UN ANTES I UN DESPRÉS

He rigut molt! De la meva àvia me'n recordo poc, però la meva mare en deia moltes d'aquestes. La reflexió final de l'àvia és genial.

Moltes gràcies pel comentari al meu relat i per la benvinguda!

Bon dia Rosa, entre refredats, canvi de treball a horari nocturn i una cosa i l'altra no hi entro gens a R.C....Però a poc a poquet em vaig fent a la nova feina de regar arbres jovenets de nit i això em permetrà tenir la suficient estabilitat emocional, tots els canvis són traumàtics, per reemprendre el fil literari amb comunió amb vosaltres. Quan he començat a llegir el teu relat creia que t'havies begut l'enteniment en copsar tants castellanismes en desús. Però continuant llegint el relat m:he adonat que per mitjà d'aquest ens has teletransportat a un passat llunyà en què tothom parlava dient una de freda i una de calenta. Recordo jo els llibretets de l'Avui que tan bé ens alliçonava en l'ús correcte del català i també quan jo corregia a la mare que era de Castelló, fins i tot li renyia quan arribava a cada per no haver canviat al castellà quan es trobava amb les andaluses del barri i això que ella de política o consciència nacional res d res, simplement li sortia natural i jo era un màrrec....Un relat , el teu, molt entranyable i diferent a tots els que has escrit. Testimoniatge d'una època en què el nostre idioma prometia un futur normalitzat, cosa que ara no hi passa....

Si Llacuna, hi estic completament d'acord, comprar i vendre és intercanviar, com una empresa i els seus treballadors, però penso que una cosa no treu l'altra. La necessitat, el desig i les possibilitats, qué és el comentari que he fet, diria que també en formen part.
De tota manera, gràcies per la puntualització.

Excel.lent narració. L'he tornat a llegir.
Vaig qualificar com una história, utilitzant la paraula história com un génere relatiu.
Molt ben ""narrada", explicada.
Agraeixo el teu comentari, al meu relat.
Salutacions molt cordials.
.................

Havent llegit el comentari de SrGarcia, sobre el "bora nit", recordo que hi ha altres paraules, tractades malament en el llenguatge oral: no diem "si us plau" sinó "sisplau", "arbre" sinó "abre" ni "aquest" sinó "aquet". I encara, molts tarragonins no diuen "aquesta" sinó "aqueta".

Tampoc no passa res: a tots els idiomes s'hi donen, aquestes discordàncies entre la llengua escrita i parlada.

Molt ben trobat, Rosa. A algú que no hagués viscut els temps anteriors a Radio 4, TV3, l'Avui i altres vies de normalització del català, li pot semblar que la parla desastrosa de l'àvia del relat és una exageració, pero no: parlàvem així... i potser pitjor.

I recordo una cosa encara més greu: els qui havíem llegit una mica en català i havíem descobert que moltes paraues del nostre l'exic eren incorrectes, quan parlàvem coloquialment seguíem utilitzant-les perquè ens feia vergonya ser titllats d'afectats i finolis si empràvem el mot correcte.

Mentre ho llegia recordava la meva àvia i inclús jo mateixa utilitzant alguna d'aquestes expressions. Algunes d'aquestes paraules s'han corregit amb l’aprenentatge del català normatiu.

Molt enginyós el text i que fa somriure.

Els castellanismes han deixat pas als anglicismes (flow, back up, etc...), ara que els vídeos del mòbil ho acaparen tot. La llengua catalana és viva, i anirà incorporant noves paraules ens agradi o no. Al cap i a la fi, el català no sobreviurà en els cercles acadèmics, només sobreviurà al carrer. Enhorabona, Rosa, un text molt inspirat!

Un relat molt ocurrent que al anar-lo llegint em fèia l'efecte que el visualitzava.
Per sort la neta està avesada no sols als castellanismes de l'àvia, també a les seves ordres.
M'ha agradat molt. Un escrit molt ben trenat que es llegeix amb un somriure.

Aquest relat, ha estat inspirat després d'escoltar la cançó " Paraules d'antes" d'Arribar i Ploure.

Un bon reguitzell de paraules que, als que tenim una edat, no se'ns fan estranyes perquè és tal com es parlava a la majoria de les famílies catalanes que just si van tenir l'oportunitat d'aprendre a llegir i escriure en castellà, per descomptat.

Salutacions

Una situació quotidina descrita per l'autora. La parla de la gent en el dia a dia també cal tenir-lo en compte. Una bona idea Rosa.

Hola, Rosa:
Aquest relat que és una bona conversa i entre l'àvia i la neta, en la qual hi ha paraules que en un principi, em pensava que era mal escrit. Un bon humor casolà, que m'ha tret un bon somriure en tot el seu contingut. Ha ha ha ha.
La qüestió és el parlar de la nena i l'àvia que xampurrejaven unes paraules a la seua manera.
El detall del "monedero" que és portamonedes i altres paraules que m'han tret un bon somrís. Sí que li has fet un bon doble sentit.
Enhorabona, Rosa.
Cordialment.

Quan penses que només excel·leixes en poesia, ens regales un relat sorprenent. Divertit en la forma i profund en el contingut.
Genial com descrius la defensa de la mal dita parla col·loquial i la introducció natural del català correcte.
No podem criticar a qui no va ser instruït en la nostra llengua però sí sabem que hi ha gent que quan s'ha pogut n'han après.
Potser només cal aclarir a l'àvia que la neta no parla estrany, sinó bé.
Amb total cordialitat

Solecismes i espardenyades a dojo. L'àvia parla un català ple de castellanismes, la neta ha tingut la sort d'anar a l'escolà en català i el parla amb més polidesa.
El que més m'ha agradat és el de "bora nit", això no és pas castellanisme ni crec que estigui mal dit en el registre casolà, jo també ho dic així.

Un relat molt distret i divertit. Sembles la dona orquestra, amb tants registres com toques.

Bon Relat. Interessant; história.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
...........

Magnífic!!!... m'he petat de riure... però si és que encara estic rient!!!
Quin humor més tendre i entranyable... em porta tants records... m'encanta.
Això és tot un guió per ser representat.
Aquesta Rosa, sempre tan creativa i sorprenent.
Felicitats, campiona!!!