Iusnaturalisme

“Som aquí reunits per jutjar als acusats de cometre, el 20 de Juny d’aquest any del Senyor 14** , en un lloc determinat a prop de la coneguda com a Granja Gibbs, l’assassinat de Bertrand Gibbs, de set anys, fill de la vídua Jane Gibbs, el qual, trobant-se sol al graner de casa de la citada, fora mort sense pietat i posteriorment desfigurat en forma horrible, menyspreable i no cristiana per els aquí acusats” va dir el Jutge, enfundat en vermelles teles, amb veu solemne, des de l’estrada de caoba amb vetes negres que donaven l’impressió de ser les d’un animal gegant adormit. La sala era plena a vessar essent una vista pública i un cas especialment popular. L’advocat de la defensa es trobava esperant a que el Jutge donés l'ordre de que els seus defensats –un grup de coacusats- entressin, mentre, mirava grans volums de jurisprudència. L’acusació reia mentre parlava amb un home del públic, probablement un conegut. Les veus de la gent reunida començaven a pujar després de la introducció del Jutge que ara mirava uns papers i semblava dubtar encara de si cridar a l’ordre al públic –veus dels quals anaven in crescendo- i demanar que fessin passar als acusats per a procedir a l’interrogatori. Fins i tot es podien escoltar, tot i la tragèdia, riures estridents per aquí i per allà. En una de les fileres més properes a l’estrada una dona vestida de negre planyia i plorava desconsoladament, la vídua Gibbs sens dubte. Li donava la mà una altre dona que intentava calmar-la amb xiuxiueigs amables però infructuosos per la senyora, que havia perdut a marit i fill. Finalment, el Jutge va semblar sortir d’on s’havia capficat “Ordre! Ordre! Que es faci passar als acusats” va cridar. El silenci va caure a la sala i totes les mirades es dirigiren cap a la porta d’on haurien d’entrar els suposats assassins. No obstant, va sortir un oficial del Jutjat que va dirigir-se al Jutge i estirassant-se per arribar a la seva alçada li va comentar quelcom a cau d’orella. El Jutge va dubtar, va rumiar per un instant i va assentir. L’ oficial va córrer cap a la porta dels acusats i en segons va tornar a entrar amb una cosa semblant a una gàbia, que va posar als peus de les cadires destinades als acusats. Després va tornar a sortir i va entrar amb el que semblava una bossa plena de palla, que va anar col·locant a l’interior de la gàbia. El públic s’ho mirava tot amb comentaris maliciosos sobre els acusats i enginyoses metàfores animals. Els acusats, finalment, van entrar a la sala precedits de dos guàrdies. Per estupor del públic, una truja i la seva porcada van seguir als guàrdies i aquests els van ficar a dintre de la gàbia no sense dificultat. El Jutge es va dirigir als acusats.

JUTGE: Son aquí acusats de la comissió d’un assassinat, el Dimecres dia 20 de Juny d’aquest any, essent la víctima el jove Bertrand Gibbs, fill de Jane Gibbs, aquí present. Hauran de respondre a les preguntes que formulin l’acusació i el seu advocat defensor. Els assisteix el dret a no declarar i tots aquells continguts a la Carta de Drets, de la qual han estat prèviament informats. Lletrat de l’acusació, pot procedir a l’interrogatori de.. l’acusada.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Moltes gracies senyoria. Ha estat vostè portada a aquesta sala arrel del testimoni del Sr. Henry Trumpet, que va alertar a la policia el dia dels fets, essent que, passant aquest per la granja de la vídua Gibbs, portant-li la llet del mercat com era costum, cridant el seu nom, no trobant-la a l'habitatge i dirigint-se a una petita cabana adjacent on es guardaven els aliments, disposat el citat a deixar la llet, va trobar-la a vostè i als coacusats en flagrant delicte, particularment a vostè, que en aquell mateix instant desfigurava el rostre de la santa i malaurada criatura, estesa al terra, ja morta arrel de les lesions, abandonant el seu esperit de forma precoç el seu innocent cos. Reconeix, per tant, aquests fets?

En aquest punt la vídua Gibbs va prorrompre en plors agonitzants, recordant al seu fill, per la qual cosa el Jutge va demanar a l’uixer que se l’endugués a fora de la sala. La truja i la porcada van semblar mimetitzar els plors de la dona creant-se una cacofonia estranya al recinte.

JUTGE: Acusada, que ha de dir respecte a la pregunta formulada per l’acusació?

TRUJA: Oiiii, Oiiii, Oiii.. Uiii

JUTGE: D’acord... que es prengui deguda nota... Cap pregunta més per l’acusada lletrat? En cas contrari es concedeix la paraula al lletrat de la defensa.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Gracies senyoria... Digui’m, a on es trobava el dia dels fets?

TRUJA: Oiii, Oiii, Oiii.. Uiii

LLETRA DE LA DEFENSA: Reformularé la pregunta... Digui’m si es cert que vostè és propietat d’un dels ramaders finca del qual és confrontant a la dita finca de la Sra. Gibbs on fora trobat el cos del malaurat infant. S’entendrà com a afirmativa la resposta que contingui el so: “Oiii”

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Amb la vènia senyoria. El lletrat esta formulant preguntes suggestives i tendencioses.

JUTGE: S’inadmet la protesta lletrat, continuí lletrat de la defensa, si us plau.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Gracies senyoria. Digui vostè si es cert –mitjançant el so Oiii- que vostè pertany al ramader que ostenta la propietat d'una finca confrontant a la de la Sra. Gibbs, present a aquesta sala, de nom Augustus Green.

TRUJA: Oiii, Oiii

LLETRAT DE LA DEFENSA: I no es igualment cert que vostè el dia dels fets es trobava a la cort habilitada per al bestiar de la finca del citat Sr. Green, juntament amb els coacusats, que per la seva joventut depenen plenament de vostè?

TRUJA: Oiii, Oiii

LLETRAT DE LA DEFENSA: Gracies, no tinc més preguntes senyoria.

Murmuris van seguir a aquest interrogatori que clarament afavoria a la defensa. Hi havia entre el públic opinions confrontades, alguns afirmaven que era impossible que la truja hagués entès cap de les preguntes i que, per tant, no es podia donar per bo el fet de que no es trobés al lloc de l’assassinat. D’altres afirmaven que, tot i que la truja entengués el que es preguntava, era segur que havia mentit per protegir-se. Els menys creien que començava a fer molta pudor a la sala arrel de les defecacions dels animals. El jutge va donar la paraula novament a l’advocat de l’acusació a fi de que interrogués als coacusats, es a dir, a la progènie de la truja. Aquests es trobaven en aquell moment mamant de la seva mare, absents a les preguntes del lletrat que, tot i aquesta indignant indiferència i al fet de ser cridats per el Jutge, van romandre en l’inòpia. La defensa no va fer preguntes. El següent era el testimoni que va trobar el cos inerme del nen, Henry Trumpet. Era aquest un conegut de tota la vida de la vídua Gibbs que s’havia entendrit per la precària situació d’aquesta i l’ajudava en allò que bonament podia. A canvi la dona es feia càrrec de tant en tant dels nets del Sr. Trumpet. El Jutge va ordenar que el mateix es situés al faristol dels testimonis i es van iniciar les preguntes de l’acusació.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Sr. Trumpet, de que coneix vostè a la família Gibbs?

SR. TRUMPET: Doncs bé, conec a la família des de que es varen establir a la Granja, en vida del malaurat Sr. Gibbs –Déu el tingui en la gloria-... Es a dir, els conec des de fa més de deu anys.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Com amic de la família, vostè te la costum d’ajudar a la Sra. Gibbs i particularment els Dimecres de cada setmana li porta una gibrella amb llet del mercat local?

SR. TRUMPET: Si, es cert senyor, cada Dimecres li porto una gibrella amb llet del mercat.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: I que va ocórrer el dia dels fets?

SR. TRUMPET: Doncs bé senyor... Encara em venen calfreds de recordar-ho. Com sempre, vaig anar al mercat a fer les compres que m’encarregava la meva senyora esposa i com sempre em vaig dirigir també a la parada del lleter a recollir la gibrella de la Sra. Gibbs. Sempre em fan un preu especial coneixent tothom la difícil situació de la Sra. Doncs bé, un cop fets els encàrrecs em dirigeix-ho en primer lloc a la meva llar a deixar els encàrrecs de la meva senyora i després marxo cap a la Granja Gibbs. Quan em trobava a l’entrada d’aquesta vaig cridar el nom de la Sra. ja que normalment ella mateixa recull la gibrella i parlem com a bons veïns. Recordo que volia preguntar-li sobre els problemes de respiració del malaurat nano... pobre angelet... En no rebre resposta a la meva crida vaig decidir deixar la gibrella a la petita cabana on el fenescut Sr. Gibbs guardava les seves eines i el gra. En obrir la porta, terrible imatge, vaig veure perfectament com aquella truja –va dirigir un dit acusador cap a l'animal- menjava... menjava el rostre ja desfigurat del petit. Vaig entrar i vaig espantar a les demoníaques besties i vaig cobrir el petit cos amb una manta que hi havia a la cabana mentre resava.

Després d’aquest relat l’esperit general del públic es va refredar i només s’escoltaven els soroll salvatges dels animals que romanien aliens al seu obscur futur. El Jutge va concedir el torn de preguntes al lletrat de la defensa.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Sr. Trumpet, seré molt breu. Afirma vostè que, en no trobar a la Sra. Gibbs, va decidir deixar la gibrella amb la llet a la cabana de la granja. En obrir la porta vostè va veure a l’acusada roent la cara de la víctima. Recorda veure si l’acusada va realitzar algun acte concret que donés mort al petit?
SR. TRUMPET: No ho sé senyor, crec que el fet en si pot produir la mort de qualsevol...

LLETRAT DE LA DEFENSA: He de deduir que vostè creu que la truja acusada es va abraonar sobre la víctima i va procedir a causar-li la mort mitjançant successives mossegades al rostre?

SR. TRUMPET: Doncs, crec que sí.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Va veure vostè concretament com l’acusada s’abraonava sobre la víctima i li produïa la mort o és una deducció seva?

SR. TRUMPET: Doncs... No, no ho vaig veure, però...

LLETRAT DE LA DEFENSA: Es suficient senyor Trumpet.

Els murmuris entre el públic van tornar a créixer. L’hàbil defensor havia generat els dubtes que de segur buscava sobre l'únic testimoni dels fets. El pròxim testimoni era Augustus Green, home d’uns cinquanta anys que posseïa una finca destinada a la ramaderia confrontant amb la Granja Gibbs i propietari de la truja i de la porcada.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Sr. Green, son seus aquests porcs?

SR. GREEN: En efecte senyor..

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Normalment on es troben?

SR. GREEN: Doncs senyor, tinc una granja destinada a la cria de bestiar i aquests porcs es troben sempre a la seva gàbia.

LLETRAT DE L’ACUSACIÓ: Quan es va adonar de que el dia dels fets la seva truja i la resta de la porcada no es trobaven al seu lloc habitual.

SR. GREEN: Senyor, el Dimecres 20 em trobava al mercat venent bestiar i no em vaig adonar del que diu fins que la policia em va venir a buscar... No sé que dir senyor. Mai m’havia passat res igual.

L’home clarament es sentia culpable del que havia ocorregut i es mirava a la porcada amb angunia. El Jutge va donar la paraula a la defensa.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Sr. Green, des de quan es vostè posseïdor d’aquesta truja?

SR. GREEN: Des de sempre senyor. Aquesta truja va néixer a la meva granja ja que també em dedico a la cria de porcs. Fa un mes va donar a llum a aquests mateixos porquets...

LLETRAT DE LA DEFENSA: Sr. Green, com és aquesta gàbia en la que vostè te als seus porcs? La deixa tancada habitualment?

SR. GREEN: Doncs és una gàbia de metall i li juro per Déu que sempre la deixo tancada abans de marxar... De fet recordo que aquell Dimecres vaig tancar-la ja que sempre que hi ha dia de mercat reviso la granja a fons abans de marxar...

LLETRAT DE LA DEFENSA: Es a dir, el dia dels fets la gàbia dels porcs era tancada. Creu possible que els mateixos animals l’obrissin?

SR. GREEN: No ho crec senyor. El tancament de la gàbia és de metall i només es pot obrir des de fora, mai des de l’interior. D’altra banda no veig com uns animals podrien manipular el pany.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Es possible que el dia dels fets algú obris deliberadament la gàbia?

SR. GREEN: Suposo que es possible senyor...

L’estratègia de la defensa s’anava perfilant a vista de tothom: intentava acusar a un desconegut que havia emprat als porcs com a coartada. L’acusació, que reia a l’inici del judici amb confiança, començava a suar profusament veient com el que en principi semblava clar s’anava enfonsant gradualment com un castell sota lent setge i es netejava la frustració amb les mànigues de la toga. L’últim testimoni era un veterinari que havia inspeccionat als animals després dels fets. L’acusació bàsicament va fer que aquest es ratifiqués en la seva primera exploració: que efectivament la truja havia ingerit carn del... bé, s’entén. Tal com s’abat a un animal moribund, la defensa es preparava per assestar el cop quan el Jutge va donar-li la paraula.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Vostè és un experimentat professional en la ciència de la veterinària, correcte? –assentiment de l'interpel·lat- D’acord, llavors, em podria explicar si, amb la seva dilatada experiència, creu possible que un... porc, es a dir, un mamífer de l’especie dels sus scrofa, de la mida i pes del que es troba en aquesta mateixa sala com a acusat, pugui, prevalent-se de insidioses o malignes intencions, escometre dolosament a un infant, causant-li la mort?

VETERINARI: Bé... crec que en essència un animal d’aquestes característiques no te la capacitat suficient com per a causar la mort d’un infant de l’edat mencionada... No obstant, en les circumstancies concretes d’aquest cas, no podria afirmar amb total rotunditat que l’animal no hagi participat d’alguna manera en causar el fet luctuós.

LLETRAT DE LA DEFENSA: Peró, tenint en compte els seus anys d'experiència, de quants casos d’assassinats perpetrats per porcs –sus scrofa domèstic en el seu nom tècnic- ha tingut coneixement?

VETERINARI: De... cap.

LLETRAT DE LA DEFENSA: I acaba de dir que no creu possible que un animal d’aquestes característiques i amb aquesta mida pugui matar a un nen de set anys... per tant encara es menys possible que els coacusats -cries- participessin del suposat fet?

VETERINARI: Es refereix a... la porcada? Doncs no, crec que és impossible.

Les proves s'havien practicat, l’acte del judici conclòs –per alleugeriment de molts, que ja començaven a asfixiar-se per causa de la fortor a fems, essent una sala tancada- i el Jutge va retirar-se a deliberar. El lletrat de la defensa va demanar que els hi fos portada aigua i menjar als acusats i el lletrat de l’acusació va marxar mirant al terra, perdent-se entre la munió que comentava el que acabaven de presenciar. Una majoria considerable, que en un primer moment volia veure penjats als animals, ara dubtava, afirmava que tots els punts en que havia incidit el brillant lletrat de la defensa eren difícilment qüestionables. Va entrar l’uixer amb encens per a perfumar la sala i molta gent va decidir sortir a fora de l’edifici abans de caure morts per ofegament. Els acusats romanien impassibles en el seu món, aliens al destí, que s'estava decidint al cap del Jutge. El lletrat de la defensa va rebre una afectuosa encaixada de mans per part del propietari dels porcs, el Sr. Green, i d’altres del públic que havien quedat sorpresos per la seva exposició també es van apropar per felicitar-lo. Totes les converses s’aturaren quan la porta que venia del despatx del Jutge es va obrir i aquest va entrar amb pas i posat solemne per dictar sentencia.

JUTGE: Aquest magistrat, detestat i horripilat per el present crim i amb l'objectiu de que es faci exemple i es mantingui la Justícia, pronuncio i sentencio que: la truja acusada, aquí retinguda i present, haurà d'esser penjada a la forca a la matinada de demà.

A falta de qualsevol prova material de que els coacusats -porcada- hagin participat en ferir o donar mort a la víctima, hauran de ser tornats al seu propietari, Sr. Green, amb la condició de que aquest atorgui fiança per el cas de que sorgeixin noves proves sobre la complicitat en el crim de la seva mare.

NOTA:

Aquest cas és real. Va ocórrer a la regió francesa de Borgonya, al 1450.