Esfereïdor relat d'una dona i el seu gat persa I

ES TROBA UN GAT AL MICROONES

27/7/05

La policia ha obert una investigació avui després de trobar el cos d'un gat mort en un microones. La policia de Cleveland i la RSPCA foren cridats a una casa en Boxing Day* , on varen trobar el cos d'un gat femella d'un any.

No s'han practicat arrests però el microones ha estat confiscat a Stockton, Middlesbrough.

Un policia declara: "Oficials i la RSPCA van traslladar-se a una direcció en Stockton seguint els indicis de que un gat fora mort en un microones"

"El cos d'un gat femella d'un any es va recuperar i el microones fora confiscat com a prova"

-The Sun

TRES ARRESTATS PER GAT EN MICROONES

29/12/05

Tres homes son arrestats seguint la descoberta d'un gat mort en un microones.

L'animal fora trobat en una casa a Blue Hall Estate, Stockton, Teesside en Boxing Day després d'una festa.

La policia de Cleveland va sostreure el microones, la gata -recentment embarassada- per a examinar-los.

Es diu que els tres homes foren detinguts i posats en llibertat sota fiança en connexió amb l'incident.

Un testimoni afirma que s'esperen mes detencions properament.

Els cadells de la gata seran posats en diferents llars per Any Nou.

-The Times

*Boxing Day: festa celebrada als països anglosaxons el dia després de Nadal.

L'inspector Guillaume revisa els retalls de diari que te escampats a una gran cartolina blava sobre el seu despatx i rumia mentre mossega un bolígraf i escolta una cançó del cantant Thom Yorke "...you have tried your best to please everyone, but it's not happening...this is fucked up" Davant seu te un expedient complert de l'investigació que actualment es sota el seu càrrec. Una dona de seixanta cinc anys, Elisabet, va arribar a la matinada a l'agent de guàrdia de la comissaria, en bata i plorant, afirmant que, en aixecar-se per veure un got d'aigua es va trobar al seu gat persa mort al seu microones. Ella afirma que no va participar en l'acte, ni té antecedents de somnambulisme. Una parella de Mossos es va desplaçar al lloc dels fets i, efectivament, es va trobar a l'interior del microones les restes d'un felí. Diem restes perquè no sabem com definir aquell munt de carn i pels informes. Es van consignar el microones i el cos del felí per a posterior anàlisis. L'inspector Guillaume continua rumiant i ja a rossegat tot el bolígraf, per banda i banda, tacant-se els llavis de tinta blava. S'apropa un dels dos agents que es va encarregar de consignar les proves i s'asseu a la cadira d'enfront. "Agent...." "Albert, senyor..." "Agent Albert!, M'ha de comunicar res a banda del que figura a l'atestat policial?" "Doncs... La veritat es que si senyor..." "Oh... Malament anem. La VERITAT es el que deu figurar a l'atestat policial, agent Gilbert." "Agent Albert senyor" "No, no, em dic Guillaume jo" "Volia dir que JO em dic Albert i no Gilbert" "Ah! Clar!! Òbviament... Continuí" "Doncs be senyor... La qüestió es que no em vaig atrevir a que el que l'hi diré figurés a l'atestat, per si em prenien per boig..." "Entenc... Alguna suposició sobre l'assassinat del gat?" "Doncs la veritat es que sí senyor. Ja sap que aquests delictes menors, de maltractament animal, no tenen gaire bona fama però a mi em criden l'atenció i, d'altra banda, tinc tres gats jo mateix. La qüestió es que, en entrar a la llar de la senyora Elisabet, propietària del gat persa fenescut, vaig recordar que, fa dos anys, abans de que em traslladessin a Barcelona i treballava amb la policia local de Parets varem atendre un cas exactament igual al d'ara. Estic convençut de que tenen relació." Guillaume va mirar-se a l'agent fent una ganyota, les marques de bolígraf l'hi marcaven els llavis, l'agent esperava una resposta que finalment va arribar "Aha!! Em posaré en contacte amb la comissaria de Parets per que em remetin els resultats de la seva tasca... " L'agent Albert va semblar alleujat per haver-se tret aquell pes de sobre "Gracies inspector, torno al treball..." Guillaume es va aixecar, somrient, i l'hi va atansar una mà que va encaixar amb el jove "Molt bé Gilbert, aprecio l'informació" "No,no... Albert" "No!! El meu nom es Guillaume agent... Inspector Guillaume. Fins a una altre" L'agent Albert va emetre un sospir i va marxar capcot. Guillaume es va tornar a asseure front la seva taula i va tornar a rumiar mirant els retalls d'assassinats de gats per tot el territori Nord-americà i Anglès. "Quina relació hi ha entre aquets... " Pensava, i de sobte, inspirat, va agafar un foli i va traçar una línea. El primer cas del que tenia coneixement es remuntava a principis dels 90, després es succeïen esporàdicament casos similars arreu del territori yankie i britànic, alguns d'ells acabaven amb condemnes lleus, d'altres s'atribuïen a accidents però, de sobte, a partir del 2000 es començaven a trobar casos al Vell Continent i els casos de l'altra banda de l'Atlàntic i del regne d'Isabel desapareixien. Escampats, esporàdics. Fins a el cas del gat persa de la senyora Elisabet. "La meva teoria -pensava l'inspector-: es tracta d'una banda organitzada que va començar a actuar a Nord
Amèrica i a Regne Unit, o potser dues bandes coordinades, i que per alguna raó van veure frustrada la seva actuació a aquells llocs i es van traslladar al Continent... Però abans de tot he de parlar amb la senyora Elisabet..." Va aixecar el telèfon i va dir "Es llesta la testimoni?" --- "D'acord, ara vaig a la sala d'interrogatoris, gracies Marga..."

La pobre i dessolada Elisabet, vídua que vivia sola només amb el seu gat persa de nom Don Giovanni , passava per uns moments de profunda i comprensible tristesa. "Tot es horrible, es deia, tot es horrible. Una societat que permet aquets crims es una societat podrida fins al moll de l'os. Una societat on les persones no poden estar segures ni tant sols del seu animal de companyia... Déu meu! Don Giovanni!! Sempre esperant-me quan volia pinso, miolant i roncant, cercant la calor dels peus en l'hivern, al llit..." Llavors va esclatar a plorar i fora interrompuda per la porta de la sala on era, que es va obrir i va deixar pas a un home d'uns quaranta anys, de cabells llargs i recollits en una cua, que tenia a la boca tot de marques blaves com de tinta. "Hola senyora Elisabet" L'hi va posar una mà al muscle. "Se que esta passant per moments difícils. Els vincles que creem amb els animals son profunds..." La vella es va eixugar els ulls i va dir, amb veu ronca "I una merda! Aquell gat només em feia nosa, el tenia perquè em recordava al meu difunt marit, però el meu difunt Pere també em feia nosa!!" L'inspector va situar-se a una cadira just al costat de la vídua. "Ehh..." "Oh! Però no es cregui que no m'irrita que uns malparits es dediquin a assassinar gats de pobres dones soles com jo! Si trobés als malparits els donaria cops fins a cansar-me... Espero que els trobi inspector." "Doncs si! Jo també ho espero... Si està disposada m'hauria de respondre un parell de preguntes..." "D'acord" La vella va posar cara de concentrada i va mirar al terra, disposada a escoltar. "Mmh... Segons figura a la transcripció de les seves primeres declaracions, afirma que es va aixecar aproximadament a les 3'05 de la nit -segons indicava el seu rellotge-, ja que ‘el maleït veí tenia festa grossa al llit' i que, un cop desvetllada, va decidir prendre un got d'aigua raó per la que va dirigir-se a la cuina. Abans d'arribar va notar una tènue llum que provenia de la seva cuina i, apropant-se lentament va observar com la llum provenia del microones en marxa. En arribar davant de l'aparell es va estranyar de veure quelcom al seu interior i, en obrir-lo, va descobrir el cos del seu gat Don Giovanni, fumejant i en un estat lamentable" La vella havia quedat amb aquell posat concentrat, els ulls tancats, i a l'inspector l'hi va fer l'efecte de que en realitat estava dormint, com denotava el pausat tempo del seu respirar. "Senyora...Elisabet?---- Senyora Elisabet!!!" La vídua va aixecar-se de sobte de la cadira i, mirant al voltant com perduda finalment va situar els seus ulls en l'inspector Guillaume "Oh, si!! Tot es correcte." "Però, es impossible..." "No, no, no era impossible. El meu gat es puré i ara marxo que he d'anar a comprar un parell de coses al mercat..." La dona va dirigir les passes cap a la porta de la sala d'interrogatoris i, abans de sortir va dirigir una mirada a l'inspector "Senyor inspector, espero que agafi als malparits que van fondre al meu gat. I quan els trobi espero que me'ls pressenti perquè els hi doni la meva opinió..." Llavors la vella va marxar deixant a Guillaume sol.