em bec el meu pixum que embrutar-te. Barcelona, posa't maca. Realment? Necessitaries a la Gestapo en època àlgida per aconseguir-ho. Qui es va inventar aquesta campanya? El germà bastard dels Teletubbies, que romania encadenat al soterrani? Barcelona, sospir del meu cor.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

102 Comentaris

124891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest