Avall

Parada a parada, el protagonista pensa en el moment quan arribarà a casa i haurà d'explicar a l'Hortensia que amb 56 anys ha quedat sense feina. Ens descobreix que la monotonia que fins al moment havia viscut no era gaire satisfactòria: feina, bar, casa. El protagonista no percep un futur millor. Sense feina la vida serà bar i casa. M'ha agradat la idea i el drama que presenta. Un altre bon relat d'Àlex Ferrater.

Molt interessant aquest Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

Espere que tot et vaja bé i la salut t'acompanye.
Et comente que en tinc un nou relat. Quan en vinga bé, ja em diràs la teua opinió.
Que passes una bona nit.
Una abraçada...
PERLA DE VELLUT.

M'ha encantat el teu relat, descrit pausadament i amb els pensaments angoixants del protagonista amollats a cada estació de metro. He patit que el pobre home no fes un disbarat i es llences a la via per a llevar-se la vida. Es trist de que quan es viuen situacions com aquestes un no pogui confiar amb la muller, en alguns casos. És el mateix que perdi la feina un home que una dona, en el cas dels matrimonis? Perdre la feina un home és equiparable a que a cinquanta anys tingui difunció erèctil! Hi ha pressió laboral pel sol fet de ésser home....Les dones poden sortint-se'n: anar a fer escales, escuçar pantalons, cuidar iaios, fer de cangur, de caixera, rentar caps i a una mala anar al fer cantonades al carrer de les Tàpies, Déu me'guard!. Però un home que pot fer ...anar a netejar vidres?

Bon dia, Aleix:

Gràcies per comentar-me el meu poema "Bellesa d'alba" i la teua bona opinió.
Ens seguim llegim.
Una abraçada.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Pasen les estacions i passa la vida. Encara que sigui una vida poc viscuda.
Un bon relat que fa pensar en la manca d'esma per a la revolta.
Amb total cordialitat

Aquest protagonista masculí recull totes les desgràcies possibles. Totes? No. sembla que està bé de salut, per tant, a buscar feina falta gent! És gran, té experiència, cal provar-ho, mai se sap. És clar que amb l'actitud derrotista que té, ho té difícil. Un relat per posar com exemple d'actitud vital a evitar sempre. Com diu un proverbi rus, caure és possible, aixecar-se és obligatori.

A bell ull podria semblar que el personatge del relat explica fets sense transcendència alguna, però aprofundint més en la seva spique ens trobem davant un home alacaigut, decensisat per la vida. Fins i tot, llegint el relat, se m'havia passat la idea que al final prendria la decisió de llevar-se la vida. De fet no forà res a estranyar atés el seu quadre emocional i familiar. Un relat escrit amb molta despesa literària, com sempre....

Un relat molt entretingut i ben descrit des del principi a la fi.
M'ha fet un poc de gràcia a la qüestió de confortació de Joan, en la vida rutinària i hipocondríaca.
Aplega a arribar al bar de sempre, per a dinar. El de sempre va dinar!
Gràcies per comentar-me el meu relat "Aquell home insòlit".
Ens llegim llegint.
Una abraçada.

Molt ben marcat el ritme narratiu, les estacions de metro son com un metrònom que va marcant els compassos d'aquest viatge al no res.

La descripció del personatge principal és desesperada; ha perdut la feina, es veu massa gran, no es pot posar al dia amb les noves tecnologies, viu immers en una vida rutinària. Un home desencantat de tot, però ara sense feina i aviat sense diners.

La descripció de la dona és cruel: una mala bèstia que no para de xerrar, malhumorada, sempre queixant-se de tot; no és la companya ideal per al Joan, no; potser és una part important de la desgràcia que és la seva vida.

Bona descripció de la vida rutinària, una rutina que no és estable, que porta a una espiral on sempre es va baixant, sempre avall.

Un relat dur i pessimista, no hi ha ni un bri d'esperança. és la viva imatge de la desesperació.

Ja veig que ara els poetes us heu passat a la prosa, segur que és cosa de la calor.