Tres assajos

Com sempre parteixes de fets històrics, reals o novel•lats i en fas un relat. Aquesta és una característica dels teus textos.

Aquí fas unes reflexions sobre l’amor i l’amistat molt interessants i aterres amb l’alcalde de Cornellà i amb els seu èxit.

Et diré que l’interrogant de la facilitat d’ enamorar dones de l’alcalde és una cosa que sempre m’ha portat a fer-me preguntes. Conec a algun home o alguna dona, que sense saber veure que tinguin cap qualitat especial lliguen molt. També jo havia pensat que la tenien molt grossa a nivell masculí o que tenien habilitats especials al llit...però pel què és veu deu ser alguna altra cosa.

Ben escrit i amb sentit de l’humor. És un goig llegir els teus textos. Gràcies pels teus comentaris.

Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies pel teu amable comentari al meu relat "Alça't i posa't en camí". M'has posat que és "etern" i com si fora una oració. Així és.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

“Les essais” de Michel de Montaigne varen ser i són una constant a la meva vida gràcies a mon pare. “Les essais” m’han acompanyat des del batxillerat, revalida, preuniversitari fins a la universitat i d’altres. I és ara, després de tants d’anys, quan realment els assaboreixo, com si fossin les últimes lletres que potser llegiré en aquests darrers anys de la meva vida.

Gràcies pel seu comentari.

La millor resposta possible! hahaha

Molt interessant tot! Tinc ganes de saber més sobre Montaigne. Certament, l'amor no és racional, i els problemes comencen quan intentem discutir amb ell. L'heterosexualitat ens l'hem inventada, estic d'acord que segurament "tiraven a tot" o no es tancaven a res.

Quan estava abstreta amb Montaigne i Etienne ha entrat Cornellà derrapant com un conductor eixelebrat. Boníssim! M'ha divertit molt el canvi sobtat de... tot!

Moltes gràcies pel teu comentari tan detallat al meu relat "la velleta" que, com sempre, m'ha aportat molt.

Diuen que mentre senti curiositat, hom no envelleix. Si hi ha ganes de reflexionar i de saber més, ens mantindrem joves (al menys per dins...). El cas és que tan bé em sembla que el senyor Montaigne es tanqués i s'apartés de tot per posar el seu cervell a treballar a tot gas, com que els veïns de l'anomenat alcalde de Cornellà es preguntessin quina era la magnitud del penis que portava entre les cames.
He vist que el Montaigne tenia esposa i sis fills, potser no és d'estranyar que busqués una mica de soledat. I a la vegada, renunciar a la vida familiar després de la mort del seu estimat amic, em fa pensar que l'estimava per damunt dels altres. Devia ser difícil en aquells temps l'homosexualitat, podria ser que hom la vestís d'amistat profunda, per no fer-se mal a un mateix sobretot.
Bé, com sempre, el seu relat "ensenya", fa reflexionar i diverteix. No es pot demanar més.

Crec que aquest títol li escauria millor.

El relat "L'alcalde de Cornellà", rodó, com ja ens tens acostumats a llegir. Els assajos, interessants. Sobretot el segon, amb unes reflexions sobre el misteri de l'amor que comparteixo al cent per cent. No sé si devia haver llegit algun text de Montaigne al llibre de literatura francesa de quan feia Preu, però tret d'això sóc un ignorant que no ha llegit aquest autor. L'únic que recordo és la consideració que els mereixia a Josep Pla i Joan Fuster.

Dit aixó, jugaré a fer de Sherlock Holmes.

Les tres peces estan ben polides ortogràficament, i només a "L'alcalde de Cornellà" hi ha un lapsus sense importància: "intimitat" per "intimidat". En canvi a "L'alcalde de Bordeus" m'ha cridat l'atenció que, de set aparicions del verb "haver", cinc "hagués" i un "haguessin" (imperfet de subjuntiu) haurien d'haver estat "hauria" i "haurien" (condicional), valgui la redundància, i només l'últim "hagués" està ben conjugat. És sabut que, en castellà, sovint utilitzen l'imperfet de subjuntiu en funcions de condicional, però el català és molt estricte en això. I aquí va la conjectura, Dr. Watson: no serà que aquest assaig l'havies escrit en castellà i l'has traduït a català mecànicament o fent ús d'un traductor automàtic?

Aprofito per fer-te una pregunta. Acabo de llegir "Una història és una pedra llançada al riu", de Mònica Batet (el Pont d'Armentera, 1976), que treballa a la URV, i a la novel·la fa servir "allí" en lloc d'"allà". És habitual, l'ús d'aquest adverbi, a l'Alt Camp i altres comarques de Tarragona?

Assaig 1: En la mort d'un amor, li sap greu a qualsevol. M'ha agradat com el planteges. Entre l'amistat i l'amor. Molt reeixit pel seu bon contingut i un to irònic.

Assaig 2: L'amor és essencial entre les persones, si no hi ha, per a què serveix?
Reflexionant-lo, m'ha tret molt l'atenció aquest alcalde, que l'amor és afectiu.

Assaig 3: Un alcalde faldiller. Aquest sí que m'ha fet molta gràcia!, com el presentes. La intimitat de l'alcalde i tots bevien per la seua vida. Molt original.

Enhorabona, Sr. Garcia.

Cordialment.

Va intentar, em sembla, fer una "base de dades" de feines i de persones que buscaven feina per millorar la eficàcia del mercat.
De les reflexions sobre la educació que fa, també me'n recordo amb simpatia.
de les altres coses, ja s'ho faran però, bé, sobre l'irracional hi seríem d'acord. La majoria de coses que fem ho són? Ara, això no es correspon amb incomprensible, diria jo.

El que habia de ser una explicació sobre Montaigne i la seva humanita s'ha trencat amb un misteriós alcalde de Cornellà. Una bona idea de SrGarcia. Sap trobar en el coneixement de la literatura inspiració en uns relats sempre interessants.

Quins assajos més potents, filosofia, amor, proxenetisme, decadència... Amb tots aquests contrastos, he quedat bocabadada, i el que més he fet, has estat somriure, cosa que valoro molt.
Enhorabona pel teu inesgotable enginy.

Salutacions Sr. Garcia.

Rosa.

Passar dels assajos de Montaigne, dels seus amors, de la seva filosofia, a la cigala d'un paio de Cornellà és una baixada a l'infern que només té una explicació: fer-nos somriure amb el contrast barroer. Un relat que passa de l'interès cultural d'un referent universal a l'anècdota d'una curiositat malsana de barri en un tres i no res, provocant la perplexitat del lector. Però l'humor, com els assajos de Montaigne, són una part essencial de la vida, i ens hem de felicitar que ens ho recordis, SrGarcia!

...a Cornellà! He rigut molt amb aquest relat tan divertit. Com heu passat d'uns possibles amants de Bordeus a una confraria d'admiradors de l'alcalde de Cornellà...us felicito senyor Garcia per la vostra ironia i enginy! Enhorabona. M'ha agradat molt. I gràcies per llegir i comentar el meu relat. Una abraçada, Magda