FIDEL ESTRELLA

Bona vesprada, Rosa. Gràcies per la teua opinió al meu poema "Amor de cor".
Que passes una bona vesprada.
Cordialment.

Llegit varies vegades, aquest Relat i sempre noto una especial sensibilitat.
M'agrada força. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Feliç cap de setmana, Rosa.
............

Preciós poema autobiogràfic Rosa.
Viure i escriure és meravellós. I compartir-ho encara ho és més.
Que les estrelles no deixin mai d'espurnejar-nos per dins!

Les estrelles titil•len, com les brases, i això les fa tremendament atractives perquè sembla que ens vulguin comunicar quelcom. El teu bell poema vol compartir amb els lectors la confiança que transmet l'estrella, un gotim d'esperança en un univers caòtic. Enhorabona, Rosa!

Les estrelles titil•len, com les brases, i això les fa tremendament atractives perquè sembla que ens vulguin comunicar quelcom. El teu bell poema vol compartir amb els lectors la confiança que transmet l'estrella, un gotim d'esperança en un univers caòtic. Enhorabona, Rosa!

Aquest poema és totalment autobiogràfic. Em va passar per alt posar-ho. Potser no és important per qui ho llegeix, però si és una vivència personal, m'agrada dir-ho.

Excel·lent referència a la fidelitat amb l'estrella.
Molt bona reflexió sobre el valor fidelitat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat, sobre la personalitat.
Bona festa de la Mercè.
Salutacions molt cordials.
..............

Un poema precios, on detalles vers a vers,la fidel estrella que esta esta perenne amb tu. Com sempre em sorprens amb la teva inspiracio.

Enhorabona.
Cordialment.

Tots mirem els estels i veiem i sentim el que desitgem en aquell moment. Com diu en kefas, són un mirall; com sigui la persona, el que senti en aquell moment, és això el que hi veurem.
Per tant, el teu poema diu molt de tu.

No t'havia posat nota, ho sento, Rosa. Diuen que qui té boca s'equivoca.

Salut i que vagi bé!!!

A vegades, mirar una estrella de nit o de capvespre tranquilitza... la seva llum (que sabem que no és la del sol) estàtica, pura, bonica, tranquilitzant... les estrelles duraran més que la humanitat, això ja ho sabem, i per moltes bestieses que pugui fer la humanitat (jo inclòs en la mateixa) l'estrella seguirà aquí.

Un bon relat que em fa pensar.

Salut, Rosa Gubau!! Unicorn Blanc et saluda.

Aquest meravellós poema demostra un estat d'ànim positiu; d'altra manera no s'entendria el to. Oi més amb el cel enterbolit que, darrerament, no les permet veure. Però, ah noia, quan surten, quin espectacle! M'ha agradat molt. Una forta abraçada.

Aleix

Hi ha llums properes que escalfen,
llums llunyanes que són fars
llums que no hem vist mai
i són guia i escalfor
perquè més que llums
són mirall.

Si jo hagués d'escriure un poema sobre les estrelles que veig de nit al firmament (tranquil·la, que no ho faré mai), més que cantar la joia i serenor que em produeixen, hauria de parlar d'esgarrifances: és el que sento, quan em concentro en alguna; la llunyania i el buit (el no-res) que m'hi separen em fa experimentar una sensació de por còsmica, de profunda soledat.

Jo vaig començar a admirar els els estels quan vivia a Cornualla, petit pais de la Gran Bretanya on al no haver indústria el cel a la nit és un viver d'estels . El teu poema concís traspua aquestes sensacions que hi vaig experimentar quan jo passejava a la nit de bracet de la meva solitud. M'ha encantat tot ell...i em quedo amb aquest petit joiell que és l'estrifa Fidel estrella, tan llunyana,i tan a prop del meu cor. Enhorabona i mercès per obsequiar-nos amb aquesta delícia....

Bon dia, Rosa Gubau:

Un poema fantàstic, on descrius aquesta estrella: com és i sobretot el què et fa sentir a tu. A l'última estrofa ens dius on la tens: la poses apropet del teu cor i valores la seua fidelitat. Senzillament emocionant, veritat?

Desitjo que sempre t'acompanyi i et perduri.

Una forta abraçada i bon inici de tardor.

Helena

Bona vesprada Rosa,

M' encantat el teu relat,
és un relat preciós,
molt bonic i entranyable.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

Qui és aquesta estrella que sempre t'acompanya?
Un poema molt intimista i, com sempre. Bo.
Amb total cordialitat

Si una estrella és a quaranta anys llum de la terra, la llum que veiem avui, va ser emesa fa quaranta anys. Mirar les estrelles sempre és veure el passat, encara que ens semblin presents en un moment.
Una cosa semblant passa amb els records, potser són de coses llunyanes, però els sentim com si fossin d'ara mateix, són lluny i a prop al mateix temps.
Un madrigal molt bonic, Rosa Gubau; trobo que el final li dona l'autèntic sentit.

M'ha costat entendre el concepte de "Fidel estrella". Suposo que deu tenir a veure amb allò que se'n diu tenir bona o mala estrella. Potser una metàfora d'aquella força o presència constat a la vida que no percebem de manera directa, allò desconegut que ens guia, ens consola, ens dona suport quan defallim. Potser el producte d'intuïcions, consciència, connexió amb l'Univers... que d'alguna manera influeix en el nostre camí vital. Potser simplement l''Angel de la Guarda".
En qualsevol cas, un poema inspirador (i pràctic en el meu cas)
Molt bo.

Relat ple de tendresa.
Sensible a la frase:
"Bàlsam de llum" ,impactant.
Enhorabona Rosa.
També, agraeixo el teu comentari, al meu darrer Relat.
Salutacions molt cordials.
......................