En Jordanus Catalani i els torsimanys

Perdó: no és "sesgada" sinó "esbiaixada". En rellegir el comentari m'ha fet mal als ulls.

Sóc víctima, un altre cop, de la inestabilitat cognitiva de la IA:

Quan redactava les "Vint nanoocurrències monosil·làbiques..." se'm va ocórrer el nano "El tren de Reus", convençut que la línia de Barcelona a València" tenia l'estació Vila-Seca - Salou, deixant de banda Reus. Quan vaig voler confirmar-ho, mitjançant la IA, potser és que vaig fer la pregunta sesgada, amb aquesta intencionalitat, però em va sortir que Reus no tenia estació de tren, tot i que entre 1887 i 1975 havia tingut un carrilet que la unia amb Salou.

Ara, en llegir el teu comentari i tornar-ho a consultar, m'ha sortit això:

"Sí, a Reus hi passen trens i disposa d'una estació de ferrocarril pròpia situada a la plaça de l'Estació.
Serveis i línies ferroviàries
L'estació connecta la ciutat amb diverses destinacions a través de serveis regionals i de rodalia:
Línia R14: Connecta Barcelona (Estació de França) amb Lleida passant per Tarragona i Reus.
Línia R15: Uneix Barcelona amb Riba-roja d'Ebre passant per Reus i per l'interior de la província."

Si dus més de quatre mesos sense publicar cap relat a la teva pàgina (en el Fòrum, sí), és que en portes alguna de cap i el dia menys pensat ens sorpendràs amb alguna obra mestra (bones o molt bones ho són totes).

De moment, sols volia avisar-te de la meva resposta conjunta a tu i a Llpages en un autocomentari a "Vint nanoocurrències bilingües, per commemorar les 100.000 lectures".

'Nosaltres en la nit' de Kent Haruf
Es va fer una película, em penso.

Bona vesprada, Sr. Garcia.

Quan puguis i tinguis temps, ja em diràs com pot posar el "llenguatge Tool", en el meu ordinador, que siga gràtis.
Doncs sempre em diu l'ordinador que s'ha de pagar un tant al mes.
Molt agraït.
Que passis una bona vesprada.
Gràcies.

PERLA DE VELLUT.

Molt bon Relat. Ben explicat i documentat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.......

Quan tingues temps i disponbilitat, ja em diràs la teva opinió sobre l'últim poema de "Font preciosa".

Que passes una bona nit.

Cordialment.

Un relat molt complet, on descrius. La fantasia que li poses és ben detallada.
Això del torsimanys,no ho havia sentit mai. Vaja! la fantasia que li has posat és meticulosa.
Que passes una bona vesprada.
Cordialment.

...per llegir i comentar em meu relat dels vaixells que marxen a viure a Madrid. Efectivament és una sàtira sobre el mercat de l'habitatge, ple de contradiccions i sense aportacions per a sol·lucions polítiques i socials reals. Cordialment, Magda.

Aquest llibre, “Meravelles descrites“ (Angle Editorial), el vaig llegir no fa gaire i narra les aventures d’en Jordà de Catalunya seguint la ruta de Marco Polo. El teu escrit és per sucar-hi pa! Una forta abraçada.

Aleix

En el teu comentari "Els rius" em dius: "Ja saps que diuen que totes les pel·lícules que porten la paraula 'riu' al títol són bones. No sé si és veritat, però és el que diuen".

Jo no ho havia sentit mai, això, però penso que potser té a veure amb quatre westerns que va rodar el prestigiós director estatunidenc Howard Hawks, dels quals escriuré el títol en castellà, que és com es van estrenar a casa nostra: "Río Rojo" (1948), "Río de sangre" (1952), "Río Bravo" (1958) i "Río Lobo" (1970).

Ens agrada escoltar el que ens afavoreix encara que no sigui veritat ni el que ens convingui. Això ho sabia el torsimany. Si hagués traduït literalment el que deia en Jordanus, ell també hauria rebut. Molt bé. M'ha agradat molt. Em sembla del millor que he llegit. Molt lloable. Del millor que he llegit a Relats en Català.

les aventures d'en Massagran. Un relat ric en personatges, situacions i vocabulari, tal i com ja han remarcat comentaris precedents. És una delícia anar llegint tot el que va passant, amb una pàtina d'humor fi (el traductor, genial). Els textos de l'autor són cars de veure, però sempre són de gran qualitat. Enhorabona!

A més dels girs surrealistes que no podien faltar en un relat de SrGarcia, el tema central d'aquest és la comunicació, les seves limitacions i les tergiversacions de què pot ser objecte quan es produeix mitjançant un intèrpret, intèrpret que pot ser fidel, malèvol, pot voler imposar el seu propi discurs o limitar-se a dir allò que els interlocutors volen sentir. Això quan hi ha intenció de comunicar, perquè el predicador pot haver perdut pistonada i el missatge haver degenerat en un soliloqui.

Segurament sóc un perepunyetes, però sobre la riquesa de lèxic que ponderen els anteriors comentaristes, estic d'acord tret d'una cosa: torsimany és correcte, però l'homònim trujamà te l'has tret de la màniga i és una traducció libèrrima del trujamán castellà.

Per variar, aquesta vegada la resposta "Cèsar Martinell" al teu comentari "Modernistes" l'he escrita a continuació, com a autocomentari.

Quina riquesa d'imatges fantàstiques amb animals gegants i quina subtilesa descrivint les estratègies dels traductors per salvar situacions problemàtiques. M'ha semblat que hi ha molta ironía, en la desaparició del traductor amb les 3 dones, i molts paral·lelismes amb les trobades de líders polítics actuals i en la doctrina que s'atribueix a personatges espirituals i religiosos que ja no poden reivindicar si les idees que es vehiculen com a pròpies, seves, són reals i inventades per gent que posteriorment a la seva mort se les ha inventat. Enhorabona per un relat molt ric en vocabulari i en elements històrics. Moltes gràcies pel seu comentari al meu relat Sr. Garcia.

De vegades es suficient de saber en quin costat és un personatge per apuntar-se automàticemt a la idea contrària a la que sostè el personatge o institució.
Però aquí l'arbre de natura és més subtil: capgira uns quants graus (no dic 90) per situar correctament la qüestió.
Mentrestant subjectivament el nostre Jordanus segueix fanaticament en la seva posició creient-se comprés i acceptat. L'acceptació, però, no dependria del discurs en si, sinó de l'avinentesa del discurs en un moment concret.
Sembla ser que va arribar a bisbe i tot.

M'ha encantat. Ha estat com llegir un relat d'aventures, ple d'éssers alguns fantàstics i d'altres ben reals. No coneixia al protagonista, primer he pensat que era inventat, però coneixent a l'autor, he buscat el nom d'aquest missioner i sí, va existir. Trobo que és maco això de que d'una boca en surti rigidesa, intolerància, càstig... I el que quedi, després de passar pel traductor, sigui tolerància, positivitat i comprensió (estaria bé que això s'apliqués a algun personatge apastanagat que circula pel mon vomitant odi i bogeria).
Voldria destacar la riquesa del lèxic emprat, sempre s'aprèn amb els seus relats, SrGarcia.