Correspondència diplomàtica

Amb foc, espurnes, lava, cendra, etc... del teu magí n'ha sortit un text molt reeixit en tots els sentits, un veritable volcà de situacions i personatges del tot inversemblants amb un denominador comú: un sentit de l'humor fi que es manté de principi a fi, que ja és meritori! Hi ha una feina darrere de tanta situació hilarant, uns diàlegs ben treballats i una història amb un tempo encertadíssim. Tot plegat, un inspirat relat que donaria per una novel·la d'aventures que faria les delícies de petits i grans. Enhorabona, SrGarcia!

... T'han dit tantes coses que jo només hi vull afegir, GENIAL!
Amb total cordialitat

De primer, en veure les referències a la Ciutat del Sol, he pensat que hi hauria alguna connexió amb "Ciutat del Sol", obra utòpica escrita pel dominic italià Tommaso Campanella (1568-1639) mentre complia una condena de 27 anys a Nàpols, acusat de conspirar contra el domini espanyol a Calàbria. El fet que aquesta obra estigués escrita en forma de diàleg i el teu relat comencés en forma epistolar, i que el protagonista fos Cònsol de la Ciutat del Sol a Calàbria i Sicília, semblaven corroborar aquesta hipòtesi, però després de llegir l'article "Ciutat del Sol" de la Viquipèdia he arribat a la conclusió que no, que igual que en el relat "La desaforada mort de Ermessenda", les referències apunten a aquesta ciutat utòpica (m'ho confirmes en el teu comentari al meu relat "La forquilla de Colom") però no tenen una especial significació o, si la tenen, no l'he sabuda trobar.

En definitiva, pur surrealisme, amb algunes constants dels teus relats com el sexe i l'Infern. M'han quedat dos dubtes: si el fet que les mecanògrafes es diguin Jennifer i Vanessa és perquè són sud-americanes o, simplement, vulgars; i, si això que als catalans ens agraden les dones grasses, té alguna segona lectura.

Enhorabona SrGarcia, tens una imaginació desbordant!

També aprofito per agraïr-te les teves paraules i el compartir la teva reflexió en el darrer relat "El preu de volar molt alt". Gràcies de tot cor.

Mare de Déu senyor!, el temps que hauràs esmerçat en escriure aquesta còpiosa i intrigant correspondència diplomàtica que brilla per l'absurd i un humor molt fi que fa que el llegidor resti enganxat en voler-ne més d'aquest a mida que va avançant en la lectura. Personatges que es fan molt nostres i alhora llunyans en la trama. Dialegs ben estructurats que palesen un bon domini de l'escriptura per part del relataire. Hi ha una línea que com a encapçalada m'ha cridat molt l'atenció per llur plasticitat literària: "Informe sobre l'ús romàntic dels explosius en cerimònies nupcials"

Detallada informació.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions cordials.

Gràcies per la teva amabilitat de comentar-me el meu relat "Amb els meus records", on em dius que és "ple de sensibilitat".
Cordialment.

Un relat molt entretingut que m'ha estat intrigant fins al final. Li has posat fanta fantasia que el que m'ha tret l'atenció és la següent frase: "Faré esclatar un barril de pólvora romàntica als peus de la teua finestra". Ha, ha, ha, ha. Aquesta frase d'"Amb odi etern", molt ben reeixit.
La diplomàcia és amb una bona reflexió, que m'ha tret el barret.
Ja has tingut paciència per a redactar-lo.
Enhorabona, Sr. Garcia.

incendiària, el foc on es mou la diplomàcia i l'escarni com a protagonistes. Fogueres, volcans, infern... Una paròdia molt fantasiosa en un sentit, però molt encertada en el contingut. Amb odi etern, o atentament.
En aquest cas, espero que la ficció superi la realitat. Un relat crític, molt elaborat amb un sentit d'humor realment explosiu.

Rosa.

Va al cor, ella. Li són indiferents els superficials temes del prota.
Em semblen tots molt catalans els que hi surten, per això.
Creatiu i força entretingut, el text.
Felicitats.