Cercador
3- Un poble normal
Un relat de: SrGarciaL’Ernest ho havia demostrat sempre. Riquíssim com era, no mirava només per ell. Sempre havia ajudat amb generositat qualsevol que ho necessitava. Sostenia la vida del poble pagant alguns treballadors de la seva butxaca:
—Dos peons que s’encarregaven del bon estat de camins i séquies.
—Un metge.
—Una mestra per les nenes i un mestre pels nens.
—Una esquadra de cinc gendarmes.
Tot allò feia que la vida al poble anés com una seda. Eren l’enveja de la comarca. Camins i séquies sempre en bon estat, atenció mèdica permanent, uns nens i nenes que sabien llegir, escriure, portar comptes i tenien nocions de geografia, història i ciències naturals; el millor era la seguretat, en aquell temps de bandolers i de lladregots nòmades, ningú s’atrevia a assaltar el poble de l’Ernest, els gendarmes eren un cos molt ben informat i eren capaços de preveure qualsevol situació que pogués suposar perill.
Els mestres també s’ocupaven de la biblioteca, de la coral i del grup de teatre que representava els pastorets per Nadal i alguna obra còmica durant l’any; els peons i gendarmes feien de bombers i qualsevol obra de sapadors sempre que convenia; el metge s’ocupava de l’aigua i de qualsevol cosa que afectés la higiene i la salubritat del poble. Amb ells no hi havia cap problema: sempre que ens paguin, treballarem, solien dir.
Això va suposar un bé pel poble: van prosperar els comerciants i les cooperatives; sabien llegir els contractes, sabien portar els comptes, podrien aprendre fàcilment qualsevol cosa que els convingués; eren difícils d’enganyar. Tampoc havien de témer per la seguretat als seus magatzems, el cos de gendarmes era infal·lible.
La vida al poble va prosperar molt, la cultura, la bona salut, la seguretat i les bones vies de comunicació en van ser responsables.
Els perills que els gendarmes podien preveure eren els exteriors; de cap manera es podia pensar que a un vilatà li agafés un rampell i fes un disbarat.
Va desaparèixer un nen de dotze anys. El van trobar una setmana després al fons d’un pou, mort.
Tothom va fer les seves cabòries, era urgent trobar un culpable. Les males llengües es van girar contra l’Ernest. Ningú veia clar que sent tan ric preferís fer el bé al poble abans que quedar-s’ho tot per ell, com feien els altres rics. Se sabia que no estava casat, això era de domini públic; també se sabia que no anava de putes, això també era de domini públic, als pobles se sap tot.
Vam començar a pensar que l’Ernest n’havia de tenir alguna d’amagada; si no en volia saber res de les dones, per força li havien d’agradar els nois.
Cada cop es veia més clar que l’únic culpable possible havia de ser l’Ernest.
El milionari filantrop va aparèixer penjat pel coll a la branca d’una figuera. S’havia fet justícia.
La seva herència va anar a parar a mans d’un nebot; el primer que va fer va ser suprimir la dotació de peons, metge, mestres i gendarmes.
Camins i séquies van tornar a la ruïna. Es van trobar sense atenció mèdica. L’analfabetisme va tornar a fer estralls. Bandolers i lladres van caure sobre el poble, que al temps de l’Ernest s’havia fet molt ric.
Els vilatans van notar com empitjoraven les seves condicions de vida, però, per damunt de tot, estaven contents i feliços, S’havia acabat l’anomalia de rics generosos, s’havia acabat l’anomalia d’un home que no volia saber res de les dones.
La seva vida havia empitjorat, sí, però la justícia i la normalitat estaven per damunt de tot. Tornaven a ser un poble normal, aquest era el màxim benefici.
Comentaris
-
Un poble malparit[Ofensiu]Montseblanc | 08-12-2025
El diferent sempre ha de rebre, sigui un pobre desgraciat, sigui el benefactor del poble. En aquest cas sembla que no va servir de res tenir el poble instruït, al primer entrebanc, ja surt la ignorància innata, la por arrossegada als gens, la injustícia... Que tampoc sabem si l'Ernest era culpable, perquè de més verdes se n'han madurat, però el més greu és que a la gent no li importi tornar a caure en la misèria econòmica i humana, amb tal de no ser diferents.
M'ha encantat com expliques tot el que l'Ernest va fer, la bona organització, els resultats... Però ja em temia que s'espatllaria. -
Interessant[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-12-2025 | Valoració: 10
Molt bon contingut i expressió d'aquest Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat sobre la Tendresa. No he llegit al Michel.
Salutacions molt cordials. -
D'acord amb T. Cargol[Ofensiu]aleshores | 03-12-2025
Aleshores subscriu tot el que diu el seu antecessor a RC: T.Cargol i afirma que s'ha degut a un error que el comentari 'hagi estat enviat sota aquest nom, inactiu.
-
Pobre el que se surt de la norma[Ofensiu]T. Cargol | 02-12-2025
I si això va sumat al "Vivan las caenas" ja està tot dit: normalitat improductiva i anormal.
-
La vida en els pobles. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-12-2025 | Valoració: 10
Molt ben plantejada la crítica, on descrius una bona història dels pobles xicotets. Realment ja no es treballa l'horta. Jo vaig viure de xicotet a un poble que de Jabugo i a penes hi ha població. Més fan pernills, que una altra cosa.
M'ha agradat com l'has plantejat.
Cordialment. -
L'amo[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 01-12-2025
Un relat boníssim!!!, la vida rn aquestnponle m'ha fet recordar a les colònies industrials on l'amo proveia de tot allò que hsvia dd menester el traballador. És una llàstima que per la mort d'un home i les sospites apuntant com a culpable l'amo tot se n'anés en orris. Hi veig per part del poble tics homòfobs..
.. -
Ai, la condició humana...![Ofensiu]llpages | 28-11-2025 | Valoració: 10
Jo diria que la realitat és una barreja desigual del poble que l'Ernest cuidava i el que va esdevenir després de la seva mort, ni tan idíl·lic ni tan desastrós. I si fos l'enveja a un home ric i just el que encetés la seva fi? La condició humana sovint ens decep. El relat d'un poble que passa del Cel a l'Infern en un no-res, molt ben estructurat i amb una línia narrativa nítida. Enhorabona!
-
Reflexions.[Ofensiu]Joan Colom | 26-11-2025 | Valoració: 10
De moment, el relat més rodó d'aquesta tetralogia sobre la calúmnia i la maledicència, amb alguna concomitància amb "El dimoni del migdia".
Allò que no es comprèn, per força ha de ser dolent. És xenofòbia en sentit ampli: fòbia a allò diferent. Tal com la presentes, no és filla de la ignorància, perquè qui la sent és una població instruïda, precisament gràcies al seu atípic benefactor, així que deu ser una tendència força arrelada a la naturalesa humana.
Quan alguna cosa no rutlla, cal trobar algú a qui fer-ne responsable, poder-lo linxar i tancar l'expedient. Que sigui o no el verdader culpable, és cosa secundària.
En definitiva, l'home és l'únic animal capaç de mossegar la mà que li dóna menjar.
-
Què fort![Ofensiu]Magda Garcia | 25-11-2025 | Valoració: 10
M'ha semblat molt interessant aquest relat on, certament, ser altruista, generós, vetllar pel be comú i finançar els serveis bàsics d'un poble acaba sent percebut com sospitós només perquè no el personatge té un perfil familiar comú. És una crítica molt interessant perquè aquest petit univers és un reflex de com funcionen les categoritzacions socials i els grups socials. Si no estàs on s'espera que estiguis, fent el que hauries de fer segons els costums del lloc, ja et converteixis en el boc expiatori. Enhorabona per aquest relat que fa rumiar. Cordialment, Magda.
-
Ens ho envies a tribuna@guimera.info [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 25-11-2025 | Valoració: 10
El publicarem al NADAL DE CONTE
Gràcies
tribuna@guimera.info -
Incògnita[Ofensiu]Matulan | 25-11-2025 | Valoració: 10
El nen que van trobar al pou no l'havia mort l'Ernest o sí. El missatge del relat és que val més fer les coses amb normalitat: actuar com el nebot. Molt bon relat. M'alegra aquest increment d'activitat.
-
Bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 24-11-2025 | Valoració: 10
Vaja amb la normalitat es una cosa molt rara aquesta . M’ ha agradat tornar s llegir te i tornar a escriure . He passat uns temporada sols llegint però ara vull tornar a escriure , ho necessito urgentment .
Valoració mitja: 10
l´Autor
47 Relats
824 Comentaris
45792 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Lladre de tres mans.Últims relats de l'autor
- Els expulsats
- 3- Un poble normal
- 2- Libels i guillotines
- 1- La mort del boc
- Correspondència diplomàtica
- Coco Lliopis, "atontat" de les bombes
- Tres assajos
- Cansats d'esperar
- El comtat
- El dimoni del migdia
- La desaforada mort de l'Ermessenda
- La llei de Poe
- Memòries d'un cavallot
- Helga - Un remake
- El foc amic

