El comtat

Bones!
Et responc al comentari que m'has posat al conte "Polimorfisme escaquista". Dues coses:
- comentes que has llegit al relat fins que deia que l'Uzbekistan és de l'Asia central. Primer, que és un conte d'humor.. però es que tinc entès que realment és d'allà, o al menys així ho posen a wikipedia i tots els llocs. Si m'equivoco m'ho dius!
- estaria bé que els comentaris siguin amb objectiu de millora, ho agrairia molt..

A part, m'agrada molt la fantasia i m'ha agradat el teu relat. També crec que és un àmbit literari juvenil que s'ha de desenvolupar més en català.

Gràcies,
Marc

Bona vesprada, Sr. Garcia, gràcies per la teva opinió al meu poema "Cor amb núvol".
Molt encertat la teva opinió.

Cordialment.

Bona vesprada, Sr. Garcia:
Gràcies pel teu comentari al meu poema "Cor d'amor".
Sí, el pensament que pose és "cel incessant".
Molt ben comentat.
Cordialment.

Doncs els descendents de tota aquesta gent, no som nosaltres? Barregem la crítica més ferotge amb l'adulació més desvergonyida. A les xarxes socials, tant es destrossa una persona amb les paraules, com se n'engrandeix una altra, sense que, ni una ni altra, ho mereixin. Som així, som legió. El teu sentit de l'humor i la teva imaginació amb els noms m'ha fet riure.

Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat. De fet, ja hauria de donar les gràcies només per haver-lo llegir tot sencer. Soc conscient que és llarg, però em va venir de gust fer-lo així. M'agrada escriure un relat especial per les festes nadalenques i un per l'estiu, cada any.
Inicialment volia nombrar a tots els membres de la família, però em va semblar que el lector es perdria amb tants noms i vaig optar per posar nom només a una dona de cada una de les tres generacions.
La vida passa i, moltes vegades, no passa res d'especial, de rocambolesc, de cridaner. Simplement és anar fent, amb les coses que ocorren a la majoria de gent. Però, si ens aturem, si baixem un moment de la roda, és quan veiem tot. Els éssers vius que ens acompanyen, que no sempre són humans, i les coses que fem, que escrites semblen especials. Tot és vida, tot té valor i, a la vegada, pols som i pols tornarem a ser.

Molt bones festes per a tu i els teus, SrGarcia.

Bona vesprada, Sr. Garcia: Gràcies pel teu comentari al meu relat "La professora de filosofia". M'ha agradat com m'ho has dit.
Que passes bona vesprada.
Cordialment.

Curiós i interessant Relat. Enhorabona. Llegit varies vegades.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat.
Salutacions molt cordials.
............

un relat ple de fantasia, com sempre! Enhorabona i no t'aturis!

Moltíssimes gràcies per les teves paraules en el relat "Mare de gelatina". Molt agraïda per l'estona que hi has dedicat i els comentaris que hi fas.

Ens seguim llegint!

Sí, sóc molt pessimista, penso que mentre nosaltres ens mengem a la Terra, aquesta se'ns menja a nosaltres. A més no crec en la llum, si en parlo és perquè amb humans és impossible.
La humanitat viu així, entre el bé i el mal. però som una societat molt individualista. Sovint ens emprenyem i li fotem la culpa al del costat. Sembla que en queden ben poques, de paraules tendres. M'ha agradat el relat com a utopia. No crec que mai ens arribem a entendre de debò.

Jo, que soc de cal Redemptor perquè així anomenaven el meu avi, que devia aquest bon nom al fet, per altra banda, natural, que el seu pare, el meu besavi, era el Déu, m’he passejat pel relat com per la meva pròpia a casa. Hi he trobat a faltar alguna de les seductores paraules que, ignorants com són, els malpensats en diuen males. Tot és tan natural en el relat que sembla irreal. Vessa lògica aristotèlica de la bona, la que vituperen els dogmàtics i això el fa encara més agradable i alliçonador.
Rebeu la meva enhorabona, SrGarcia, per la vostra aportació per a la correcta interpretació de la humanitat.

L'autor ha presentat un relat inspirat en el temps del domini de la sang. La vida pels que no eren nobles baixos o alts no tenia més futur que el treball i la subordinació absoluta. A través dels noms, el narrador ho aprofita per enllaçar aquella injusta època amb l'actualitat. M'ha semblat agradable i de bon llegir.

És així hi ha gent que són molt malparlar, en general. En aquest relat m'ha sorprés com descrius totes les accions, que són exactes i amb bon sentit de l'humor.
Hi ha moltes frases que m'han fet un bon somriure. Així que la fantasia al límit. A la narració li note que podria ser també d'humor, però ja està catalogat.
Enhorabona, per aquest.

Gràcies per compartir.

Aquí també et dic que moltes gràcies pels teus comentaris als meus poemes i relats.
Sempre em descrius els relats amb pèls i senyals.

..amb personatges versemblants i amb renoms que m'han fet riure molt perquè els descriuen la mar de bé. Certament, en un moment com l'actual on triomfen les notícies falses i la gent sense massa cultura però amb encert mediàtic, i amb líders polítics mundials que semblen trets del Polònia i no a l'inrevés, m'ha agradat molt l'aparició d'un personatge que aporta bones maneres i vol deixar enrere les xafarderies i la part més barruera de la societat. Enhorabona per aquest relat tan encertat, que fa rumiar, i moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat Chaussettes. Cordialment, Magda.

Mons en els quals hi passen coses inversemblants, contradictòries, erràtiques, que deixen perplex. Però res d’això no importa aparentment. No hi ha concepte de raó o justícia. Allò just, per exemple, seria poder manifestar-se lliurementmi amb equanimitat.
Però, tot i així la nostra part irracional si veu representada.

El que més m'ha sobtat de la narració ha estat que la transició de l'insult generalitzat a les bones maneres, encara que adoptades només per una part de la població, fos una transició tranquil·la. Que podria ben bé ser així, però he trobat que era una ocasió boníssima per donar lloc a situacions insospitades, amb encaraments entre un bàndol de malcarats i una altre de ben educats de resultat imprevisible. Si he pensat en aquesta variant del relat és mèrit de l'original idea de l'autor, que ens fa passar estones divertides i ben descrites. Enhorabona, SrGarcia, seguiu conreant la imaginació literària, que trobeu perles com la que ens ocupa.

Podria ser Catalunya, aquesta marca muntanyosa, esquerpa i de malparlats? Podria ser Castella, la pàtria de Felip, l'Adulador? Podrien, però sé que les teves històries no acostumen a pretendre referents. Així que és millor renunciar a buscar segons nivells de lectura i deixar-se gronxar pels divertits diálegs i situacions... tret de l'últim paràgraf, on es destaca el poder de la paraula, per a bé o per a mal.

Suposo que ChatGPT diria moltes més coses, però estic massa enfeinat amb els reptes del Fòrum, amb comentaris pendents i algun relat que em ronda pel cap, a més d'altres compromisos fora de RC, per dedicar-li temps a aquesta joguina tan sofisticada.

(Ara que jo he decidit retornar a la font-size=3 però sense perdre temps magnificant signes de puntuació, veig de tu has passat del font-size=4 al font-size=2,5: tants caps, tants barrets.)

insultants o adulants... La unió fa la força, però de gustos, no hi ha res escrit. Un divertit relat de fantasia, de comtes, comtesses i megaducs, i les seves peculiars tradicions, que malgrat els esforços per aconseguir la unió d'un poble, sempre predomina el poder i l'interès. Molt ben reeixits el reguitzell de noms adjudicats, m'ha fet pensar en l'antic, i encara utilitzat, Cal i Can.
Una lectura molt creativa i entretinguda.
Salutacions.

Rosa.