Recorda Sarajevo

Quan vaig llegir el teu relat, no fa encara un mes, vaig pensar que era una ficció, tot i que fets així haurien pogut produir-se en un conflicte armat que es va distingir per l'acarnissament entre bàndols en algun dels seus episodis. Molts no crèiem que una cosa així pogués passar a la civilitzada Europa, després de la Segona Guerra Mundial.

No fa ni una hora que n'he escoltat la confirmació a les notícies de TVE1, i m'he quedat de pasta de moniato: una confirmació que la màxima de Hobbes "l'home és un llop per a l'home" no és només una dita enginyosa.

Fa pocs dies, també escoltant el Telediari de la nit (la tele no la poso fins a les nou del vespre), vaig escoltar una notícia inofensiva i curiosa, que té a veure amb les Olimpíades d'Hivern que fan a Milà, i que et brindo per si t'inspira un relat. Els saltadors de tobogà amb esquís es veu que han descobert que quant més folgada ´ès la indumentària reglamentària més actuen les forces elevadores, com si fos un paracaigudes, i arriben més lluny en el salt. Com és lògic, els experts decideixen quina talla li escau a cada esportista, i una de les referències és l'entrecuix, talment com quan encara encarregàvem els vestits a mida i als homes ens preguntaven cap a quin costat "carregàvem". Doncs bé, hi ha saltadors que s'injecten àcid hialurònic al penis, per augmentar-ne el gruix i fer que els pertoqui una talla més gran.

M'ho vas pronosticar i l'has encertada com gairebé sempre, SrGarcia.

Com havia anunciat Joan Colom, a partir d'ara seguiré publicant relats com a Juan Palomo.

Les raons per les quals ho faré, malgrat que el canvi no ha funcionat com jo esperava, les explico a la intervenció del Fòrum "Joan Colom us avisa que, a partir d'ara, serà Juan Palomo" (07/02/2026). M'ho vas pronosticar i l'has encertada com gairebé, SrGarcia.

Gràcies per comentar-me el meu relat "Pau perpètua".
Que passes una bona nit.
Cordialment.

Bon relat el teu, SrGarcia, ara l'he llegit! I gràcies de tot cor pels teus comentaris al relat de la 'Fulla caduca, incert destí'.

..Cagaferro m'ha semblat una metàfora dels líders mundials que buits de moral i forrats de diners juguen amb la vida de la població mundial com si fóssim fitxes dels seus jocs perquè les nostres vides no tenen cap valor als seus ulls. El final m'ha semblat com un reglament de comptes entre els que fan veure que són amics però en realitat no coneixen les regles de l'amistat. Fa rumiar aquest relat, com si recordant Sarajevo ens trobéssim novament en un atzucac. I de fet hi som! Enhorabona per aquest text i moltes gràcies pel vostre comentari. Cordialment, Magda.

He tornat a llegir el relat. Bon relat descriptiu.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat.
Salutacions molt cordials.

Veig que, amb això d'Euclides Cagaferro, li has agafat gust al recurs de XVC d'inventar-te noms propis significatius.

No sé ben bé què és el que motiva els caçadors. No crec que sigui sadisme. Igual és un vestigi dels ancestres, de l'home caçador-recol·lector. Quan diuen que la seva afició contribueix a l'equilibri ecològic, com quan es dediquen a matar senglars al Parc de Collserola, per combatre'n la superpoblació, igual s'ho creuen.

Suposo que situes l'acció a la Guerra Serbo-Bòsnia, durant el setge serbi a la ciutat de Sarajevo. Als serbis sí que els pintes com els més dolents de la pel·lícula, que es carreguen al protagonista quan aquest ja ha pagat. Jo, que recordava que la Iugoslàvia de Tito ens l'havien presentada com un socialisme autogestionari, no entenia com les ètnies diferents que hi havien conviscut pacíficament, un cop mort el dictador es van dedicar a guerrejar entre elles.

Passant al tema gramatical, no sé ben bé per què, però que primer diguis
"es llogaven llocs de franctirador per a disparar sobre qualsevol persona que passés pels carrers"
i després escriguis
"Va disparar sobre qualsevol persona que passés pels carrers"
em grinyola una mica. Crec que hauri quedat millor escriure
"Va disparar contra les persones que passaven pels carrers".

Acabo informant-te que he contestat amb un autocomentari el teu comentari a "Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA". Devem tenit gustos molt diferents, perquè a mi la nanoocurrència de les dues mitges mandarines em sembla que és de les més fluixes.

O més ben dit, la premis no són mai gratuïts.
Un relat tan fosc que quasi negre, però amb un transfons romàntic, en expressar desitjos i anhels del protagonista. (Cadascú té els seus somnis que no sempre és poden assolir).
Un final coherent.
Molt ben escrit i de bon llegir.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

Un relat colpidor. El pitjor és que l'Euclides Cagaferro deu haver existit. Molt bon final.

Molt bon relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

Ho sento, no puc amb la crueltat, de la forma que sigui. Si diuen que l'odi és el pitjor que hi ha, la crueltat és la seva manifestació més clara. Enhorabona per un relat que destil·la rebuig des de la primera línia, i acabes amb unes ganes de vomitar quasi irreprimibles!

Aquesta buidor que manifesta el protagonista és, doncs, força perillosa per la integritat física de persones i animals.

No ens acontentem amb la seva també mala sort, si res no ha de canviar: darrere vindran altres amb el seu jo igualment buit.

Afortunadament - és un dir - el protagonista no promou la seva veritat, ni ha resultat elegit President d'enlloc.

Els que van anar a Sarajevo de segur que van tornar més buits que no pas hi van anar.

Vaja amb els turons. És un milionari, així són els turons depredadors i no paren de menjar-se un a un sense parar.
L'assumpte de matar a mossos les persones, m'ha fet sentir, la sensació de terror.
Vaja! M'ha impressionat aquest relat de Record Sarajevo!

Gràcies per comentar-me el meu relat sobre "El vent viu". Molt ben detallat.
Que passes una bona nit.

Podria semblar una exageració el relat, però després de veure tot el que està passant al mon, sento que podria ser real, que potser en algun moment ha estat real. L'ésser humà és un animal més en aquest mon esporgat de sentiments, en el que la vida ja no val res. M'ha agradat el bon ritme de la història, com la crueltat va pujant d'intensitat, tant que, quan la destral mata al protagonista, m'ha agradat, cosa que, potser, m'apropa una mica més a tots aquests malparits.