Plou

Hola, Aleix, només donar-te les gràcies pel teu oferiment d'ajuda sobre el tema del meu problema a la vista..Fa temps que m'ho va fer saber una bona companya de relats, i ara que he publicat un poema per poder felicitar-vos les festes, aprofito l'ocasió per agrair-te de tot cor, la teva amabilitat i bona disposició. El que em passa, per sort no es greu, però si que em limita molt fer servir les pantalles.
Una forta abraçada i molt bones festes!

Curt el relat, peró concret i sensible. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat sobre la Tendresa.
Salutacions molt cordials.

La pluja ja ho té això... això que tan bé descrius.
Amb total cordialitat

El poema descriu molt bé un dia de pluja en què el carrer queda buit i silenciós. M’agrada com mostra allò que no hi és —el nen, el distret, el cec— perquè reforça la sensació de solitud. Tot i aquesta quietud, s’hi intueix que la vida segueix darrere les finestres. Un poema breu però expressiu, que crea una imatge clara i melangiosa. Ara feia temps que no entrava a Relats i m'alegrat retrobar-me amb un nou poema teu.

I és tant inspiradora la plutja! M'agrada molt aquesta poesia que has escrit, molt bonica.

Al carrer només hi ha mirades, però el protagonista és el cec, testimoni privilegiat, dins el seu refugi, de l'aigua que cau, dels trons... Fas que ens hi trobem, voldria ser allà, amb el meu paraigües, segur que em ficaria de peus al bassal, per maldestre, i potser compraria un número al cec, per trencar la soledat, per viure un moment únic que ens transmets amb la teva mestria habitual.

El primer que m'ha cridat l'atenció és el ritme als primers versos. Les síl·labes tòniques i àtones formen una seqüència gairebé musical, com si es pogués sentir el soroll de la pluja.

El segon és la humanització de les coses del carrer: les gotes que tremolen, l'asfalt orgullós, el toll que reclama, un carrer farcit d'absències humanes i animals, una imatge de la desolació.

També m'agrada que les imatges siguin senzilles, gens rebuscades, molt naturals. Tota la poesia respira un to melancòlic molt humà, gens dramàtic. Imatges com les del vidre, el toll o el sostre transmeten idea de fred, humitat i silenci.

Només el cec i el despistat són al carrer, els més febles que no en poden sortir, però segueix la vida a les cases, darrere les finestres on tothom mira l'espectacle de la pluja; tots tornaran a sortir quan hagi escampat i la vida seguirà.

Una poesia senzilla i bonica, plena d'imatges del dia plujós i dels efectes que causa als habitants de la ciutat.

O potser millor aquarel·la? Persones, animals, aigua, carrers, sensacions... tot tractat amb cura i, per damunt de tot, amb molta calidesa. Res estrident, quotidianitat, es descriu com si hi hagués un mirall al davant. És la senzillesa dels mestres. Enhorabona!

On detalles l'acció de la pluja. Té un bon sentit i com descrius la presència del nen, el cec i el gos.
Molt ben descrit això de ploure.
Una abraçada.

Gràcies per comentar-me el meu relat "Els supermercats" i la teua bona opinió. Sí, tens raó, el que m'ha dit.

Ens seguim llegint.

La meva web Lletra Perenne podria interessar-te, possiblement, la seva direcció és aquesta: http://www.ciutat-perenne.com/m/37n

Si us plau, si potser us he molestat, disculpeu-me per haver fet una miqueta d'spam suau.

En tot cas, que passeu un bon dia.

Ja ho diu el refrany: "carrers mullats, calaixos eixuts".

Una simpàtica i visualment imaginable imatge a la pluja, quan, si plou molt, pocs s'atreveixen a sortir a l'exterior i menys si no els hi és pas necessari.

Crec que ets un autor simpàtic i que m'interessaria llegir-te més sovint.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero. Salut, company de web!!

Retrat de la pluja darrere els vidres. Un poema ple de sensacions, el soroll de la pluja i el carrer buit. Penses amb el què veus i amb els què no hi son, però segurament senten la pluja.

m'agrada, quan entro a relats, trobar un poema teu, sempre tan ple de calidesa.