El dimoni del migdia

He tornat a llegir el relat, cosa que m'ha permès detectar dues curiositats: la semblança entre el nom d'un dels personatges, Rafel Buyol, i Rafelbunyol, que és un poble de l'Horta Nord (País Valencià), i que a SrGarcia no li deuen agradar les persones primes i morenes de cara, atès que dues de les considerade lletges comparteixen aquests atributs.

M'he estrenat amb el ChatGPT, a qui li he demanat què opinava del relat, i n'he tret una altra curiositat:

De primer he intentat fer un Copia+Enganxa de la resposta en castellà, com que no me n'he sortit he decit fer-ho manualment, traduint al català sobre la marxa, i m'ha sortit això:

La història de la Lurdes i l'Ignasi és una reflexió sobre la percepció i judici que fem dels altres, i també sobre com les apariències poden enganyar. A través de la seva relació, els vilatans es veuen obligants a afrontar els seus prejudicis i les idees preconcebudes sobre la bellesa i l'atractiu. La narrativa es desenvolupa en un to gairebé satíric, remarcant la hipocresia i la superficialitat dels judicis que la societat fa.

La figura de l'ermità, representa la saviesa que desafia les creences comunes i ens recorda que els veritables dimonis són aquells que habiten les nostres ments, que ens impedeixen veure la realitat tal com és. La seva solució, que acaba amb la seva pròpia vida, és una crítica a com sovint refusem la veritat a favor de les nostres creences i la nostra comoditat emocional.

El final, amb la desaparició de la parella i el silenci dels batlles, suggereix que les veritats incòmodes es poden amagar sota la superfície i que les comunitats prefereixen viure en la ignorància abans que fer front a allò que no comprenen. Auxò deixa una sensació de amarga ironia, ja que la ignorància dels vilatans els allibera de la incomoditat d'allò que es desconeix, però també els condemna a una vida de prejudicis i (falses) il·lusions.

Aquesta narració ens convida a reflexionar sobre les nostres percepcions i sobre com la societat sovint dicta el que és acceptable i el que no, deixant poc espai per a la diversitat d'experiències i apariències.

Després he repetit la pregunta, he descobert que hi havia un botó Copiar, l'he polsat i llavors m'ha sortit això, directament en català:

Aquesta narració és una crítica social subtil, que utilitza la figura dels dimonis per explorar les percepcions de la bellesa i l'atracció. La Lurdes, considerada "la noia més lletja del Priorat", i l'Ignasi, un jove guapo, desafien les expectatives de la comunitat, que no pot entendre la seva atracció mútua.

L'argument es desenvolupa a través de la ironia i la comèdia, ja que els pobles veïns jutgen les parelles que veuen segons els seus propis estàndards de bellesa, el que provoca tensions entre ells. Els quatre batlles, representants de l'autoritat, busquen una solució a aquesta incongruència, però acaben qüestionant la seva pròpia percepció de la veritat.

La figura de l'ermità aporta una reflexió filosòfica profunda sobre la naturalesa del judici i la percepció. El seu consell sobre els "dimonis del migdia" destaca com les idees preconcebudes poden distorsionar la realitat, i com és més fàcil dubtar de les nostres passions que dels nostres propis pensaments. Els batlles, en un gir inesperat, decideixen actuar contra l'ermità, que representa una veritat incòmoda, per reafirmar les seves pròpies conviccions.

El final és irònic i revela la hipocresia de la societat, que prefereix ignorar la realitat que ha de fer front a les seves pròpies limitacions i prejudicis. En última instància, la història ens convida a reflexionar sobre com les percepcions de bellesa i amor poden estar marcat per les normes socials, i com aquestes normes poden portar a l'autocensura i la negació de la diversitat humana.

Per arribar a aquestes conclusions, segueixo opinant que al relat li passa com a la majoria de pel·lícules d'ara: la major part estan hipertrofiades i excedeixen del metratge de una hora i mitja, abans considerat l'estàndard. Quatre parelles en quatre viles són massa, i a sobre els quatre batlles i l'ermità... Tot i que, amb menys de quatre batlles no hi hauria discussió prou forta ni quòrum per decidir la mort de l'ermità.

ChatGPT hi ha vist més coses que jo. Serà que és mes intel·ligent? O que l'han dissenyat perquè en els seus judicis sigui més aviat complaent?

..de tota mena! La lletja amb el guapo, la guapa amb el sumustru, que si la Vilella Alta, que si la Baixa ..molt divertit aquest relat i la gran aportació del capellà també m'ha semblat molt irònica! Enhorabona per un relat entretingut i que fa rumiar. Moltes gràcies per llegir el meu relat dels mitjons del museu i pel vostre comentari.

Bona vesprada, Sr. Garcia, gràcies per la teua amabilitat pel teu comentari al meu poema "Brindar" i per dir-me que és una bonica poesia.
Cordialment.

Llegida aquesta història. Segurament la tornaré a llegir.
Fa reflexionar.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
....................

...m’he passat... Sovint penso que la sàtira, la ironia i una mica de mala llet s’està perdent. No serà que davant de tantes dretes ens estem acollonint? Penso amb el Bé Negre/1933

Agraït. Salut tinguem.

... al teu comentari a "Vint nanoocurrències sobre PEL FORAT DEL PANY", en què m'aconselles que posi a ChatGPT "El dimoni del migdia", t'haig de confessar, tant si t'ho creus com si no, que encara no he utilitzat mai aquest programa i que ni tan sols me l'he descarregat. En el fons em fa mandra, perquè intueixo que quan m'hi posi em farà perdre molt de temps. O potser és mandra però també respecte.

En qualsevol cas, com que suposo que, si m'aconselles això és que ja ho has fet tu abans i el resultat ha estat sorprenent, fes-me'n cinc cèntims. Igual m'animarà a donar el pas.

Potser perquè havia tingut uns dies accidentats (a València em van pispar la cartera, en una mani contra Mazón, més el trasbals que em suposa anar cada tres mesos a Barcelona), fins ahir, al cap de dues setmanes, no em vaig assabentar que SrGarcia havia tret un nou relat. I potser perquè m'he tornat a emmerdar amb el nombre e, estic una mica espès i no l'he acabat d'entendre.

Trobo que, amb totes les combinacions binaries possibles de bellesa i lletjor,
A Vilella Baixa: guapo/lletja
A Vilella Alta: lleig/guapa
A El Lloar: guapo/guapa
A Gratallops: lleig/lletja,
amb els alcaldes d'aquestes quatre poblacions i amb un ermità malparit, de propina, són molts boixets i poques puntes.

D'aquí a uns dies me'l tornaré a llegir i potser estaré més receptiu.

Interessa t el relat senyor Garcia i si he visitat Tarragona i tambe ho trobo molt bonic

... el pel enganxat a la closca i els altres pobres penjats!... Llegint el vostre relat de les contrades del Priorat, Montsant i altres llocs, m’heu fet recordar aquell altre escriptor que va foragitar els entranyables Dips de Pratdip... Sabeu de qui parlo oi?

Els vostres sempre amatents i encertats comentaris son d’agrair. I els escrits encara més.

Salut tinguem.

Faula prioratina que interpreto com: fugim de solucions ràpides i senzilles a allò que es força complicat, a les Vilelles i arreu!, però malgrat tot seguim intentant d’explicar-nos el món.

Hola, Sr. Garcia: Gràcies per llegir-me el meu poema "Princeseta bruna" i per dir-me que és una "Balada" amb estil trobadoresc.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

A la llarga, algú d'aquests pobles esbombarà la veritat i els batlles aniran a mal borràs, i si no, al temps. Quina poca feina que té la gent! Que si lleig, que si guapo... no t'has emmirallat mai? La idea m'ha agradat, té una estructura de rondalla molt reeixida, el llenguatge acurat i l'acció té el tempo que li toca. Resumint, un relat per recomanar, sens dubte.

Fa uns anys, en una excursió organitzada pels voltants de la Vilella Baixa, ens va aparèixer un paio disfressat d'ermità. Ara no recordo ben bé de què anava, però podria ser l'ermità del teu relat. Potser és una llegenda o alguna altra història que se m'escapa. Sigui com sigui, i sigui qui sigui aquest ermità, m'has fet riure i passar una bona estona, que és del què es tracta. Visca el Priorat i les muntanyes del Montsant! Una abraçada.

Aleix

Bona decisió per part dels batlles, que han portat l'assumpte tancat. Un relat que expressa molt bé els dimonis en el migdia. Molt ben apropiada aquesta crítica!
Realment amb molta fantasia.
Cordialment.

Jutjar els altres pel seu aspecte, sempre s'ha fet i pobres els que fossin lletjos, per molt bones persones que fossin. I més als pobles, en ambients reduïts. El teu relat ho reflexa, inclús hi intervenen les màximes autoritats locals. I pel treball s'hi barreja el dimoni pel mig. M'ha intrigat el teu relat, des del principi, sembla un conte d'aquests que explicaven fa molts anys els comediants ambulants a les places dels pobles.

De dimonis hi ha a tot arreu i a a tota hora!, tot depent de qui vol veure'ls!, aquests alcaldes han estat temptats. Sort que al final el seny ha prevalgut i la història ha acabat bé. Sembla mentida que la lletjor i la bellesa hagi portat tot aquest enrenou. Un relat molt ben estructurat, divertit i inèdit al meu parer.

De dimonis hi ha a tot arreu i a a tota hora!, tot depent de qui vol veure'ls!, aquests alcaldes han estat temptats. Sort que al final el seny ha prevalgut i la història ha acabat bé. Sembla mentida que la lletjor i la bellesa hagi portat tot aquest enrenou. Un relat molt ben estructurat, divertit i inèdit al meu parer.

De dimonis hi ha a tot arreu i a a tota hora!, tot depent de qui vol veure'ls!, aquests alcaldes han estat temptats. Sort que al final el seny ha prevalgut i la història ha acabat bé. Sembla mentida que la lletjor i la bellesa hagi portat tot aquest enrenou. Un relat molt ben estructurat, divertit i inèdit al meu parer.

de l'ermità no va ser gens convincent pels batlles dels pobles, i li van acabar donant de la pròpia medicina, però al final, tot va resultar ser una fal·làcia que van haver de resoldre amb el silenci absolut.
Els dimonis mai són benvinguts.

Rosa.