Carruatge a Salisbury

"May I cut off the head of dead Miss Lucy?"

"Puc tallar-li el cap a la morta Miss Lucy?"

-Bram Stoker


L'home caminava enfundat en una gavardina llarga de color negre que el confonia amb l'entorn, xocant contra l'incipient pluja i el vent nocturn. Duia un gorro bombat que s'aguantava amb una mà i amb l'altre sostenia amb força les dues solapes de la gavardina. Des de lluny, només el rostre, d'un blanc de neu, es mostrava als pocs vianants i al bobby que es va creuar amb ell, com el rostre d'un sinistre espectre per els deserts carrers de Londres. La casa de postes romania il·luminada per dues llanternes d'oli subjectes a la porta que pendolejaven com dos penjats d'Old Bailey. Davant de la porta es mostrava imponent l'immensa massa del carruatge que dintre de pocs minuts sortia en direcció a Salisbury. Els cavalls tenien un aspecte infernal, amb vapor sorgint de les seves boques i nassos, clavant les ferradures al terra fangós. El conductor ja es trobava al seu seient, estoica figura embolcallada en la foscor de la nit que només deixava entreveure els seus ulls. A la part exterior ja es reunien els malaurats passatgers que no podien o no volien pagar per un seient en l'interior: una trista família de pagesos reunida al voltant dels progenitors per cercar caliu i, enfront, un home embolcallat de mantes de tots els colors, mullades ja. La família es mirava amb recel a l'estrany que no va creure convenient compartir una de les peces de roba. Finalment l'home de negre es va apropar al conductor i entre grunyits es va pagar el preu per al nou passatger, que es va situar al costat de l'home solcat en mantes donant la bona nit a la família que tremolava. Un sotrac va indicar que el conductor ja no esperava a ningú i el vehicle es va posar en marxa. La pluja i el vent calaven als passatgers de l'exterior, l'aigua es ficava entre els ulls i un dels nens va començar a plorar mentre la mare intentava consolar-lo amb una mà esquifida i congelada. Amarats per els elements l'experiència esdevenia fantàstica, com trobar-se en mig d'un huracà en la pitjor de les turmentes. El soroll del cavalcar dels cavalls juntament amb el de les rodes sobre l'empedrat i la terra feien difícil escoltar els plors cada cop mes inconsolables del petit. L'home de les mantes era difícilment identificable però un moviment d'aquelles va demostrar que s'adonava del que succeïa: el senyor del gorro bombat va treure's amb un moviment ràpid la seva gavardina i la va deixar delicadament sobre el petit. Aquest es va mocar i es va mirar a l'estrany, deixant de plorar, quan aquest l'hi va fer una carícia amb la mà al seu caparró. El pare, la mare i la germana, immòbils per no perdre calor i forces, es van mirar estupefactes per aquell gest de bondat i el pare va semblar grunyir un agraïment. L'home havia quedat només amb una armilla i es fregava els braços compulsivament fins que el gorro va volar per efecte d'una batzegada inesperada, deixant veure una cabellera negra i un rostre marmori i pigat.

Mentrestant, a l'interior, coberts de palla i peces de roba dormien calents dos homes de negocis de prominents panxes, i una parella de joves es besava amb delit amb l'excitació de la presencia dels estranys, mentre bevien d'una ampolla de champagne francès. Ella emetia una tímida rialla després de rebre les carícies de l'amant i de tant en tant el reprenia mirant amb terror fingit als dos grassos homes que roncaven al seient del davant. En una d'aquestes un dels homes, de llargues patilles rosades, va aixecar-se de sobte aturant el joc de l'amant. Es va mirar als dos enamorats, entrellaçats, i va riure amb ganes emetent diversos epítets sobre la joventut i l'amor. Llavors va cercar en una gran maleta una petita cesta de vímet i va treure pastissets de carn, oferint als joves que van denegar l'oferta. Després de menjar-se'ls tots va acabar adormint-se de nou per efecte de la digestió, amb la cesta a la falda i restes de menjar per tota la boca.

A fora continuava l'horrible suplici dels desgraciats passatgers, agreujat per la velocitat que imposava el conductor, que en nits com aquella volia arribar d'hora a un llit calent. La muntanya de mantes no donava signes de vida, suposant la família de pagesets que el seu habitant s'hauria adormit. Per contra, la trista figura del pobre home de la gavardina semblava empitjorar per moments, una tos seca i profunda sorgia de la seva gola i acabava amb un epíleg en forma d'escopinada. El pare de la família, que regentava una granja, va compadir-se i va intentar apropar-se per pregar que recuperés la seva peça de roba.

En aquest punt els relats dels testimonis a la policia de Salisbury esdevenen confusos. El pare afirma que quelcom el va fer romandre a on era. Una somnolència dolça i una pesadesa als ulls. Aquí concorden tots, fins i tot el conductor del carruatge afirma haver estat a punt de perdre el camí en un moment de vacil·lació inusual. Es el fill, el petit que fora cobert per la gavardina en aquell acte de liberalitat el que relata el següent, exposició que no va ser acceptada per el jutge a causa de l'edat del jove i d'una evident "imaginació prolífica": l'home ja no es movia, romania com un ninot mort assegut, movent-se seguint el sacseig del vehicle, les mans l'hi caigueren i el cap va quedar en posició vertical, amb la boca oberta. Llavors va aparèixer un horrible somriure al seu rostre, un somriure d'orella a orella i, de sobte, va desaparèixer de la vista del nen, com un llampec d'ombra. En arribar a l'oficina de carruatges de Salisbury el conductor es va estranyar de que els passatgers de l'interior no haguessin sortit encara i va decidir informar de l'arribada als mateixos. En obrir la porta es va trobar un espectacle dantesc: els dos homes de negocis romanien com abraçats, amb sang rajant dels seus colls i la parella era estesa al seient, un sobre l'altre, amb les mateixes marques al coll. L'autòpsia del forense decretava mort per dessagnament. Del misteriós individu només en quedava la gavardina negra, que fora cremada secretament per la mare de la família de pagesets, senyant-se en l'acte.