La mina

...pel teu comentari al meu darrer relat.

He vingut a parar aquí al teu i m'he quedat imaginant els dos amants al costat de la mina i lo bé que expliques tot l'entorn amb paraules molt ben trobades.

Estic contenta quan et veig per aquí i em comentes alguna cosa.
Marta

Molt bon Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat.
Salutacions molt cordials.

El poema construeix una escena íntima i simbòlica on l’amor es desenvolupa en un espai carregat de misteri: la mina tancada. A través d’imatges sensorials com el raïm, el formatge o el tacte, el texte evoca una sensualitat terrestre i immediata, que contrasta amb la presència inquietant del cel, els falcons i el núvol. Aquesta tensió entre allò íntim i allò amenaçador genera un clima de suspens poètic.
La mina esdevé un símbol obert a la interpretació: pot representar el desconegut, el perill o àdhuc el desig profund que atreu i inquieta alhora. El vers final, amb la pregunta retòrica, reforça aquesta ambigüitat i deixa el poema obert, convidant el lector a completar-ne el sentit i això el fa gran..

Em permetràs que eviti comentar el teu poema, perquè ja saps que sóc un negat per a la poesia, i em centri en el teu comentari al relat "La vocal neutra a Barcelona".

A l'extrem oposat de l'obertura de la vocal neutra [ae], en el parlar xava de Barcelona, fins a esdevenir una a, hi ha el seu tancament fins a esdevenir el so [eu] del francès. Durant els anys seixanta jo havia estat estiuejant a Sant Pere de Torelló, a l'extrem nordoriental de la comarca d'Osona, i recordo que m'havia sorprés aquesta fonètica, pròpia també de la veïna Garrotxa. La paraula més paradigmàtica que recordo és guaita, que en català central es pronunciaria guait[ae] i que allà sonava goit[eu]. No sé si el Ripollès, on vius tu, participa d'aquesta fonètica.

Molt bon Relat ple de sensibilitat.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat.
Salutacions molt cordials.
........

Bones,
Moltes gràcies per comentar el meu relat.

El teu em sembla brillant! Breu però intens amb un bon joc de paraules.
Enhorabona.

Hola, bona vesprada, Aleix:

Et comento que ja en tinc un nou poema editat.
Quan tingues temps i disponibilitat, ja em diràs la teva opinió.
Que passes una bona vesprada.
Una abraçada.

PERLA DE VELLUT

Amb doble fascinació i coincidència.

El poema comença transmetent erotisme, sensualitat, amb unes imatges que es dibuixen a la imaginació del lector gràcies a mencions al menjar i la natura. Però la mina és allà i al final és intriga i fins i tot por, i el que és pitjor, sembla un motiu per separar als amants

Un poema endevinalla que fa les delícies dels esbrinadors de secrets. El que realment plana per tot el text és la relació de la parella i, a partir d'aquí, somieu el que us vingui en gana. Això és un encert, deixar que la imaginació del lector decideixi què vol dir cada paraula (falcó, mina...). Interpretació oberta, sí senyor! M'ha agradat!

pi carener, mines, falcons.....
que el desig sacra no minvi, ni s'escrsi i es consumi

Una poesia una mica críptica, amb imatges difícils d'interpretar, però com un Champollion de poble, m'hi vull posar.

El to eròtic és molt clar, tracta de dos amants, una mica ansiosos.
La mina potser es refereix al que és ocult, amagat, profund, secret, que potser té alguna cosa valuosa a l'interior. Es pot referir al mateix desig dels amants.
Les referències a la naturalesa també són constants: el pi carener, no és qualsevol lloc, és un diàleg amb la naturalesa.
Per la gana, es pot entendre que no és gana física, però està molt bé descriure-la amb objectes comestibles.
Els falcons són ocells de presa, depredadors, perillosos, junt amb els núvols semblen indicar un perill (a més de fer una altra referència a la naturalesa).
El crit que s'estira entre ells pot ser la resposta a aquesta amenaça, una imatge molt ben trobada.
Al final, el perill ja no ve de l'aire, ve de la mateixa mina, de la seva profunditat i foscor.
Els amants de fonoll: una metàfora misteriosa, el fonoll és planta aromàtica, silvestre, pot representar el que és instintiu, salvatge, però també un desig amable, sensorial, gustatiu, uns amants moguts per la passió, agrestes.

Perdona si m'equivoco, faig el que puc, simplement. També ha sortit un comentari més llarg que el text original; ja sol passar, ja.