Cercador
En Jordanus Catalani i els torsimanys
Un relat de: SrGarcia>Trujamà: traductor, intèrpret
Torsimany: traductor, intèrpret.
En Jordanus Catalani va emprendre la missió, potser insensata, de convertir els habitants de l’Índia al cristianisme. El primer que va fer va ser llogar un bon trujamà, un mariner retirat que assegurava saber tots els idiomes del món, de tots els països, sempre que tinguessin costa. Es va dirigir a ell en català, occità, francès i italià i el mariner no entenia ni piu. No es va cansar d’assegurar que aquells països, de costa no en tenien. Al final van parlar en àrab. En Jordanus havia après la llengua abans que l’apedreguessin a Algèria.
Van començar a explorar el país. Van trobar moltes dificultats: els animals eren ferotges i imprevisibles. Van trobar unes serps tan enormes que s’alimentaven de cérvols. Van trobar mantícores, unicorns i afarams. Van trobar uns crancs tan grossos que caçaven elefants i unes tortugues amb unes closques que les feien servir per a fabricar cases habitables.
La gent no era menys especial: van trobar pobles on tots els habitants estaven coberts de plomes, excepte a la cara i als palmells de la mà. Parlaven en hindi i en grec i tenien dos arbres oraculars, vigilats dia i nit per dracs domesticats.
Un altre dia van arribar a un poble on la gent era, fa o no fa, normal. Les dones anaven vestides amb unes faldilles de la cintura als genolls, deixant el pit descobert. Aquí en Jordanus va rabiar més que mai. Els va dir putes, provocadores, adúlteres, bacones, obscenes, meuques, barjaules, marfantes i bagasses.
El torsimany ho traduïa, però les dones no paraven de somriure. En Jordanus va sospitar que no traduïa el que ell deia, que els explicava com n’eren de boniques i el goig que feien.
Aquella nit, al torsimany el van convidar a una xefla. En Jordanus restava sol, dejunant i resant amb una devoció tan intensa que ja no distingia la fe de la ràbia. Pregava perquè Déu li concedís claredat de paraula, convençut que el problema no era el món, sinó que ell encara no havia cridat prou fort
.
L’endemà el torsimany havia desaparegut, s’havia fugat amb tres de les dones que tant havia elogiat.
A partir d’aquell moment, en Jordanus va començar a predicar tot sol. Ho feia als carrers, als mercats, davant dels arbres oraculars. Parlava amb passió, amb una precisió teològica impecable. Ho feia amb una violència moral que ell creia necessària. La gent escoltava en silenci, assentia, i de vegades prenia notes, malgrat que no entenien res.
Els savis l’escoltaren amb respecte, i quan va acabar, van consultar els arbres oraculars.
Els arbres van dictaminar que aquell home no mentia ni s’equivocava: simplement parlava una llengua que només existia per a ell. Van decidir doncs, no contradir-lo mai.
A partir d’aquell dia, un torsimany oficial va ser assignat a totes les seves predicacions. Traduïa cada paraula amb absoluta fidelitat gramatical, però amb un sentit diferent, sempre coherent. No deformava el discurs: el reemplaçava. Allà on Jordanus afirmava exclusió, el torsimany feia dir exigència moral; allà on condemnava el cos, feia lloança de la mesura; allà on prometia càstig, parlava de transformació interior.
La gent va començar a citar Jordanus com a autoritat. Els savis comentaven els seus sermons com si fossin textos profunds. Els infants memoritzaven frases que ell mai no havia volgut dir. El seu nom es va associar a una doctrina clara, tolerant i subtil, completament oposada al que ell, en realitat, predicava.
Així va ser com en Jordanus Catalani va passar a la història com el gran pensador estranger que havia formulat, sense saber-ho, una saviesa que no compartia i que mai no havia volgut.
Aquest relat el van posar per escrit molts anys després per ordre del mateix sindicat de savis, a partir únicament de les traduccions oficials dels sermons d’en Jordanus Catalani. Del que ell va dir realment no n’ha quedat cap rastre, es va considerar irrellevant i redundant.
Si alguna vegada va pensar una altra cosa, no consta. I així, gràcies a la fidelitat dels torsimanys, el món ha conservat amb gran precisió allò que en Jordanus mai no va voler dir. Allò que realment creia s’ha perdut per sempre, sense que ningú no ho hagi trobat a faltar.
Comentaris
-
Correcció:[Ofensiu]Juan Palomo | 15-08-2026
Perdó: no és "sesgada" sinó "esbiaixada". En rellegir el comentari m'ha fet mal als ulls.
-
El tren de Reus[Ofensiu]Juan Palomo | 15-08-2026
Sóc víctima, un altre cop, de la inestabilitat cognitiva de la IA:
Quan redactava les "Vint nanoocurrències monosil·làbiques..." se'm va ocórrer el nano "El tren de Reus", convençut que la línia de Barcelona a València" tenia l'estació Vila-Seca - Salou, deixant de banda Reus. Quan vaig voler confirmar-ho, mitjançant la IA, potser és que vaig fer la pregunta sesgada, amb aquesta intencionalitat, però em va sortir que Reus no tenia estació de tren, tot i que entre 1887 i 1975 havia tingut un carrilet que la unia amb Salou.
Ara, en llegir el teu comentari i tornar-ho a consultar, m'ha sortit això:
"Sí, a Reus hi passen trens i disposa d'una estació de ferrocarril pròpia situada a la plaça de l'Estació.
Serveis i línies ferroviàries
L'estació connecta la ciutat amb diverses destinacions a través de serveis regionals i de rodalia:
Línia R14: Connecta Barcelona (Estació de França) amb Lleida passant per Tarragona i Reus.
Línia R15: Uneix Barcelona amb Riba-roja d'Ebre passant per Reus i per l'interior de la província." -
Avís[Ofensiu]Juan Palomo | 08-08-2026
Si dus més de quatre mesos sense publicar cap relat a la teva pàgina (en el Fòrum, sí), és que en portes alguna de cap i el dia menys pensat ens sorpendràs amb alguna obra mestra (bones o molt bones ho són totes).
De moment, sols volia avisar-te de la meva resposta conjunta a tu i a Llpages en un autocomentari a "Vint nanoocurrències bilingües, per commemorar les 100.000 lectures". -
Haruf[Ofensiu]aleshores | 06-08-2026
'Nosaltres en la nit' de Kent Haruf
Es va fer una película, em penso. -
Sr. Garcia. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-06-2026
Bona vesprada, Sr. Garcia.
Quan puguis i tinguis temps, ja em diràs com pot posar el "llenguatge Tool", en el meu ordinador, que siga gràtis.
Doncs sempre em diu l'ordinador que s'ha de pagar un tant al mes.
Molt agraït.
Que passis una bona vesprada.
Gràcies.
PERLA DE VELLUT.
-
Documentat[Ofensiu]Joan G. Pons | 11-06-2026 | Valoració: 10
Molt bon Relat. Ben explicat i documentat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
.......
-
Bona vesprada, Sr. Garcia:[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-05-2026
Quan tingues temps i disponbilitat, ja em diràs la teva opinió sobre l'últim poema de "Font preciosa".
Que passes una bona nit.
Cordialment. -
Saber tots els idiomes del món...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 21-05-2026
Un relat molt complet, on descrius. La fantasia que li poses és ben detallada.
Això del torsimanys,no ho havia sentit mai. Vaja! la fantasia que li has posat és meticulosa.
Que passes una bona vesprada.
Cordialment. -
Gràcies...[Ofensiu]Magda Garcia | 11-05-2026
...per llegir i comentar em meu relat dels vaixells que marxen a viure a Madrid. Efectivament és una sàtira sobre el mercat de l'habitatge, ple de contradiccions i sense aportacions per a sol·lucions polítiques i socials reals. Cordialment, Magda.
-
Meravelles descrites[Ofensiu]Aleix Ferrater | 04-05-2026 | Valoració: 10
Aquest llibre, “Meravelles descrites“ (Angle Editorial), el vaig llegir no fa gaire i narra les aventures d’en Jordà de Catalunya seguint la ruta de Marco Polo. El teu escrit és per sucar-hi pa! Una forta abraçada.
Aleix -
Va de cine.[Ofensiu]Juan Palomo | 04-05-2026
En el teu comentari "Els rius" em dius: "Ja saps que diuen que totes les pel·lícules que porten la paraula 'riu' al títol són bones. No sé si és veritat, però és el que diuen".
Jo no ho havia sentit mai, això, però penso que potser té a veure amb quatre westerns que va rodar el prestigiós director estatunidenc Howard Hawks, dels quals escriuré el títol en castellà, que és com es van estrenar a casa nostra: "Río Rojo" (1948), "Río de sangre" (1952), "Río Bravo" (1958) i "Río Lobo" (1970). -
Molt bé[Ofensiu]Maculan | 26-04-2026 | Valoració: 10
Ens agrada escoltar el que ens afavoreix encara que no sigui veritat ni el que ens convingui. Això ho sabia el torsimany. Si hagués traduït literalment el que deia en Jordanus, ell també hauria rebut. Molt bé. M'ha agradat molt. Em sembla del millor que he llegit. Molt lloable. Del millor que he llegit a Relats en Català.
-
M'ha fet pensar en ...[Ofensiu]llpages | 26-04-2026 | Valoració: 10
les aventures d'en Massagran. Un relat ric en personatges, situacions i vocabulari, tal i com ja han remarcat comentaris precedents. És una delícia anar llegint tot el que va passant, amb una pàtina d'humor fi (el traductor, genial). Els textos de l'autor són cars de veure, però sempre són de gran qualitat. Enhorabona!
-
El mitjà és el missatge?[Ofensiu]Juan Palomo | 26-04-2026
A més dels girs surrealistes que no podien faltar en un relat de SrGarcia, el tema central d'aquest és la comunicació, les seves limitacions i les tergiversacions de què pot ser objecte quan es produeix mitjançant un intèrpret, intèrpret que pot ser fidel, malèvol, pot voler imposar el seu propi discurs o limitar-se a dir allò que els interlocutors volen sentir. Això quan hi ha intenció de comunicar, perquè el predicador pot haver perdut pistonada i el missatge haver degenerat en un soliloqui.
Segurament sóc un perepunyetes, però sobre la riquesa de lèxic que ponderen els anteriors comentaristes, estic d'acord tret d'una cosa: torsimany és correcte, però l'homònim trujamà te l'has tret de la màniga i és una traducció libèrrima del trujamán castellà.
Per variar, aquesta vegada la resposta "Cèsar Martinell" al teu comentari "Modernistes" l'he escrita a continuació, com a autocomentari. -
Màgic i subtil[Ofensiu]Magda Garcia | 26-04-2026 | Valoració: 10
Quina riquesa d'imatges fantàstiques amb animals gegants i quina subtilesa descrivint les estratègies dels traductors per salvar situacions problemàtiques. M'ha semblat que hi ha molta ironía, en la desaparició del traductor amb les 3 dones, i molts paral·lelismes amb les trobades de líders polítics actuals i en la doctrina que s'atribueix a personatges espirituals i religiosos que ja no poden reivindicar si les idees que es vehiculen com a pròpies, seves, són reals i inventades per gent que posteriorment a la seva mort se les ha inventat. Enhorabona per un relat molt ric en vocabulari i en elements històrics. Moltes gràcies pel seu comentari al meu relat Sr. Garcia.
-
Discursos i realitats[Ofensiu]aleshores | 25-04-2026
De vegades es suficient de saber en quin costat és un personatge per apuntar-se automàticemt a la idea contrària a la que sostè el personatge o institució.
Però aquí l'arbre de natura és més subtil: capgira uns quants graus (no dic 90) per situar correctament la qüestió.
Mentrestant subjectivament el nostre Jordanus segueix fanaticament en la seva posició creient-se comprés i acceptat. L'acceptació, però, no dependria del discurs en si, sinó de l'avinentesa del discurs en un moment concret.
Sembla ser que va arribar a bisbe i tot. -
Què bo![Ofensiu]Montseblanc | 25-04-2026
M'ha encantat. Ha estat com llegir un relat d'aventures, ple d'éssers alguns fantàstics i d'altres ben reals. No coneixia al protagonista, primer he pensat que era inventat, però coneixent a l'autor, he buscat el nom d'aquest missioner i sí, va existir. Trobo que és maco això de que d'una boca en surti rigidesa, intolerància, càstig... I el que quedi, després de passar pel traductor, sigui tolerància, positivitat i comprensió (estaria bé que això s'apliqués a algun personatge apastanagat que circula pel mon vomitant odi i bogeria).
Voldria destacar la riquesa del lèxic emprat, sempre s'aprèn amb els seus relats, SrGarcia.
Valoració mitja: 10
l´Autor
52 Relats
908 Comentaris
58796 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Lladre de tres mans.Últims relats de l'autor
- L'estraperlista enamorat
- En Jordanus Catalani i els torsimanys
- Lo riu de la nostra vida
- Les nines d’en Radovan
- Recorda Sarajevo
- Els expulsats
- 3- Un poble normal
- 2- Libels i guillotines
- 1- La mort del boc
- Correspondència diplomàtica
- Coco Lliopis, "atontat" de les bombes
- Tres assajos
- Cansats d'esperar
- El comtat
- El dimoni del migdia

