El voltor

Hola, bona vesprada, Aleix de Ferrater: Sí que et ve de gust, i quan tinguis temps, ja em diràs la teva opinió, del meu últim relat.
Que passes un dia.
Cordialment.

Quin poema! No és fàcil saber de què va, però m'ha fet veure que la moto és un voltor.
És difícil de definir-lo, però m'ha agradat com el planteges.
Molt original.
Enhorabona, Aleix.
Cordialment.

Quin poema! No és fàcil saber de què va, però m'ha fet veure que la moto és un voltor.
És difícil de definir-lo, però m'ha agradat com el planteges.
Molt original.
Enhorabona, Aleix.
Cordialment.

Una poesia que es presta a diverses interpretacions, tal com han fet els il·lustres col·legues.
La pluja descriu un ambient pesat, fred i humit. El motorista brut una persona sense miraments, identificar-lo com un voltor, insisteix en aquesta imatge de brutícia, d'egoisme, de pensar només en el propi profit. L'home es presentat com a indiferent a tot, només amb una obligació que ha de fer complir, li agradi o no. Se'n torna tal com ha vingut, amb la moto, el casc i la indiferència de quan havia arribat.
Pot ser la mort o un empleat d'un fons voltor, també pot ser algú que simplement porta una mala notícia, però vol enllestir com més aviat millor, no li importa el que diu, li importa acabar la feina i omplir la paperassa.
Una poesia inquietant, carregada de simbolisme, difícil d'interpretar (però és poesia, no un assaig). Destaca la fredor i impersonalitat del motorista-voltor, en contrast amb el profund sentiment de qui ha de firmar. Els voltors, d'empatia poca, només volen aprofitar les deixalles.

Jo he pensat en una multa que et posava la policia, però després he pennsat que era massa banal. Pot ser la mort o un fons voltor com comenten llpagés i kefas, perquè la presència del voltor ( amb les dents brutes, fred sense sang..) és presenta com un personatge més sinistre.

Com sempre m'agrada trobar els teus escrits aquí.

La Parca riu
i al nostre voltant balla
A dalt del niu
el voltor mira i calla
Començarà
el vol de la mortalla
puig hem signat
el paper que ens tenalla
Volem fugir
pro no tenim baralla
i és l'infinit
el que ara ens embolcalla.

Precisament avui m'ha vingut el carter motoritzat amb casc i amb una carta certificada d'hisenda on he de pagar un endarreriment de fa 3 anys de la declaració de renda, resultat d'una equivocació i no pas meva. El teu poema no especifica a que fa referència, però en serveix de motllo per a l'afer esmentat ara per mi. Hi ho fas amb quatre mots joguinejant i ben triats. Un joiell poètic que s'afegeix amb altres que atresores en el teu preciós escriny literari.

Segurament el text fa referència a representants de grans corporacions (com els fons voltor) que fan passar per l'adreçador a llogaters, botiguers, etc... obligant-nos a signar condicions gens avantatjoses, ben al contrari. Un poema denúncia? Mai hauria escollit aquestes figures negres de l'economia ultra-capitalista com a tema per a un poema, estic una mica desconcertat, sincerament.