3- Un poble normal

El diferent sempre ha de rebre, sigui un pobre desgraciat, sigui el benefactor del poble. En aquest cas sembla que no va servir de res tenir el poble instruït, al primer entrebanc, ja surt la ignorància innata, la por arrossegada als gens, la injustícia... Que tampoc sabem si l'Ernest era culpable, perquè de més verdes se n'han madurat, però el més greu és que a la gent no li importi tornar a caure en la misèria econòmica i humana, amb tal de no ser diferents.
M'ha encantat com expliques tot el que l'Ernest va fer, la bona organització, els resultats... Però ja em temia que s'espatllaria.

Molt bon contingut i expressió d'aquest Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat sobre la Tendresa. No he llegit al Michel.
Salutacions molt cordials.

Aleshores subscriu tot el que diu el seu antecessor a RC: T.Cargol i afirma que s'ha degut a un error que el comentari 'hagi estat enviat sota aquest nom, inactiu.

I si això va sumat al "Vivan las caenas" ja està tot dit: normalitat improductiva i anormal.

Molt ben plantejada la crítica, on descrius una bona història dels pobles xicotets. Realment ja no es treballa l'horta. Jo vaig viure de xicotet a un poble que de Jabugo i a penes hi ha població. Més fan pernills, que una altra cosa.
M'ha agradat com l'has plantejat.
Cordialment.

Un relat boníssim!!!, la vida rn aquestnponle m'ha fet recordar a les colònies industrials on l'amo proveia de tot allò que hsvia dd menester el traballador. És una llàstima que per la mort d'un home i les sospites apuntant com a culpable l'amo tot se n'anés en orris. Hi veig per part del poble tics homòfobs..
..

Jo diria que la realitat és una barreja desigual del poble que l'Ernest cuidava i el que va esdevenir després de la seva mort, ni tan idíl·lic ni tan desastrós. I si fos l'enveja a un home ric i just el que encetés la seva fi? La condició humana sovint ens decep. El relat d'un poble que passa del Cel a l'Infern en un no-res, molt ben estructurat i amb una línia narrativa nítida. Enhorabona!

De moment, el relat més rodó d'aquesta tetralogia sobre la calúmnia i la maledicència, amb alguna concomitància amb "El dimoni del migdia".

Allò que no es comprèn, per força ha de ser dolent. És xenofòbia en sentit ampli: fòbia a allò diferent. Tal com la presentes, no és filla de la ignorància, perquè qui la sent és una població instruïda, precisament gràcies al seu atípic benefactor, així que deu ser una tendència força arrelada a la naturalesa humana.

Quan alguna cosa no rutlla, cal trobar algú a qui fer-ne responsable, poder-lo linxar i tancar l'expedient. Que sigui o no el verdader culpable, és cosa secundària.

En definitiva, l'home és l'únic animal capaç de mossegar la mà que li dóna menjar.

M'ha semblat molt interessant aquest relat on, certament, ser altruista, generós, vetllar pel be comú i finançar els serveis bàsics d'un poble acaba sent percebut com sospitós només perquè no el personatge té un perfil familiar comú. És una crítica molt interessant perquè aquest petit univers és un reflex de com funcionen les categoritzacions socials i els grups socials. Si no estàs on s'espera que estiguis, fent el que hauries de fer segons els costums del lloc, ja et converteixis en el boc expiatori. Enhorabona per aquest relat que fa rumiar. Cordialment, Magda.

El publicarem al NADAL DE CONTE

Gràcies

tribuna@guimera.info

El nen que van trobar al pou no l'havia mort l'Ernest o sí. El missatge del relat és que val més fer les coses amb normalitat: actuar com el nebot. Molt bon relat. M'alegra aquest increment d'activitat.

Vaja amb la normalitat es una cosa molt rara aquesta . M’ ha agradat tornar s llegir te i tornar a escriure . He passat uns temporada sols llegint però ara vull tornar a escriure , ho necessito urgentment .