Nyarlathotep

Un relat de: Dorian

L'Oriol es va llicenciar fa tres anys en psicologia. Després del primer any d'adaptació al mercat laboral dels llicenciats (es a dir, després de la seva caiguda al buit) va tenir la immensa sort de conèixer, per vies inversemblants, el director d'un sanatori mental de recent creació que cercava professionals joves i disposats a implicar-se en el nou projecte. El currículum de l'Oriol era impecable i, d'altra banda, va realitzar una tesis sobre malalties mentals poc conegudes. De fet, va ser aquesta última dada la que va determinar la seva elecció d'entre els altres candidats, igualment preparats (un d'ells als EEUU). Recordava l'estrany èmfasis que va posar el director, des de la seva gran taula a la seva ostentosa oficina, per els trastorns de "poca transcendència social".

El seu treball va començar de forma intensa amb una pacient redirigida de la sanitat pública, diagnosticada amb trastorn bipolar i depressió, era una pacient de risc. No obstant, inexplicablement, a la setmana va rebre la informació de que el director del sanatori havia ordenat el canvi de pacient a tractar. Es va enutjar per això però va obligar-se a creure que eren les conseqüències de la falta d'experiència del director i la recent inauguració del centre. Se'n recorda del dia que va conèixer a l'Èric...I tant! Com oblidar-ho?... Ell es trobava a un dels bancs del gran i frondós jardí del centre, ja que va ser disposat que l'hauria de rebre en aquell ambient i no al seu despatx. L'Èric venia de la ma de dos dels infermers, era un noi alt d'uns vint i pocs anys, cabell llarg i negre, ulls negres i profunds, d' aparença afable, va ser dirigit fins al costat de l'Oriol i es va asseure. "Hola Èric, hem dic Oriol i vull passar una estona a la fresca aquí amb tu...". No va rebre resposta. No va rebre cap resposta mai. Excepte aquella es clar... El fet es que l'Èric era la raó per la que va ser contractat. Era fill de família poderosa i rica i per tant el director s'havia compromès a cercar als millors professionals (el plural denota que, en cas de que el seu treball fos insatisfactori seria substituït per el seu amic dels EEUU). Es fa extremadament difícil dur a terme el treball de psicòleg si no es rep resposta del pacient que pugui ser interpretada d'alguna forma. Evidentment la no-resposta pot traduir-se per mutisme, Asperger...però en aquest cas hi va haver-hi una resposta. Única, brutal, corprenedora, còsmicament esfereïdora ja que aquelles paraules feien tremolar els ciments del món...

La resposta o revelació va ser rebuda pocs dies després de conèixer a l'Èric. Després de les infructuoses sessions al jardí, es va decidir passar al despatx. Allà va tractar de donar estímuls que provoquessin en ell qualsevol tipus de reacció. En una d'aquestes consultes, l'Oriol va sortir del despatx per atendre una trucada personal, sense por de cap perill per part de l'Èric. Era tard i al centre només quedaven els pacients residents, dos infermers i personal de seguretat composat per dos homes que passaven el temps fumant i escoltant la radio. L'Oriol observava des d'una de les finestres del passadís que donava al seu despatx la tancada foscor que cobria el món m'entre parlava. Va sentir un soroll des del seu despatx. Com un objecte xocant contra el terra. Tot dient que trucaria mes tard va apagar el mòbil, se'l guardar a la butxaca del pantaló i va córrer... El soroll l'havia emes la cadira on l'Èric estava assegut moments abans. Havia caigut ja que l'Èric s'havia aixecat bruscament, es trobava enmig del recinte i observava la finestra que es trobava darrera de la cadira de l'Oriol, escrutava la foscor. "Èric? Et passa res?". La seva expressió havia canviat, d'aquella afabilitat quan el conegué a una terrible màscara de terror absolut, els ulls fixes en la foscor del carrer, cercant quelcom. L'Oriol es va situar al seu davant, tallant la direcció de la seva mirada. "Que veus res allà? Hi ha algú allà fora?". Els ulls de l'Èric es creuaren amb els seus i aquell va prorrompre en aquest discurs maníac i terrible, tot senyalant a l'Oriol amb el dit:

"Ells vindran de la foscor dels temps!. Romanen ressentits ja que nosaltres, insignificants insectes putrefactes, adoradors de fetitxes, hem traït la seva divinitat creient en falsos deus... Seran els portadors de l'horror infinit que ens mereixem, sofrirem turments inimaginables, molt mes enllà dels nostres simples conceptes d'Infern i dolor. La seva es una foscor terrible, antítesis de tota existència, i ens abraçara a tots amb els seus esfereïdors i inacabables braços. Ell arribarà primer, JA es aquí, es la veu dels Primigenis, Nyarlathotep."

Un cop dit això l'Èric va pujar a la taula del despatx i va saltar cap a la finestra, trencant aquesta i essent engolit entre un mar de cristalls per la foscor de la nit. La policia no va trobar cap cadàver, l'Oriol ha deixat la seva professió.

Comentaris

  • Se molt bé del que parles.[Ofensiu]
    Dorian | 30-11-2007

    Aquest relat es només un homenatge a Howard Phillip Lovecraft. Nyarlathotep era un Deu Primigeni inventat per Lovecraft en els seus Mites de Cthulu. Mai pretendria frivolitzar, ofendre (el teu to denota certa ofensa personal) envers les malalties mentals. De fet, el terme "de poca trascendencia social" no es referia a trastorns bipolars o psicosis sinó a aquelles malalties que ni tan sols apareixen als manuals de diagnostic psicològic. Peró només es un relat...com he dit no tractava de "superficialitzar" l'assumpte. No obstant, t'encoratjo ha llegir Lovecraft que es el veritable culpable del relat.

    Saluts.

  • Em fa esgarrifances...[Ofensiu]
    llamp! | 30-11-2007 | Valoració: 8

    saber el què la gent pot pensar del teu relat. Et seré molt sincer: és un relat fantàstic, però enginyós. El fet misteriós no és que desaparegui el cadaver del malalt, el fet misteriós és que arribi a pronunciar un discurs tant fantàstic quan arriba a parlar.

    A mí, en especial, aquest tipus de relats no em causa terror, sinó estupefacció. És a dir, creieu que els malalts mentals som (m'incloc) una mena de fantasmes que deixen anar discursos surrealistes i després desaparèixen en el no res?

    Heu conegut algú que s'inventava paraules? "Nyarlathotep" ben bé podria ser classificat de neologisme. Aquest mot ha sigut inventat (possiblement). I a més, crec que no ha de fer por... ha de causar extranyesa a qui el llegeix, pq no significa res, no aporta res, cap informació rellevant.

    D'altra banda, en el discurs de l'Èric, les paraules: horror, infern, dolor, turments, foscor, sofrir, esfereïdor; son paraules molt negatives que fan pensar que aquest noi podria patir alguna mena de psicosi de les greus.

    Però, segueixo pensant que no és un relat de terror. A la fi, tothom hauria de saber que aquests conceptes que he enumerat son habituals en la ment d'un malalt mental, i no per això, ha de causar extranyesa.

    Clar que no descarto l'autisme, si l'Èric no xerrava. Però ho descarto, després es llueix amb el discurs.

    La qüestió és que em pregunto el pq d'aquesta frase: "trastorns de 'poca transcendència social'." És que un transtorn bipolar, una depressió, una esquizofrènia i altres transtorns i malalties del cervell son de poca trascendència social, quan 1 de cada 4 persones (un 25%) arreu del món patirà, en un futur proper, una d'aquestes malalties que he esmentat?

    Qualificar de poca trascendència social una malaltia mental és una autèntica frivolitat.

    Res més, molt bon relat, molt ben narrat i molt ben aconseguit. Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dorian

201 Relats

101 Comentaris

126446 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest