Puta Merda -Burning Cars-

Un relat de: Dorian

"Si cremes un cotxe és un crim, si en cremes cent és un acte polític"
-Ulrike Meinhof

Ego, ego, ego. Som tots reunits, hi hauran uns trenta o quaranta. Les noies que ho varen organitzar fan una exposició del que es Bolonia -o EEES, o Collonada Despòtica- força incomplerta. Mentre una noia parla i cau en els milers de tòpics al respecte -entrada del capital a la Universitat, falta de diàleg, dèficit públic universitari, etcètera, etcètera- escolto estupefacte que bona part dels que son allà han vingut obligats per una professora "enrotllada" -que probablement de jove flirtejava amb la falç i el martell- En conseqüència de tots els que son allà molt pocs tenen idea del que es Bolonia -exceptuant les hilarants semblances amb la salsa de tomàquet- així que el "debat" deriva en una reivindicació d'egos entre quatre individus i la professora enrotllada. Esdevé evident que aquest nois parlen be, tenen dots discursives, però Hitler també en tenia. Llegeixis Mussolini, el mariscal Pétain, Richard Nixon... Em començo a cansar. Un dels egos en combat diu que el que em de fer, com a Facultat de Dret, es assessorar jurídicament a tota la gent que ho necessita de la resta de facultats, fer una cerca legislativa sobre el tema de les ocupacions, etc. Primer penso que aquesta gent, els sindicats d'estudiants, ja tenen assessories professionals, perquè collons ens voldrien? Després em be al cap el Codi Penal.

Els articles 245, 323 i 558 il.legalitzen qualsevol pertorbació a centres docents o immobles. Es absurd plantejar-se en termes legalistes quelcom així. Finalment es decideix crear comissions d'estudi de les lleis sobre les ocupacions. Es absurd, una pèrdua de temps i d'esforç ridícula. No trobaran cap llei que permeti a un grup estudiantil ocupar un centre docent, ni trobaran cap buit legal que ho permeti des de que el Codi Penal ho prohibeix. No es pot plantejar res en aquets termes. Abans de que acabin marxo al bar on es troba el grup de gent al que l'importa una merda tot plegat -a banda de si mateixos-

Sempre m'ha semblat curiós que l'EEES o Collonada Despótica s'acordés a Bolonia. L'EEES representa un acte absolutament unilateral que, d'altra banda, no contrasta amb la resta de procés de creació europea. El mercat comú, la CECA, etc. La Constitució Europea. La Directiva Bolkenstein. El tractat de Maastricht, el de Roma... No hi ha gaire diferencia entre aquestes decisions i el poder absolut de les velles monarquies, amb Ricard III o Lluís XIV, el Rey Sol. No obstant Déu s'ha substituït per l'Euro com a element justificador del poder. De fet, no hi ha cap diferencia. I perquè em sembla curiós? 1980. Jo vaig néixer cinc anys després. La strage di Bologna. T'ho pots imaginar amb molta facilitat: son les 10'05 a una estació plena de turistes que visiten Itàlia, pantalons curts i gorros d'aquells per caminar per la selva que protegeixen del sol de la terra de Petrarca, el calendari marca el 10 d'Agost. L'ambient es carregat en tots els sentits. Veus, olors, persones, moviment... I esclata la bomba. Es col·lapsa la ciutat, la rutina obrera es trenca, els oficinistes no miren les pantalles dels ordinadors sinó la tele, les dependentes escolten la radio, els consumidors no consumeixen, miren la cara del presentador amb posat seriós. Vuitanta morts. I després s'obre el teló i es succeeixen els diversos actes del Judici. Es parla d'una cèl·lula dirigida per l'OTAN, la Gladio, que actuava en resposta al Pacte de Varsòvia, es condemna a dos neofeixistes, conspiracions, condemna de la violència, consternació. Indiferència? Els atemptats de l'11-M a Madrid només suposen unes hores per a les vides dels individus no implicats: les hores dedicades a veure la TV; potser a conversar en un bar; alguns a reflexionar. Però en definitiva petites onades, indiferents, en la vida de l'individu. Acostumats al bombardeig constant de violència per tots els canals audiovisuals la foto d'una nena palestina sense cames no fa rajar llàgrimes i trencar-se la camisa. Sempre m'han impressionat les mostres de dolor dels musulmans. Es peguen, criden, s'esguerren les robes... Es un deute amb el mort. Un ritual expiatori. Potser ells no tenen TV.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest