EL SOL I LA LLUNA

Gràcies Rosa pels teus comentaris sempre tant amables dels relats, per l'estona que hi dediques i per les bones paraules. Que bonic també el que escrius, els infants són puresa i font d'inspiració i musicat, sempre és millor! A casa tenim una cançó que els cantem que es diu "Lluna de pa d'àngel".

Aquesta cançó del Sol d'hivern n'hi ha de diferents autors, la que vaig posar en el meu relat és del grup Celobert.

Bona setmana Rosa Gubau!!!

Bon dia, Rosa Gubau:

Has composat una cançó senzilla, dirigida per als nens, amb un llenguatge entenedor i bon ritme. I no sempre és fàcil fer-ho. Si ho podem acompanyar de música, podem transmetre aquesta alegria als nens mentre aquests piquen de mans, per exemple, i senten com el sol i la lluna es fan amics seus.


Respecte a la puntuació, et faig un petit comentari baix el meu parer, l'únic que he trobat és que esborraria alguna coma entre subjecte i predicat: Per exemple, "Els arbres i les flors ho celebren alegres (sense coma...); "el sol i la lluna ens saluden a tots...." (també sense coma).

Continua escrivint i composant,

Una forta abraçada,

Helena

És bonic escriure poemes per infants. Aquí, més que amb cap altre és important el ritme, que fa que els recitis cantant. Amb música molt millor!!!

Gràcies pel teu amable comentari al meu relat. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Rosa, ho sento molt. Vostè en té tota la raó amb el que diu. D’altes també m’ho han dit...

Reconec que soc una persona una mica parca i esquerpa amb molts de vostès, quan precisament –i aquí és on més greu em sap- sou els que menys us ho mereixeu.

He meditat molt sobre aquesta manca d’empatia meva vers als companys d’aquesta pàgina de RC.

He descobert d’on pot sortir aquesta mala pràctica: podria ser pel gest incòmode d’haver de valorar els relats mitjançant puntuacions, que de rebot em fa deixar de fer comentaris. Sí, ja sé que poden semblar excuses de mal pagador... Però, sincerament, és l’única que puc donar.

Així i tot, ara, el que més m’importa és agrair-vos l’espontaneïtat del vostre comentari, directe, precís i concís... Vostè en té tota la raó!

Pel que fa als vostres poemes i escrits els porto llegits tots. Pensi que vostè és un referent a RC. Li puc ben assegurar que us segueixo i llegeixo des del vostre primer poema “Sensacions de primavera” (26/04/2022).

Gracies Rosa. Una abraçada.

Dolçament imagino, l'abraçada del sol i la lluna.
Amb moolta energía, amb molt d'amor.
Enhorabona, un relat excel.lent.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

Bona vesprada Rosa,

Un relat molt bonic,
m' ha encantat,
esta fet amb molt amor.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

Abans treballava de dia i veia de bon matí el sol ixent, ara treballo de nit i veig la lluna envoltada d'estels. Ambdós astres són com la nit i el dia de diferents, però tots dos van de bracet a l'hora que es fan el relleu. I tu ho exposés en aquest poema bellíssim que té una musicalitat que el fa acte per a ésser cantat per la mainada i també per els més grans. Enhorabona!

He tornat a gaudir, llegint aquesta dolça trobada.
Tendresa molt ben explicada, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Un amor gairebé impossible, potser és suficient aquesta efímera coincidència, no fos cas que es barallessin...
Preciós poema, Rosa!

El meu fill petit estaria encantat amb aquesta cançoneta tan dolça. Ja el sento dir: "és bufona la cançó mami" :)

Moltes gràcies pel teu comentari a Insomni, encara que és cert que no voldríem tenir aquest tipus de veí.

Una abraçada

Un poema molt subtil en que l'autora fa un 'guinyo'al que l'envolta des de bon matí fins al capvespre. T' encomana alegria de viure i de gaudir de la natura.
Gràcies Rosa per compartir-lo!

Només hi falta la melodia, perquè el ritme ja hi és. Si no ho llegís a la teva pàgina, hauria dit que era la lletra d'una cançó popular infantil, d'autoria anònima.

Aquest poema, has estat escrit com una cançó infantil, que serà musicada. Estic fent un recull de cançons per la mainada per cantar-les a les escoles, i a Mataró ràdio, "que així m'ho han demanat", i que un dia em va donar la idea en Joan Colom, i així ho intento fer, per a mi, els petits sempre m'han transmès alegria, i és molt satisfactori fer-ho.

Uns versets que, ja s'ha dit en els comentaris precedents, conviden a ser musicats. Qualsevol text dirigit als infants té la dificultat de triar paraules entenedores i conceptes senzills de copsar, cal tenir present sempre a qui va dirigit. Aquestes encertades línies ho aconsegueixen amb escreix, enhorabona!

M'agrada't força aquesta trobada del sol i la lluna
Tendresa i sensibilitat. Enhorabona Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions i una abraçada cordial.

Qui no recorda al llegir aquestes lletres el "Sol, solet" i "La lluna i la pruna", cançons entranyables de la nostra infància, cançons senzilles que fins i tot els més tontets apreníem.

La veritat és que aquesta bonica cançó amb que ens deleita la autora, anant com va dirigida a un públic infantil, d'entrada la he trobat una mica enrevesada... jo seria incapaç d'aprendre-me-la (quan era un infant i ara que soc un vell cascarrabias).

Però també és cert que la mainada d'avui és molt més eixerida que la de la generació del Florido Pensil.

Així, doncs, a musicar-la i endavant les atxes.

Bona vesprada Rosa,

Un relat preciós,
ple de musica,
i amb molta sintonia.

Gràcies per els teus últims comentaris.


Una abraçada

Noia Targarina

Un poema que m'ha agradat molt com l'has compost. Així és, està entre el sol i la lluna, tota l'acció. La rítmica és molt bonica i adequada per a la música. Ja no sé què dir més.
Algun dia li posaran música, algun compositor.
Enhorabona.
Bona nit i fins a l'altra.
Cordialment.

Això m'ha cridat l'atenció: "La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis." Wikipedia.
Tots els versos es podrien dividir en dos perfectament, però si no ho fas, no passa res, el ritme segueix sent el mateix.
Precisament és el ritme el primer que es veu a la poesia; un ritme juganer, es podria cantar a una rotllana.
Tota la poesia té aspecte de cançó infantil, sembla escrita per a ser cantada i ballada.
Em recorda la de "Sol, Solet,/ vine'm a veure/ que tinc fred"
El contingut és molt dolç, i mostra una bona connexió amb la naturalesa personificada, amb imatges visuals plenes d'optimisme i alegria.