Pyramus XII (3)

Un relat de: Dorian



És el 8 de Maig. El meu aniversari. No hi ha rés semblant a la joia al meu pit, només indiferència, apatia i tristesa. He estat tant de temps aquí. Tots els mesos passats: nits de silencis mesclats amb el soroll del metall i les màquines, dels ordinadors, de la meva veu rutinària enviant missatges al buit, de les meves passes, de les fredes llums dels sostres... Els primers mesos ja em vaig adonar de que em trobava irremissiblement abandonat en aquesta immensitat de ferro, en aquesta presó Gulliveriana a la deriva. La humanitat per a mi es redueix al meu rostre en els vidres, que tracto d’evitar amb un terror aferrissat. Després de la derrota de les meves esperances em vaig imposar una disciplina de ferro: m’aixecava, feia esport al gimnàs del personal i cada dia em dedicava a fer una revisió per parts de la nau. Trigava mesos en acabar de revisar la nau complerta. Arreglava alguna fuita de combustible, d’oxigen, algun funcionament erroni, i a les nits, si es que així es pot dir en aquesta eterna nit espacial, enviava missatges a la terra, al final, no abandonant l’esperança del tot. Des de fa uns dies... I ja ho sé impossible lector, soc conscient de la improbabilitat del que dic. Des de fa uns dies escolto a algú. És en moments puntuals, sobretot quan faig tasques de manteniment: les zones de la nau destinades per al personal es troben convenientment aïllades del soroll de la colossal maquinaria. Només els teus pensaments i tu. Però, quan estic revisant el reactor, o el sistema d’oxigen o el purificador d’aigua... Llavors, entre els crits artificials dels engranatges, dels fluids, escolto una veu. El primer dia em vaig aturar en sec mirant a banda i banda, per tot seguit començar a cridar com un boig, cercant la veu. Em deia “Potser hi ha un altre Crusoe amb mi, que, per l’immensitat de la nau, no ha pogut trobar-me.” Òbviament, trobava l’explicació fluixa tenint en compte que tota la nau estava comunicada però no abandonava la possibilitat. Després de voltar i voltar, cridar, suar, parlar per els comunicadors, vaig deixar la tasca per perduda i no vaig donar-li més importància. Potser les meves orelles han interpretat un dels sorolls com una anhelada veu humana. Però i si... Era impossible és clar. Llavors, amb el pas dels mesos, es va anar repetint. Sempre quan em trobava fent alguna tasca entre soroll relatiu o eixordador. Fins i tot crits, indefinits però totalment reconeixibles. M’estic tornant boig? Probablement em dic. De vegades, les menys, fins i tot escolto diverses veus, que es criden, riuen, bromegen, etc. En aquets moments he d’aturar-me i intentar relaxar-me amb una dutxa, fent esport, jugant als hologrames a la zona lúdica...

No sé quant de temps aguantaré.

Comentaris

  • interessant[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 01-01-2011

    un Robinson de l'espai, a veure com continua aquest relat per capítols, no ens deixis amb l'angoixa, a veure com te'n surts, està interessant.

    Xolnir d'Styr

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

102 Comentaris

124891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest